Resultats de la cerca

Abans de començar un programa d’exercicis físics, o bé prèviament a l’inici d’una pràctica esportiva, és convenient sotmetre’s a un control mèdic en què s’avaluï l’estat físic del subjecte en qüestió Una de les seves finalitats és descartar l’eventual presència de trastorns orgànics que contraindiquin els esforços que comporti l’activitat, de manera que se’n garanteixi la manca de qualsevol perjudici un altre objectiu és determinar el tipus d’exercici físic que sigui més adequat per a cada cas en particular Aquest tipus de control es recomana, en principi, per a tota la població…

En la primera fase del control mèdic es fa un interrogatori i una exploració física rutinària S’indaguen els antecedents personals i familiars del subjecte, i també els seus hàbits de vida, es duu a terme un examen físic detallat, es realitzen alguns mesuraments senzills, com ara la freqüència cardíaca i la pressió arterial, i se solliciten alguns estudis complementaris ordinaris, com ara radiografies de tòrax, anàlisis de sang o electrocardiogrames Quan s’efectua aquesta revisió mèdica general s’investiga amb especial atenció l’existència de diversos trastorns que globalment puguin limitar…

En algunes ocasions el control mèdic es complementa amb algunes proves d’esforç, com s’anomenen diverses exploracions destinades a avaluar la capacitat d’adaptació de l’organisme a l’esforç físic Allò que s’investiga de manera més concreta per mitjà d’aquestes proves és la resposta que ofereixen els aparells cardiovascular i respiratori davant d’un esforç muscular En els subjectes que pertanyen al primer grup esmentat la realització d’aquestes proves no és indispensable, però en canvi sí que ho és per als que integren el segon i el tercer grups Aquest tipus de proves es realitzen en…

La regularitat és inexorable, ja que si no els diferents sistemes de l’organisme, particularment els aparells cardiovascular, respiratori i musculoesquelètic, no experimenten les modificacions estructurals i funcionals perseguides La periodicitat amb què es realitzin els entrenaments pot ésser variable segons que siguin els objectius concrets que es desitgin Així, per exemple, en els esportistes professionals les sessions d’entrenament es realitzen, en general, de 3 a 6 vegades per setmana Tanmateix, en els individus corrents, que volen millorar llur estat físic, incrementar llur resistència…

La pràctica regular d’exercicis físics contribueix en gran mesura a la regulació de diverses funcions i necessitats orgàniques i promou, al mateix temps, la necessitat d’abandonar alguns hàbits nocius que interfereixen llur realització Quan es realitza un exercici físic es produeix una descàrrega de neurotransmissors i d’hormones que, com l’adrenalina, mantenen l’organisme en estat de vigília Aquests fets afavoreixen, de manera immediata, la instauració d’una sensació de tranquillitat plaent Tanmateix, a llarg termini, és a dir, mitjançant la pràctica regular d’exercicis físics, afavoreixen…

Des d’un punt de vista psicològic, la pràctica regular d’exercici físic produeix nombrosos beneficis Probablement, un dels avantatges més importants rau en el fet que l’exercici físic, en condicionar la descàrrega de diverses hormones i neurotransmissors que intervenen en els impulsos d’agressivitat i de fugida, com la ja esmentada adrenalina, disminueix l’estrès i facilita la relaxació Precisament aquesta és la raó per la qual, després de la realització d’un exercici físic moderadament intens, o prolongat, com és ara un passeig durant un parell d’hores o nedar durant uns 30 minuts, es…

La pràctica d’exercici físic pot ésser molt beneficiosa per a l’aparell cardiovascular Tanmateix, per tal que això s’esdevingui efectivament, és imprescindible que l’exercici físic que es dugui a terme sigui de tipus aeròbic —o, el que és el mateix, de resistència—, i d’altra banda, que es practiqui amb regularitat De manera més concreta, les activitats o esports més adequats per a aconseguir aquest objectiu són aquells en què estan implicats molts grups musculars, i en els quals no cal desenvolupar molta força, com ara la marxa, el jogging , el ciclisme, la natació, l’esquí o la majoria dels…

La pràctica d’exercicis físics ha estat considerada beneficiosa des de l’antiguitat, i el constant progrés dels coneixements científics no ha fet altra cosa que confirmar aquesta consideració, establint amb paràmetres moderns rigorosos les nombroses repercussions positives que comporta desenvolupar una activitat física moderada amb regularitat, un dels hàbits de vida més saludables Per contra, com avui insisteixen a destacar els principals organismes dedicats a la promoció de la salut, el sedentarisme, és a dir, l’hàbit de vida que es basa a desenvolupar una activitat física molt escassa o…

L’estudi científic de la conducta sexual humana basat en la realització d’enquestes a la població en el nostre medi i en altres països que també s’enquadren en la societat occidental o industrialitzada, és relativament recent ja que, per exemple, l’ Informe Kinsey , realitzat als EUA, capdavanter en aquest camp, va ésser presentat en 1953, després d’una dècada de treballs destinats a aquest fi Diversos estudis posteriors han confirmat algunes de les seves dades mentre que n’han rectificat d’altres i, en definitiva, avui disposem d’una informació suficient i contrastada sobre aquestes…

L’aparell locomotor, format pels ossos, les articulacions i els músculs, destinat precisament a permetre els desplaçaments i moviments de l’organisme, és el sistema orgànic que més modificacions experimenta durant la realització d’exercicis físics i, al mateix temps, el que més es beneficia amb llur pràctica regular