Resultats de la cerca

Creixement típic de dos exemplars d’ Auriscalpium vulgare , damunt una pinya morta i a mig descompondre, de pi roig Pinus sylvestris Noteu el peu i el barret hirsuts i la superfície himenial amb agulletes Manuel Tabarés / SCM Llur cos fructífer pot ésser reflex o amb barret i amb peu més o menys excèntric i amb la superfície himenial hidnoide o amb làmines diferents de les dels agàrics L’estructura és dimítica Hi ha gleocistidis i les espores són subgloboses o ellíptiques, hialines o poc acolorides, amiloides L’espècie més típica és Auriscalpium vulgare , que apareix sobre pinyes…

Tot i ser un grup evolutiu arcaic, avui dia en clara recessió, els coniferofitins tenen els rècords d’alçada i de longevitat del regne vegetal, com és el cas de les sequoies Sequoiadendron giganteum de la Sierra Nevada californiana, que veiem a la fotografia molts d’aquests arbres tenen més de 100 m d’alçada Aquesta espècie és molt resistent però, en canvi, el sistema de dispersió és lent perquè les primeres llavors no es fan fins als voltants dels 150 anys Viu en un clima d’hiverns temperats però resisteix bé les baixes temperatures Per això hom el troba de tant en tant cultivat a Europa…

A llevant de Sallent I a ponent de Coll de Nargó se situava aquesta església, avui en dia desapareguda, que donà nom a una serra, aquella en la qual segurament era edificada L’advocació de santa Eulàlia com a límit del lloc de Pinyes ja apareix l’any 959 Posteriorment, els anys 997 i 1065, s’esmenta la serra de Santa Eulàlia, i l’any 1041 l’església de Santa Eulàlia que, segons l’acta de consagració de l’església del monestir de Santa Cecília d’Elins del 1080, formava part dels béns amb què fou dotat el cenobi reformat En el Spill … del vescomtat de Castellbò, de l’inici del…

Mentre travessava el desert al S de Moçamedes avui Namibe, el botànic austríac Friedrich Martin Josef Welwitsch 1806-72 va trobar una planta tan solitària com misteriosa Tan solitària i tan misteriosa que va romandre de genolls al seu costat sense gosar moure’s durant mitja hora “per por que, en tocar-la, no resultés ser un caprici de la imaginació” Era la planta vascular més estranya que mai hagués vist Només tenia dues fulles oposades, en forma de cintes amples i extremament llargues, que s’arrossegaven pel sòl del desert Actualment, hom reconeix Welwitsch com un dels més famosos…

Aquesta fortalesa, avui desapareguda, segurament es trobava a prop o en el mateix lloc de l’antic poblat de Sallent, avui dia abandonat El topònim Saliente es troba documentat en el testament del comte Borrell II de Barcelona-Urgell, com una possessió cedida al cenobi de Tresponts i que el comte Ermengol, fill del comte Borrell, donà el 997 a la catedral de la Seu El kastro Salientis no figura esmentat fins al segle XI en documents de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell en donacions d’alous dins el terme d’aquest castell En la butlla del papa Silvestre, atorgada el 1001 a petició del bisbe…

Morter Es tracta d’un morter de pedra amb decoració exterior De forma circular tant a la part inferior com a l’exterior, la decoració determina quatre cares diferenciades en les quals podem veure unes formes de quart de cercle que es desenvolupen a la part inferior del morter, en nombre de vuit Al centre de cada cara es poden veure també unes formes corbades que a la part superior descriuen una espècie de petites volutes encarades i, a sobre, una cinta horitzontal que ressegueix tot el morter quedant ocultada en les formes prominents que ocupen la intersecció de les cares No es pot saber de…

Segons la mitologia grega, Proteu era una divinitat al servei de Posidó Installat a l’illa de Tar, en aigües egípcies, vetllava per les criatures aquàtiques del déu de la mar Davant dels enemics, tenia l’estranya habilitat d’adoptar formes i aspectes diferents, talment les proteïnes a partir dels aminoàcids, que per això n’han pres el nom I talment, també, les plantes de la família de les proteàcies, que n’han manllevat igualment la denominació Només que les proteàcies, poc amigues de l’aigua i sovint relacionades amb el foc, semblen preferir Hefest a Posidó o Vulcà a Neptú, per als seguidors…

“La massa de bosc destaca des de molt lluny a causa de les dimensions colossals dels seus arbres, que es distingeixen per mor del seu perfil superior, fet de línies horitzontals i paralleles, com si es tractés de cedres… L’interior, tot i que les capçades es toquen, és menys dens que no és d’esperar Els arbres més alts atenyen els 20 o 30 m des del sòl fins a les primeres branques, mentre que, de gruix, llurs troncs poden tenir fins a 2 m Sembla que aquestes dimensions i la manca de branques baixes dificulta la presència de lianes, l’absència de les quals esdevé notable… De fora estant, els…

Situació Tot i que avui és un dels temples més afectats per davallada demogràfica d’aquesta zona, té culte una vegada al mes, i conserva la categoria parroquial que sempre ha tingut De fet, aquesta davallada s’accentuà amb el decret episcopal de l’1 de juliol de 1909, que decretava la segregació d’una bona part del seu territori parroquial en benefici de la nova parròquia de Sant Climenç Les claus són a la rectoria de Sant Climenç Mapa 329M781 Situació 31TCG675480 Per anar-hi cal agafar el mateix camí indicat per anar al castell Història El 16 d’agost de 1097, el comte Ermengol féu donació d’…