Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
pagaré
Economia
Títol, valor (nominatiu, a l’ordre o al portador), en què hom fa constar la promesa de pagar una certa quantitat de diners, en un determinat venciment, a la persona que en resulti ésser posseïdor legítim.
pagaré d’empresa
Economia
Instrument financer, que és emès a descompte (sobre el seu import nominal), normalment mitjançant subhasta, per grans empreses no financeres i que no té per finalitat l’obtenció de fons per a la tresoreria.
El seu valor és elevat, i el venciment, a curt termini L’emissió pot ésser feta directament per l’empresa desintermediació o a través d’un establiment financer Els pagarés recolzen, pel que fa a llur qualitat o solvència, en una línia de crèdit bancari subsidiari, que n'assegura la liquiditat Són negociables en els mercats financers
efecte de comerç
Economia
Títol de crèdit que reconeix l’obligació de pagar, en data fixa, una quantitat determinada, sigui a l’ordre o al portador.
Els efectes més utilitzats són la lletra de canvi, el taló i el pagaré, transmissibles per endossament Si són a pagar , l’entitat emissora n'és deutora, i creditora si són a cobrar Els efectes de comerç són impagats si hom no els fa efectius a llur venciment
tenidor | tenidora
Persona que posseeix una lletra de canvi, un pagaré o qualsevol altre document endossable.
A. Farrés i Companyia. La fàbrica de cristall de Badalona
Artur Farrés i Companyia, la fàbrica de cristall de Badalona títol d’una obligació o pagaré A Farrés i Companyia es constituí a Badalona el 1866 amb l’objectiu de fabricar tota mena d’objectes de cristall El seu primer soci, que donava nom a l’empresa, era Artur Farrés L’acompanyava Martí Arolas i Ferrer, un personatge vinculat a una sèrie d’empreses catalanes director-conseller de La Maquinista Terrestre i Marítima, promotor del que seran els grans magatzems de Barcelona i després Crèdit i Docks i vocal del Foment de la Producció Nacional el 1878 A Farrés i Companyia presentà el…
plural
Gramàtica
Dit de la realització del morfema gramatical nombre que representa més d’una entitat individualitzada, en oposició al singular, que en representa una de sola.
El català forma el plural dels substantius i dels adjectius afegint, generalment, una s al singular fill fills, blanc blancs, pare pares, feble febles Els acabats en a àtona la canvien en es casa cases Els acabats en vocal tònica afegeixen ns mà mans, rodó rodons En són excepció, que formen el plural només amb s lilà, mamà, mannà, paixà, papà, rajà, sofà, tarannà, xa, bebè, cafè, canapè, comitè, crepè, cupè, fe, mercè, oboè, rapè, te, tupè, vostè, abonaré, calé, clixé, consomé, jaqué, pagaré, peroné, puré, quinqué, ximpanzé, bisturí, esquí, frenesí, fricandó, landó, rondó,…
Els Mayolas i Claudi Sanpere
Pagaré de Sanpere i Mayolas 1898 Els Mayolas consten com a industrials de Premià de Mar des de la segona meitat del segle XIX Silveri Mayolas donarà volada a l’empresa Claudi Sanpere continuarà la indústria de teixits de lli que ampliarà a teixits de cotó i de seda El cognom Mayolas —gens corrent— està vinculat als inicis de la indústria tèxtil de Catalunya L’any 1803 hi ha un Antoni Mayolas a Barcelona al costat de noms com els d’Erasme de Gònima, Llorenç Clarós, Joan Rull, Ramon Bonaplata i Jacint Ramon, tots ells presentats en el volum dedicat als cotoners Són socis de la…
Superant obstacles, al costat del Banc de Barcelona (1857-1874)
L’inici d’una política d’inversió La plaça del Rei “Bellezas de Barcelona”, Barcelona, 1874 Fins el 1857 la Caixa no introduí la comptabilitat per partida doble ni confeccionà un balanç com Déu mana Es limitava a portar un llibre de caixa, un que era propi del Mont de Pietat i de les seves operacions, i uns estats generals en els quals es recollien els interessos pagats als dipositants, els cobrats als accionistes conservadors de capital i les despeses generals de l’entitat A la Caixa li falta superar la prova de la inversió i obtenir així uns resultats excedents que assegurin la seva…
Els bancs de la Febre de l'Or
La conjuntura Pagaré del 1881, any de la Febre d’Or L’any 1880 Catalunya viu un bon moment, gràcies a la liquidació d’uns problemes que afectaven fortament la seva vida política i, per tant, la seva economia El 1874, la burgesia catalana ha vist amb bons ulls la Restauració borbònica Potser no entusiasmava ningú, però la República tampoc no ho havia fet i, en canvi, havia portat molts trasbalsos Per la classe benestant, la proclamació d’Alfons XII és el retorn a la normalitat, a l’estat de coses que ja coneixia El 1876 s’ha acabat la tercera guerra Carlina, la darrera carlinada…