Resultats de la cerca

La incompatibilitat Rh materno-fetal és una circumstància que es presenta quan una dona Rh negatiu té fills, la sang dels quals és Rh positiu En aquest cas, l’organisme de la mare pot elaborar uns anticossos anti-Rh que, en un nou embaràs, són capaços de destruir els glòbuls vermells fetals i originar una greu alteració anomenada malaltia hemolítica del nounat, a causa de la qual pot esdevenir-se la mort fetal o bé poden originar-se lesions irreversibles en el sistema nerviós central La possibilitat d’una incompatibilitat materno-fetal existeix sempre que una dona Rh negatiu té…

Segons els criteris clínics i anatomicopatològics, les paràlisis motores poden ésser centrals i perifèriques Les paràlisis centrals són degudes a lesions de la neurona motora superior, de caràcter encefàlic o medullar i de tipus vascular, tumoral o traumàtic es caracteritzen per una disminució o abolició de la força muscular, amb hipertonia i hiperreflèxia tendinosa, abolició dels reflexos cutanis superficials i signe de Babinski molt positiu Les paràlisis perifèriques o flàccides són conseqüència de les lesions de la neurona motora inferior, dels nervis perifèrics o de la sinapsi…

La prova del pegat o prova epicutània consisteix a posar en contacte unes determinades substàncies amb la pell, per tal d’esbrinar si n’hi ha alguna que provoca una reacció allèrgica en la persona examinada Aquesta prova és utilitzada sobretot en la diagnosi de l’origen de la dermatitis de contacte allèrgica, per tal de saber quina és la substància que genera el trastorn Quan una substància determinada provoca una allèrgia per contacte, tota la pell de la persona afectada hi queda sensibilitzada permanentment Així, si la substància causant de l’allèrgia es posa en contacte amb qualsevol zona…

La ingestió de la carn, crua o poc cuita, va seguida d’un quadre agut d’intolerància alimentària febre, dolor abdominal, nàusees, vòmits, diarrees, etc Després d’una setmana, quan els nous embrions arriben als músculs esquelètics, apareix dolor muscular i debilitat, febre, edemes periorbitaris, conjuntivitis, inquietud i insomni Entre les complicacions més freqüents hom pot destacar l’encefalitis, la miocarditis i la peumonitis Analíticament hom detecta eosinofília Les proves serològiques tenen un valor positiu a partir de la segona setmana i la biòpsia muscular permet de fer-ne…

Clínicament, el quadre té una simptomatologia molt variable, pot fins i tot ésser asimptomàtic, presentar símptomes mínims o d’altres o bé arribar a una insuficiència respiratòria greu De vegades, s’acompanya d’infeccions sobreafegides

Les proves serològiques són una sèrie de tests la finalitat dels quals és de detectar i quantificar la presència d’anticossos específics en la sang Aquestes proves es realitzen separant prèviament les cèllules sanguínies i enfrontant el sèrum així obtingut —d’aquí la denominació de proves serològiques— amb diversos tipus d’antígens, que s’obtenen amb diversos procediments de laboratori Les proves serològiques es basen en l’afinitat específica que hi ha entre els anticossos que l’organisme elabora —després d’entrar en contacte amb un antigen determinat d’un microorganisme— i aquest antigen —…

L’apendicitis consisteix en la inflamació de l’apèndix cecal, és a dir, la prolongació intestinal que neix al cec, o primera porció de l’intestí gros, i no desemboca en cap òrgan o teixit L’apendicitis sol evolucionar de manera aguda, i en aquest cas es manifesta sobretot amb dolor abdominal, vòmits, febre i impossibilitat d’estendre els membres inferiors Tanmateix, de vegades s’estableix de manera crònica originant molèsties vagues o dolors difusos a l’abdomen Davant la sospita d’apendicitis, habitualment hom procedeix a obrir quirúrgicament la cavitat abdominal i, en cas positiu…

Les proves cutànies consisteixen en la inoculació subcutània de diversos tipus d’antígens, amb la finalitat d’observar la reacció cutània local que es produeix al cap de 48 hores o 72 Amb aquest tipus de proves hom intenta de detectar si l’organisme d’una persona ja ha estat prèviament en contacte amb un determinat microorganisme Si l’organisme no ha estat prèviament en contacte amb aquest microorganisme, després de la inoculació de l’antigen corresponent es produeix només una lleu reacció d’envermelliment que no depassa 1 o 2 mm de diàmetre, deguda a la resposta inflama-tòria inespecífica…

La tuberculosi és una malaltia infectivocontagiosa encara freqüent, deguda al bacteri Mycobacterium tuberculosis o bacil de Koch, que afecta especialment els pulmons, però que també pot comprometre d’altres òrgans, com ara els ronyons, les glàndules suprarenals, els ossos o l’intestí, i que, en general, evoluciona de manera crònica Al nostre medi, el contagi de la tuberculosi es produeix en inhalar les secrecions respiratòries contaminades de malalts de tuberculosi pulmonar no tractada —sovint ignorada—, o bé que han iniciat el tractament en les dues darreres setmanes, o bé que no el…

La sarcoïdosi és una malaltia de causa desconeguda que es caracteritza per la formació d’unes lesions, anomenades granulomes sarcoides, que es poden localitzar en nombrosos òrgans En general, però, es presenten especialment als pulmons És habitual que la sarcoïdosi no provoqui símptomes, de manera que sol passar inadvertida Per això no és estrany que es descobreixi casualment, per exemple en detectar lesions pulmonars característiques quan s’efectua una radiografia de tòrax en una revisió mèdica rutinària En aquest cas, la prova de la tuberculina negativa ajuda a orientar-ne la diagnosi Els…