Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Valoració de les necessitats energètiques
Per tal de determinar les necessitats energètiques de l’organisme, cal valorar en primer lloc l’anomenada taxa de metabolisme basal o TMB , és a dir, la quantitat d’energia que li cal a un individu determinat per a mantenir el seu funcionament orgànic de manera apropiada i ininterrompuda, en estat de repòs total Cal destacar que aquesta és la quantitat mínima d’energià que un individu necessita obligatòriament per tal de mantenir les seves funcions vitals sense haver de recórrer a la utilització dels seus propis components estructurals i que, de cap manera, en pot ésser inferior…
Les necessitats energètiques o calòriques. Concepte de caloria
Hom anomena necessitats energètiques o calòriques la quantitat de matèria apta per a sofrir combustió i que l’organisme és capaç d’incorporar diàriament a fi d’obtenir l’energia que necessita per a mantenir les seves nombroses funcions L’organisme només pot transformar en energia algun dels nutrients, concretament els hidrats de carboni, els lípids i les proteïnes Per això, aquests elements s’anomenen nutrients energètics o calories La principal característica dels nutrients energètics és que poden ésser cremats a l’interior de les cèllules, i així alliberen una energia calòrica…
Metabolisme dels glúcids
El monosacàrid més important per al metabolisme és la glucosa, ja que, d’una banda, és el que ingressa en majors proporcions a l’organisme després de la digestió dels aliments i, d’altra banda, gairebé la totalitat de fructosa i de galactosa absorbides a la circulació sanguínia és ràpidament convertida en glucosa a l’interior de les cèllules hepàtiques, abans de sofrir posteriors transformacions La glucosa absorbida després de la digestió dels aliments pot ésser aprofitada directament per les cèllules dels diferents teixits per tal d’obtenir-ne energia, o bé pot ésser utilitzada per l’…
Alimentació sana durant l’embaràs
Durant l’embaràs, les característiques de l’alimentació de la gestant cal que experimentin certes modificacions, per a garantir la cobertura de les seves necessitats i les que demana la formació i el desenvolupament del fetus El fetus es nodreix per mitjà dels elements que, pro vinents de la sang materna, passen a través de la placenta a la circulació fetal Per això, durant la gestació, si la dona embarassada fa una alimentació excessiva, escassa o desequilibrada, poden produir-se trastorns en el fetus o, fins i tot, alteracions que es manifestaran després del naixement, com ara, per tal de…
El que cal saber de la malaltia de Crohn
Patologia humana
La malaltia de Crohn és un trastorn de causa desconeguda que es caracteritza per la inflamació crònica de l’intestí prim i l’intestí gros, i que generalment evoluciona al llarg de diverses dècades alternant períodes d’exacerbació simptomàtica —amb diarrees, febre i pèrdua de pes— amb períodes de calma relativa Aquest trastorn sol afectar adolescents o adults joves i sovint és confós amb l’apendicitis, quan inicialment es manifesta amb l’aparició sobtada de dolor abdominal, contracció involuntària dels músculs abdominals i dificultat a mobilitzar els membres inferiors Durant els períodes d’…
Metabolisme dels glúcids, dels lípids i de les proteïnes
Un cop absorbits per les cèllules superficials de la mucosa intestinal, els glúcids, els lípids i els pròtids o fraccions proteiques, experimenten una sèrie de transformacions, perquè l’organisme les pugui aprofitar, que en general s’esdevenen dins de les cèllules de diversos teixits i que en conjunt poden ésser considerades com el metabolisme d’aquests nutrients El metabolisme dels nutrients, de la mateixa manera que totes les reaccions que es produeixen dins de l’organisme, està regulat bàsicament per les necessitats energètiques o de matèria de cada moment i mediatitzat per…
Necessitats nutritives
L’organisme humà té unes necessitats nutritives pròpies de l’espècie, és a dir, determinats requeriments de nutrients, tant en quantitat com en qualitat, que cal que siguin aportats regularment per tal de garantir el manteniment de les seves funcions Expressat d’una manera més completa, les necessitats nutritives són els requeriments diaris de nutrients energètics, plàstics i reguladors, que l’organisme ha de rebre en l’aportació alimentària per a poder mantenir les seves múltiples funcions vitals En realitat, no es pot determinar quines són les necessitats nutritives de l’ésser humà en…
Metabolisme dels lípids
Després d’ésser absorbits en la mucosa intestinal, la major part dels lípids són reagrupats a l’interior de les cèllules superficials d’aquesta mucosa en forma de quilomicrons, els quals estan constituïts bàsicament per triglicèrids, fosfolípids i colesterol Els quilomicrons són drenats inicialment per la limfa, però després d’uns minuts són abocats a la circulació sanguínia, on romanen en concentracions elevades durant unes dues o tres hores després dels àpats La depuració dels quilomicrons de la sang depèn de dos mecanismes En un d’ells intervé un ferment sanguini que té la capacitat de…
Magresa patològica i desnutrició
Definició Hom considera que existeix un estat de magresa patològica o emaciació quan es produeix una intensa pèrdua de teixits orgànics, amb la consegüent disminució del pes corporal —que pot reduir-se fins a un 50% en els adults i fins i tot més en els nens—, com a conseqüència de trastorns molt diversos que ocasionen una insuficiència persistent de factors nutritius Amb el terme desnutrició, hom fa referència estrictament a aquells casos en què les disfuncions fisiològiques que condueixen a l’emaciació són conseqüència directa d’un dèficit en l’aportació nutritiva…
Hipoderma
Anatomia humana
L’ hipoderma , anomenat també teixit cellular subcutani o subcutis , és la capa més profunda de la pell, la qual uneix als teixits subjacents Aquesta unió és laxa i permet el lliscament de la pell sobre els òrgans que recobreix L’hipoderma no es diferencia clarament del derma, i la transició és gairebé imperceptible, continuada amb feixos de fibres collàgenes i fibres elàstiques El gruix de l’hipoderma varia molt d’una persona a una altra i també depèn de les diverses zones del cos Hom considera que no n’hi ha en algunes àrees de pell, com ara les parpelles, l’escrot i el prepuci L’hipoderma…