Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Fundada per Pere Vidal, Felip Torreilles, Pau Masnou i Bernard Palustre que en fou secretari de redacció, la RHAR fou la primera revista de contingut exclusivament historiogràfic i amb caràcter científic i especialitzat, apareguda a la Catalunya del Nord Hi predominaren les collaboracions dels investigadors locals més productius, que publicaren igualment en altres periòdics nord-catalans com Journal commercial , Semaine religieuse i, sobretot, Société Agricole Scientifique et Littéraire Entre aquests destacaren, a més dels quatre fundadors de la…

Els dos estanys principals d’Estanya vistos des de ponent Val la pena de remarcar l’intens ús agrícola de les terres que els envolten i l’estretor del cinyell de vegetació halofítica Ernest Costa Els estanys d’Estanya 217, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Els estanys d’Estanya, localitzats vora Benavarri Baixa Ribagorça, constitueixen uns dels rars exemples de llacs de tipus càrstic dels Països Catalans En relació amb d’altres estanys de la mateixa naturalesa, com ara Banyoles, el grau d’informació que hom disposa és malauradament força menor Són formats per…

La boscarla dels joncs Acrocephalus schoenobaenus és un ocell escàs als Països Catalans, que podem veure en petit nombre als aiguamolls, durant les migracions Marcella Chinchilla La boscarla dels joncs és un ocell escàs que es presenta regularment a les zones humides dels Països Catalans durant els viatges d’anada i tornada entre els seus quarters d’hivernada africans i les seves àrees de cria, situades al centre i el N d’Europa A la Catalunya Nord és considerada una espècie molt escassa en canvi, a la resta del Principat i al País Valencià és més regular i freqüent, així com a Mallorca i…

Té la cua llarga —molt sovint representa més de la meitat de la longitud total— i molt poderosa, que li serveix com a òrgan propulsor per a la natació o de defensa Les potes són curtes les anteriors tenen cinc dits lliures o units per una membrana, i les posteriors només en tenen quatre i sempre són de caràcter membranós El crani és més sòlid que el de qualsevol altre rèptil actual, i les dents d’ambdues mandíbules són ja implantades en alvèols, cosa que també els diferencia dels altres rèptils Semblantment, als mamífers, presenten paladar secundari Són animals molt ben adaptats al medi…

Els accipitriformes L’ordre dels accipitriformes Accipitriformes inclou la major part de les rapinyaires diürnes, exclosos els falcons, tot comprenent una gran diversitat de formes que, a la nostra fauna, van des d’ocells de la grandària del voltor i de l’àguila daurada, fins a l’esparver, de mida semblant a la de la tórtora Només hi ha representada d’aquest ordre la família dels accipítrids —de molt, la més nombrosa—, que a escala mundial es desglossa en 65 gèneres que cobreixen unes 200 espècies Caracteritzen aquests ocells el bec gros i encorbat i les ales amples moltes espècies volen…

Àrea de nidificació de la picardona Porzana pusilla als Països Catalans Maber, original dels autors Als Països Catalans, és un ocell encara mal conegut, car hi ha poca informació, per la qual cosa la seva situació general fa de mal establir És estival i nidificadora molt escassa i local a Catalunya i el País Valencià on, a més, s’observa en un petit nombre en migració A les illes Balears, podria niar a Mallorca, i és citada rarament a Menorca, Mallorca i Cabrera durant la tardor No hi ha encara observacions segures al Rosselló, malgrat que, lògicament, deu presentar-se en un petit nombre La…

El balquer Acrocephalus arundinaceus és més gros que la resta de boscarles ateny 19 cm i presenta un capell lleugerament aixecat, visible en aquest exemplar fotografiat a l’Encanyissada, al delta de l’Ebre El bec llarg i l’amplada de la cua el diferencien de la boscarla de canyar Acrocephalus scirpaceus , així com la lleugera ratlla clara del damunt de l’ull És més confiat que la resta de moixons palustres, de manera que és més fàcil de veure, parat dalt dels canyissos Marcella Chinchilla El balquer és estival, nidificant i localment comú a les zones de maresme a la Catalunya Nord, la…

Estanyol a S’Albufereta Aquesta valuosa zona humida es troba al sud de la badia de Pollença, arran de mar Mostra certes similituds físiques i ecològiques amb la propera albufera de la badia d’Alcúdia, per bé que la seva extensió és molt menor Yves Hennechart S’Albufereta 23, entre els principals espais naturals de Mallorca La conca de Pollença 51 km 2 acaba en una petita zona humida 90 ha, de tipologia similar a la de S’Albufera, situada aproximadament l km al nord d’Alcúdia, dins del seu terme municipal S’Albufereta és una maresma eutròfica, densament coberta de canyissars i jonqueres,…

Panoràmica aèria de l’horta del Baix Segura i les seves dues grans llacunes a l’esquerra la de la Mata, i la de Torrevella a la dreta JP Produccions Les llacunes del Baix Segura 120, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Les llacunes de la Mata i Torrevella estan situades en el marge dret del Segura, als termes municipals de Torrevella, Guardamar i Los Montesinos Formen una important zona humida, molt pròxima a la costa i estretament relacionada, des del punt de vista funcional, amb el Fondo i les salines de Santa Pola, amb les quals constitueixen el denominat «…

Les dicranals són molses acrocàrpiques, de fillidis lanceolats, molt sovint subulats llargament atenuats vers una punta fina, amb nervi i cèllules generalment llises El peristoma és simple, amb 16 dents simples o més o menys profundament bífides Ceratodon purpureus forma gespes de color bru vermellós, de plantes de 10-30 mm ocasionalment poden atènyer 100 mm, amb fillidis lanceolats, aguts, de marge revolut, amb unes quantes dents obtuses a la part superior, crispats i estrets contra el caulidi El nervi, gruixut, arriba fins a la punta o és excurrent surt del limbe Té les cèllules quadrades…