Resultats de la cerca

El mètode tradicional Adoberia de Joan Vives, a Igualada, en una fotografia de començament de segle Interior de l’adoberia de Vicenç Montal i Comelles, a Barcelona, en una fotografia de començament de segle El procés d’adobar una pell és conegut des de l’antiguitat Es tracta del conjunt d’operacions a les quals cal sotmetre la pell per tal de transformar-la en una matèria que, a més de no ésser putrescible, posseeixi el tacte, la resistència i les propietats que necessiten els objectes als quals va destinada calçat, vestits, marroquineria, corretges, etc El procediment es mantingué amb pocs…

Acció de l’empresa Climent Asols i Bovets creà la primera fàbrica catalana i de l’Estat de carbons elèctrics el 1898 Ell era, aleshores, un industrial del sector tèxtil, que passà sense traumes al sector del material elèctric La fàbrica s’installà al terme de Castellgalí Bages El seu despatx de cotoner al carrer de Bergara, núm 5, de Barcelona, es convertí en el despatx d’un fabricant de carbons elèctrics En el canvi influí considerablement l’acció i els coneixements tècnics de l’enginyer Cruset, que fou el director de la fàbrica Amb el canvi de segle, l’enllumenat per electricitat està…

Retrat de Francesc Sanpons, constructor de la màquina de vapor de Jacint Ramon Ciència i tècnica a Catalunya en el segle XVIII, J Agustí Jacint Ramon era un fabricant d’indianes de Barcelona, fill d’un fabricant d’indianes i pare d’un que també ho serà Coneixem, per tant, tres generacions dedicades plenament a l’estampació La primera pertany totalment al segle XVIII Sabem que el 1791 es prorrogà la vida social de la companyia Pau Ramon i Fill, que tenia tres socis El fill era precisament Jacint Ramon que, tot just començat el segle XIX, és membre de la Reial Companyia de Filats de Barcelona…

Ramon Monroig i Valls va tenir una formació universitària Va estudiar medicina, cirurgia i farmàcia a Barcelona, però el seu interès va evolucionar ràpidament cap a la fabricació de productes químics Presumia d’haver après l’ofici a través dels seus coneixements teòrics i a base d’experimentació, sense haver realitzat cap mena d’aprenentatge pràctic L’any 1837 inicià la seva producció, conjuntament amb Joan Gualbert Subirá, un altre fabricant, també protagonista d’aquest capítol El producte escollit aleshores fou el clorur de calci descolorant, que mereixé una medalla de plata a l’Exposició…

Francesc Gomis i Soler Can Gomis Història d’una colònia industrial a les ribes del Llobregat , 1992 Francesc Gomis i Soler, manresà, establí una fàbrica de filats de cotó a Monistrol, el 1895 Francesc Gomis i Soler era manresà i cintaire, com els Burés El 1852 començà les seves activitats industrials fabricant cintes de seda que eren utilitzades pels tabaquers cubans a l’hora de precintar les caixes de cigars El 1884 es transformà en filador de cotó en fer-se càrrec de la fàbrica de can Canals, a Sant Martí de Torroella, a la vora del Cardener Hi tenia 4000 pues de filar Quatre o cinc anys…

L’anís és l’essència de la matafaluga, una planta herbàcia prou comuna a Catalunya Era considerat un medicament de primer ordre i recomanat pels metges com a digestiu i expectorant, per estimular la gana i per a provocar la menstruació L’anís barrejat amb aiguardent de vi donarà un licor d’alta o mitjana graduació, que adquirirà una gran popularitat durant la segona meitat del segle XIX, a conseqüència de la seva presentació com una beguda estimulant, gràcies a l’alcohol, i al mateix temps com a digestiu Josep Bosch i Grau i el seu germà Vicenç construïren una fàbrica de licors a Badalona el…

Assecadors de cotó a San Pedro de Alcántara, Màlaga La Catalana Agrícola Algodonera ante el problema del cultivo del algodón Al començament del segle XX es tornaren a fer proves de conreu de cotó a l’àrea sevillana I el 1904 es publicà la que serà anomenada Llei Osma —el nom del ministre d’Hisenda que la promulgà— en la qual el govern concedia unes exempcions fiscals als agricultors que destinessin terrenys al conreu del cotó i uns premis en metàllic als seus recollectors Però la llei va ser paper mullat Es parlà també de la possibilitat del conreu de cotó als territoris espanyols en el…

Girona en una postal del començament del segle XX La sèquia Monar, d’origen medieval, pren les aigües del Ter al seu pas per Bescanó Té un recorregut de 6 km fins a desguassar al riu Onyar, després de passar per Salt, Santa Eugènia i Girona El desnivell obtingut per la sèquia servia per a moure uns molins fariners, que eren de propietat municipal gironina, des del segle XVII L’any 1841, Felip Flores i Miquel Armengol, dos gironins, iniciaren tractes amb l’ajuntament de Girona per obtenir el traspàs dels seus drets sobre la sèquia, que pensaven destinar a moure un molí paperer L’oferta que va…

Ignasi i Casimir Girona El cognom Girona és fonamental en la història econòmica catalana del segle XIX La família Girona era de Tàrrega i tot i el seu trasllat a Barcelona al començament de segle, mantingué forts lligams amb la comarca d’origen Ignasi Girona i Targa s’establí a Barcelona, on creà una casa de comerç Un comerciant era un personatge que comprava i venia, però també era promotor de negocis i financer Morí el 1867 Entre la seva nombrosa descendència destacaren els seus fills Manuel, Ignasi, Casimir i Jaume Girona i Agrafel Establiren entre ells una autèntica divisió del treball,…

Ramon Vilumara, el marit de “La Fabricanta” La família Vilumara Els Vilumara o Vilomara, com es deien abans, poden presentar una cronologia en la qual els membres d’aquesta família treballen la seda durant tres-cents anys Primer com a mestres velers i després com a industrials Domènec Vilomara era mestre veler a Barcelona el 1693 Està enterrat a la seu barcelonina Un altre Domènec Vilomara el succeirà fins el 1723 Els seus fills, Jacint i Antoni Vilomara i Carrió, ompliran la resta del segle XVIII Jacint Vilomara actuà d’ examinador del Gremi de Velers 1746-51, l’encarregat de comprovar les…