Resultats de la cerca

La ciència i la tecnologia en els costums i la vida quotidinana dels catalans Gairebé amb tota seguretat parlar de "les ciències i les tècniques populars" com fem aquí haurà causat la perplexitat de més d’un lector No ha de sorprendre pas que algú hagi trobat fora de lloc la inclusió de temes sobre la ciència i la tecnologia en una obra com aquesta, dedicada als costums i la vida quotidiana dels catalans Els antecedents són escassos en la producció dels nostres folkloristes, si deixem de banda Cels Gomis i alguns metges autors de topografies mèdiques en els anys a cavall del segle XIX i el XX…

Desenvolupament enciclopèdic A la pregunta retòrica de si existeix una història agrària com un camp específic del coneixement històric, amb una metodologia pròpia i amb paradigmes particulars, cal respondre afirmativament Malgrat que una gran part de les eines metodològiques i conceptuals que utilitza són comunes a la història econòmica, a la història social, a la història política, a la demografia històrica o a la història de la tècnica, el seu camp d’estudi la defineix com una especialització a part L’anàlisi d’aquesta temàtica no s’inicià amb la institucionalització de la nova especialitat…

Bé que la preocupació crítica per escriure la història amb veracitat és molt antiga i que ha anat donant lloc al naixement d’un seguit de tècniques auxiliars de la investigació arqueologia, paleografia, numismàtica, etc, aquesta preocupació no es pot confondre amb la reflexió teòrica sobre l’evolució de les societats humanes que hom troba, aïlladament, en figures com la d’Ibn Haldūn i, més sovint, en els corrents progressius de la historiografia europea des del Renaixement fins avui, però que no ha esdevingut encara un estudi científic coherent, amb un cos de doctrina propi Només cal veure…

Els antecedents immediats Des del punt de vista de les creences i dels comportaments religiosos, la societat catalana de les acaballes del segle XX ha esdevingut una societat secularitzada i plural Però les dues darreres dècades d’aquest segle no han estat de grans canvis radicals, ans més aviat de consolidació i, fins a cert punt, de normalització, arran d’unes transformacions que en molt bona part s’havien produït ja en els decennis immediatament anteriors En l’àmbit religiós, en efecte, el gran punt d’inflexió que marcà un tombant decisiu, de conseqüències incalculables i relativament…

El procés d’organització de les societats urbanes va trobar un reflex fidel en el dens i sinuós procediment de configuració institucional que van protagonitzar els municipis medievals Des dels orígens, les comunitats urbanes van procurar obtenir sempre major autonomia jurisdiccional i la màxima representativitat estamental, tot i la diversitat de la geografia política catalana, balear o valenciana La inacabable successió de reformes sòcio-institucionals que tingué lloc entre els segles XIII i XV afectà els enclavaments de població més destacats i tingué per objecte consolidar una estructura…

Sovint els xocs d’interessos imprimeixen un canvi en les trames de relacions que fan una societat En aquest capítol es vol remarcar la normalitat d’aquest fenomen als Països Catalans Al primer apartat es definirà què és un conflicte, als tres següents, es proposaran algunes interpretacions dels conflictes territorials, laborals i quotidians de la darrera dècada, i a l’últim, s’apuntaran unes conclusions generals Tal com s’ha fet notar en altres capítols d’aquest llibre, la mateixa expressió Països Catalans és motiu de conflicte per molts dels seus angles geogràfics i polítics Tot i que en…

El mot fou introduït el 1802 simultàniament per Lamarck i per Ludolf Christian Treviranus Tots els éssers vius presenten unes característiques comunes, quant a la seva composició química i funcions bàsiques Estan constituïts per una o més unitats vitals que anomenem cèllules Les cèllules obeeixen les lleis de la química i de la física i requereixen energia, que obtenen bé de la llum del sol, bé de les molècules d’aliment Al mateix temps, totes les cèllules produeixen trifosfat d’adenosina ATP, molècula d’alta energia, necessària per a aquelles reaccions que en requereixen elevades dosis També…

El naixement del cinema El cinema va néixer oficialment el 28 de desembre de 1895 en un cafè de París on usualment es feien espectacles de varietats Els propietaris del cafè havien accedit a la petició dels germans Lumière, Auguste i Louis, uns petits industrials de Lió, que els havien assegurat “Hem fet un invent, el cinematògraf, que garantirà al vostre públic emocions infinites” I és que el públic que freqüentava el Grand Café de París, situat al número 14 del bulevard dels Caputxins, era, de fet, un públic acostumat a espectacles d’illusionisme i de màgia Els títols anunciats alludien a…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia El nombre d’edificis civils o militars a Andorra, de l’època estudiada en aquest llibre, és força reduït, si es compara amb el nombre considerable de monuments religiosos de l’alta edat mitjana Aquest desequilibri darrerament ha restat una mica compensat gràcies a les notables excavacions que han estat realitzades —i que s’estan realitzant— al territori andorrà, d’una manera especial, la de Sant Vicenç d’Enclar i la de les Bons i, en un temps molt proper, la de la necròpolis de l’església de Sant Joan de Caselles aquestes excavacions evidentment…

Una societat d’estats en conflicte Mentre que les societats nacionals són comunitats de persones, la societat internacional és principalment, bé que no exclusivament, una comunitat d’estats Què vol dir això Vol dir que la major part del que es decideix i es fa en l’àmbit internacional, siguin qüestions polítiques, econòmiques o culturals, és obra dels diferents estats Ens en podem adonar fullejant les pàgines de política internacional dels diaris, on mai o quasi mai no es parla del que fan els senyors Rossi, Smith o Dupont, sinó del que fan Alemanya, la Gran Bretanya, França, els Estats Units…