Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
barbulat | barbulada
Les craspedofícies
Organització cellular de les craspedofícies, concretament de Monosiga varians a flagel b collar flagellar c nucli d vacúols contràctils e partícules nutritives Assumpció Cañadas, a partir de fonts diverses facilitades pels autors Són organismes flagellats, sovint estudiats també pels zoòlegs amb el nom de craspedomonadins i de coanoflagellats Es caracteritzen per presentar un flagel apical que, a la seva part basal, està envoltat per un collar plasmàtic constituït per fibres molt fines Existeixen espècies unicellulars i espècies colonials, lliures i fixes No presenten plasts, si exceptuem els…
Els heterocontòfits o crisòfits "sensu lato"
D'esquerra a dreta i de dalt a baix organització cellular de les rafidofícies a flagels b invaginació flagellar c reservori d dictiosomes e vacúols contràctils f nucli g tricocists h plasts i cutícula crisofícies a flagels b plast c vacúol contràctil d nucli e cos mucífer f grànul de crisolaminarina g teca bacillariofícies Navicula i Melosira a nucli b nuclèol c cromatòfor o plast d pirenoide e gota de greix f rafe g membrana nuclear h reticle endoplasmàtic i dictiosomes j ribosomes citoplasmàtics k mitocondri amb ribosomes mitocondrials l vacúol m membrana cellular n epivalva o hipovalva…
Filogènia de les algues
L’arbre filogenètic de les algues encara es troba en construcció El cloroplast, l’estructura cellular i les anàlisis de genètica molecular han aportat nombroses dades que han servit de base per a donar coherència a les principals línies filogenètiques, que actualment es considera que són dues les algues procariotes, o cianoprocariotes, i les algues eucariotes La teoría endosimbiòtica 1 Cianoprocariota 2 Plastidi 3 Membrana interna del cianobacteri 4 Membrana externa del cianobacteri 5 Membrana del fagosoma 6 Nucli primari 7 Mitocondri primari 8 Membrana del fagosoma de l’hoste secundari 9…
Els fongs ameboides: el tipus d’organització mixomicet
Els fongs ameboides tenen en el seu cicle alguna fase ameboide, durant la qual s’alimenten per fagocitosi o per absorció, fase que s’alterna amb fases de reproducció mitjançant espores En la fotografia veiem un faneroplasmodi del mixomicet Arcyria triquials, que equival a una gran estructura ameboide, mucilaginosa, que avança lentament per les superfícies humides, capturant partícules o solucions alimentoses Noteu, a dalt, el marge d’avanç, fistonat i, més avall, una xarxa de venes per on circulen el citoplasma i els nuclis en l’angle inferior dret, el plasmodi està atacant un fong sapròfit…
Les prasinofícies
Cloròfits continentals de les classes de les prasinofícies 1-6 i clorofícies 7-39 1 Pedinomonas minutissima x 1200 2 Scourfieldia complanata a visió frontal b visió lateral x 1200 3 Pyramimonas octociliata x 1200 4 Nephroselmis olivacea x 600 5 Tetraselmis mediterranea x 1000 6 Prasinocladus marinus a cèllula lliure b fase de cèllula fixa c cèllula en divisió x 1200 7 Collodyction triciliatum x 1200 8 Spermatozopsis exultans x 1200 9 Dunaliella salina x 1200 10 Chlamydomonas gloeophila x 1200 11 Chlamydomonas vernalis x 1200 12 Chlamydomonas tremulans x 1200 13 Brachiomonas submarina x 1000…
Els pseudofongs
Els pseudofongs es configuren com un grup molt particular, que conserva molts caràcters algals Molts viuen en aigua dolça, com a sapròfits o com a paràsits d’algues, de fongs i fins i tot d’animals diversos L’aparell vegetatiu pot ésser unicellular com en moltes lagenidials i en molts hifoquitriomicets, o format per cèllules disperses en una xarxa filamentosa en els labirintulomicets, però en general està constituït per filaments sifonats sense septes, excepte a la base dels òrgans reproductors Les zoòspores tenen dos flagels, l’anterior, amb mastigonemes tubulars, i el posterior…
Els dinòfits o pirròfits
Característiques del grup Organitzaciò cellular dels dinòfits, en concret d’una espècie del gènere Peridinium a teca b plasts c vacúol d nucli e flagel transversal f flagel longitudinal g púsula h grànuls de reserva i membrana Assumpció Cañadas, segons fonts diverses facilitades pels autors Aquest fílum, anomenat també dels dinoflagellats , comprèn una sola classe, la de les dinofícies, que reuneix uns 10 gèneres i unes 1000 espècies d’algues típicament unicellulars, nedadores, amb dos flagels desiguals, en longitud i en funció, que fan avançar la cèllula i, a la vegada, la fan girar sobre l’…
Les crisofícies
Si les xantofícies són un grup on la organització monadal tenia poca importància, les crisofícies constitueixen un grup d’organismes aquàtics, amb el centre de gravetat situat novament en els organismes monadals, nedadors, unicellulars o colonials Però han arribat bastant lluny en llur diversificació evolutiva, ja que tenen també representants capsals Chrysocapsa , coccals Chrysosphaera , ameboides Ryzochrisis , tricals Phaeothamnion i fins hístics Thallochrysis És possible que el pas a aquests nivells d’organització més complexa s’hagi produït diverses vegades L’organització de les…
Les xantofícies
Crisòfits de la classe de les xantofìcies 1 Nephrochlorissalina x 1500 2 Chloromeson agile a/b estadis ameboide i monadal x 7500 3 Bothrochloris longeciliata x 1500 4 Rhizochloris mirabilis x 1500 5 Rhizochloris consociata x 1500 6 Stipitococcus vas x 1500 7 Myxochloris sphagnicola acinet x 1500 8 Botrydiopsis arhiza x 1500 9 Chloridella cystiformis x 1500 10 Arachnochloris minor x 1500 11 Trachycystis subsolitaria a cèllula aïllada x 1500 b grup de cèllules unides x 1500 12 Monodus unipapilla x 1500 13 Pseudotetraedron neglectum x 1500 14 Polyedriella irregularis x 1500 15 Meringosphaera…