Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic L’obra s’inicia amb la fundació del monestir de Sant Martí del Canigó 1001, aporta algunes dades sobre el seu fundador, el comte Guifré de Cerdanya 988 – 1035, germà del cèlebre abat Oliba de Ripoll, i anota la durada del govern de cadascun dels seus abats fins a la fi del s xii Es pot deduir que es redactà en aquesta centúria, prenent com a base la documentació fundacional del monestir i el seu necrologi Aquest cronicó és una obra històrica d’interès local realitzada per un centre monàstic indubtablement influït pels cenobis de Cuixà i Ripoll, però…

La primera institucionalització cultural i política del s XX –que tingué una concreció emblemàtica amb la fundació de l’Institut d’Estudis Catalans 1907 i de la Mancomunitat de Catalunya 1914– tingué un paper decisiu en la consolidació del moviment noucentista com a corrent hegemònic en el si de la cultura catalana de l’època Noucentisme i institucionalització cultural mancomunitària esdevingueren sinònims Els historiadors participaren activament en aquest procés i arribaren a tenir un paper protagonista cal recordar que el mateix IEC, fins a l’ampliació del 1911, no fou sinó un centre…

Fou jutge municipal a Girona, diputat provincial pel districte de la Bisbal d’Empordà 1874-75 i un dels fundadors de l’Associació Literària i de la Revista de Gerona Després exercí la carrera d’advocat a Madrid El 1886 ingressà com a membre numerari en la Real Academia de la Historia També fou membre de la societat francesa de numismàtica i arqueologia, secretari particular del ministre d’Ultramar, Víctor Balaguer, i secretari del consell general d’Instrucció Pública Les seves aportacions en el camp historiogràfic se centraren en la numismàtica i en l’estudi de la revolució del 1640 En el…

Fill d’una família benestant, exercí de professor a l’Escola Normal de Lleida De ben jove fou influït pel moviment de la Renaixença catalana, de la qual es convertí en un referent i promotor a Lleida La premsa, la poesia i la recerca històrica foren les seves activitats culturals més rellevants Com a periodista fundà el periòdic El Cronicón Ilerdense 1857 i collaborà en Revista de Lérida , La Bandera Catalana , Lo Gai Saber i La Renaixença , entre d’altres Juntament amb el també historiador lleidatà Renyé i Viladot, el 1878 fundà l’Associació Catalanista de Lleida, que l’any 1895…

Fill del prestigiós geògraf Pau Vila, continuà la vocació paterna, per bé que, de jove, la compatibilitzà amb una intensa activitat com advocat que, de fet, fou la carrera que seguí a la Universitat de Barcelona Segurament influït pel seu pare, la seva concepció geogràfica comprèn el conjunt de les ciències socials i, especialment, la història Ell mateix explicà l’estreta relació entre les dues disciplines «no hi ha fet geogràfic que no s’hagi produït en relació a una etapa històrica, ni hi ha qüestió històrica que no s’hagi fet en un marc geogràfic» De l’època juvenil data ja el…

Llicenciat en dret i doctorat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, es formà al seminari de política econòmica dirigit per Fabià Estapé , i fou influït per Joan Sardà  i per les seves estades a la London School of Economics i al Servei d’Estudis del Banco de España a Madrid En la seva carrera acadèmica fou successivament professor ajudant de Josep Lluís Sureda 1957-59 i Fabià Estapé 1959-63 a la Universitat de Barcelona , professor contractat d’economia a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona 1964-66, professor associat de teoria econòmica a la…

Vida i obra Fou influït per les tendències tradicionalistes i carlines de la seva família, que reflectí en les seves obres, on proposa una unió entre modernitat i tradició aplicada a l’educació de joves i adults Interessat des de jove per la literatura, des del seminari on estudià collaborà en el setmanari humorístic i satíric de caràcter tradicionalista Lo Mestre Titas, escenari de les seves primeres polèmiques filosòfiques Començà a utilitzar els pseudònims Said i Pepet de les Pomes , i es dedicà de ple a les seves activitats literàries i periodístiques Guanyà el primer premi…

Vida i obra Batlle del Prat de Llobregat 1957-64 i testimoni directe dels enormes dèficits socials i urbanístics d’aleshores als municipis situats a l’entorn de Barcelona Durant els primers anys dels ajuntaments democràtics, realitzà una important tasca política salvant la memòria collectiva de la comarca i assessorant els municipis sobre molts temes, des de qüestions patrimonials fins a infraestructures bàsiques La seva dedicació, relativament tardana, a la història s’inicià amb l’estudi de les condicions de vida a l’àrea del delta del Llobregat Les seves primeres publicacions donaren pas a…

El 1912, amb només setze anys, es feu càrrec del negoci familiar, l’estat ruïnós del qual l’obligà a liquidar-lo al cap de pocs mesos Treballà des d’aleshores com a mestre, corrector editorial, secretari de correspondència per a un magatzem d’importació i exportació, bibliotecari i empleat de banca Autodidacte, es decantà vers el periodisme, que des dels anys vint es convertí en la seva principal activitat professional, amb una forta inclinació per la crítica literària Influït per Eugeni d’Ors i Josep M López-Picó, collaborà especialment en  La Revista  des del 1921, els anys 1928-28 en  La…

Vida i obra Fou, ensems amb Martí d’Eixalà, el seu mestre, el representant més destacat de l’anomenada Escola de Barcelona Estudià filosofia i dret a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic d’història de la filosofia des del 1847 Amb la reforma Corvera 1858 la seva càtedra passà a denominar-se metafísica, i se li encarregà la de geografia 1858-65, de nova creació En 1867-69 donà classes de filosofia psicologia, lògica, metafísica i ètica a l’institut, i després retornà a la càtedra universitària fins a la seva mort Fill d’una família de professors universitaris de dret, s’envoltà d’…