Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Torre de Sant Gervasi (Barcelona)
Art romànic
Al segle XI Sant Gervasi formava part del terme de Sarrià, de tal manera que l’església bastida en aquest indret era sufragània de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià Segons P Bassegoda el 1073 hi havia una torre a Sant Gervasi anomenada Torre Dostal o Destral, atès que havia en la seva façana l’emblema de la mesura anomenada destre Amb tot, la manca de documentació referent a aquesta torre fa díficil de poder identifícar-la amb les restes del castell de Sant Gervasi, que encara es podien contemplar al final del segle passat, quan eren ben visibles al costat de l’actual plaça…
Santa Maria de Buiro o de la Santa Creu (Alins de Vallferrera)
Art romànic
Situació L’ermita de la Mare de Déu de Buiro es troba dintre de la demarcació de Virós, sobre el poble d’Ainet de Besan i prop de les bordes de Buiro MLIR Mapa 34-9182 Situació 31TCH608104 Història L’única referència coneguda, ara per ara, d’aquesta església data de l’any 1904, en què s’especifica que és una capella de la parròquia d’Ainet de Besan MLlC Talla Talla de la majestat de Buiro al costat d’una altra talla de factura moderna, coneguda popularment com «sant creuet» i procedent d’aquesta església, tot i que avui es conserva en una casa particular d’Ainet J Camp En una casa particular…
Fons d’art romànic del Museu Comarcal del Maresme (Mataró)
Art romànic
Capitell núm 5 154 Capitell amb el núm d’inventari 5154 A Martí Capitell de pedra núm 5 154, en bon estat de conservació, de cos cilíndric, decorat en els angles i en tres de les cares La secció quadrada superior s’aconsegueix mitjançant una decoració en alt relleu que parteix de l’angle superior i baixa en forma de capoll, marcat amb unes fondes estries Al centre de les cares ornades en veiem un de semblant, però menor, flanquejat per unes altres línies que omplen els espais lliures L’astràgal té forma tòrica, sense ornamentació L’àbac és una banda llisa que continua per la…
Nostra Senyora del Roser o Sant Cristòfol (Súria)
Art romànic
Situació L’església des de llevant, per fer visibles els dos elements romànics principals que ens n'han pervingut l’absis i el campanar de torre F Junyent-A Mazcuñan L’església és a tocar el castell de Súria, que estudiem a l’apartat anterior Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Súria, al costat del castell als peus del qual sorgí la vila de Súria Des dels primers moments degué ser la parròquia del terme, funció que conserva actualment en un altre temple situat al pla El castell de Súria és documentat des del 993 i l’església apareix citada en la relació de…
Sant Martí de Peralada
Art romànic
Situació L’església de Sant Martí és la parroquial dePeralada, població emplaçada sobre un petit turó, a 38 m d’altitud, vora la riba esquerra del Llobregat d’Empordà i de l’Orlina, que l’encerclen pel sud-oest i per ponent en llur confluència La vila, segurament d’origen preromà, presenta un nucli, que a la part alta del turó on és situat conserva els trets urbanístics d’època medieval amb carreus estrets i petites places de planta irregular L’església és situada a la part superior del nucli urbà, prop les restes del que fou…
Els manuscrits de l’Arxiu Capitular de Tortosa
Art romànic
Còdexs La biblioteca de l’Arxiu Capitular de Tortosa conté un dels conjunts de manuscrits d’època romànica més importants de Catalunya Tenen fama ben guanyada des que Denifle publicà en la “Revue des Bibliothèques” de París un número monogràfic generfebrer del 1896 amb el títol Inventarium codicum manuscriptorum capituli Dertusensis Existien inventaris catedralicis antics que consignaven els manuscrits de l’Arxiu Capitular Un inventari de béns de l’any 1354 té registrats, entre altres coses, 111 llibres al segle XV consta que es féu una ampliació de la llibreria i del 1420 és el primer…
Santa Maria de Cervera
Art romànic
Situació Porta oberta al mur meridional de l’església, aixoplugada per un pòrtic d’època gòtica, que constitueix l’únic vestigi del temple romànic primitiu dedicat a sant Martí ECSA-FJ de Rueda L’església parroquial de Santa Maria, situada darrere la Plaça Major, és l’edifici religiós més important de la ciutat MLIR Mapa 34-15 390 Situació 31TCG562143 Història L’església de Santa Maria de Cervera consta en una relació de parròquies del bisbat de Vic datada entre el 1025 i el 1050, en el moment inicial de la repoblació del terme de Cervera En un principi, el titular de l’església era sant…
Textus Quatuor Evangeliorum
Art romànic
Foli 98, que correspon al començament de l’evangeli de Lluc L’animal allegòric és inscrit en un cercle sostingut per dos àngels G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 15, aquest Evangeliari constituït per 182 folis 25 x 18 cm, escrit en lletra carolina en les seves parts fonamentals negre i vermell és considerat obra del segle XII o bé de les darreries de l’XI * Relligat segons Josep Gudiol el segle XIV també presenta un reforç amb llom de badana realitzat modernament El seu estat de conservació pot considerar-se a bastament satisfactori El mateix autor l’examina com un dels còdex que…
Sant Salvador de la Vedella (Cercs)
Art romànic
Situació Una vista del conjunt, tal com era al començament del segle XX L’actual església de Sant Salvador de la Vedella té l’origen del seu topònim controvertit, puix que, així com alguns creuen que aquest topònim no ha d’ésser la Vedella o Vadella, sinó l’Abadella, és a dir, petita abadia, d’acord amb la realitat històrica del monestir, de l’any 1268 data un document referent a una avinença entre el bisbe d’Urgell i l’abat de Tavèrnoles, que diu “ et de Sancto Salvatore de Sa Vedera ” L’any 1291 apareix en un document amb el nom de Zavedera , i en aquesta mateixa època en altres documents…
L'escriptori de Sant Cugat i els seus manuscrits (Sant Cugat del Vallès)
Art romànic
Introducció Els còdexs més antics provinents de l’escriptori de Sant Cugat són del segle X, però segurament l’activitat literària començà abans i va anar creixent durant els segles següents, com a conseqüència d’una prosperitat general força continuada que no es deturà fins al segle XVIII Amb l’aprovació de la llei d’extinció dels ordes religiosos, el 25 d’octubre de 1820 * , comença la desaparició definitiva de Sant Cugat com a comunitat monàstica activa i també comença aleshores el difícil camí de salvació del monestir com a monument, i de llurs béns mobles i immobles Des d’aquí ens…