Resultats de la cerca

Estudià publicitat i després féu estudis d’art a l’Escola d’Arts i Oficis i a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles A mitjan anys setanta realitzà sèries d’obres a partir de fragments ceràmics que classificava ordenadament, en ocasions amb un contingut figuratiu que podia ser paisatgístic o referent a pintors clàssics Al començament dels anys vuitanta obtingué diverses beques que li permeteren de traslladar-se a Madrid i a París Una bona part dels seus treballs consisteixen en inventaris d’objectes que acumula ordenadament sobre el mur, sobre la tela o sobre qualsevol altre suport,…

Desenvolupament enciclopèdic Gran part dels documents 266 dels 272 també estan reproduïts al Liber feudorum maior LFM en el mateix ordre i, fins i tot, amb les mateixes errates de transcripció Destaca la sèrie documental relacionada amb els grans barons feudataris dels comtes de Cerdanya, com Galceran de Pinós, Ramon Bernat de Castelladral, els Mataplana, Ramon de Castellbò o els bisbes d’Urgell Pel Rosselló, apareixen els capbreus dels drets comtals sobre Empúries i Peralada, les convinences feudals entre els comtes d’Empúries i els del Rosselló, o el jurament de fidelitat dels burgesos de…

Desenvolupament enciclopèdic El feu recopilar Alfons I a la segona meitat del s XII Segurament després de la reunió de la cúria a Poblet agost del 1194, en què es constatà la manca de control i autoritat del comte rei sobre nombrosos castells infeudats Ramon de Caldes, degà de l’església de Barcelona 1161-99, en fou l’autor i organitzador, però la confecció s’ha d’atribuir a l’escrivà Ramon de Sitges, al servei de la Cancelleria comtal 1179-92, i a d’altres escrivans posteriors, desconeguts, que hi afegiren la documentació de la darreria del regnat d’Alfons I fins el 1196 i la de Pere I i…

En el mapa que es presenta s’han cartografiat dues variables d’una banda, el nombre de museus existent a cada país, i, de l’altra, aquells museus que han excellit en l’àmbit de les belles arts Moltes persones solen creure que els museus són com uns grans entreteniments dedicats al turista –si més no al turista culte En l’àmbit polític, sovint els museus s’utilitzen com a mitjans –val a dir que modestos– per a generar vots, i per això es té en compte sobretot el nombre de visitants que tenen Però els museus no són ni una cosa ni l’altra, sinó que es podrien definir com les “cambres del tresor…

Definició L’ esquizofrènia és una malaltia mental, generalment de llarga evolució, caracteritzada per un trastorn greu de la personalitat, alteracions en les funcions del pensament, una sensació de dominació per part de forces estranyes, deliris de naturalesa diversa, alteracions de la percepció, una afectivitat anormal que no s’ajusta a la realitat i una marcada desconnexió amb el món exterior La paraula esquizofrènia prové del grec antic, llengua en què aquest mot significa divisió o fragmentació de la ment, i s’aplicà a aquesta malaltia el 1910 per Paul Eugen Bleuler, un cèlebre psiquiatre…

D’ençà que Santiago Rusiñol i Ramon Casas –i Miquel Utrillo, i Sebastià Junyent, i Andreu Solà i Vidal, i Laureà Barrau, i Manuel Feliu de Lemus, i Joan Sala, i Jaume Vilallonga, i el mateix Meifrèn– passaren per París en l’època fundacional del Modernisme, aquella capal esdevingué la meca de l’art modern català, i ben aviat una nova onada d’artistes joves hi anà, i molts d’ells s’hi establiren fins a integrar-se amb més o menys intensitat en la vida artística de la capal de França El paradigma del pintor català modernista de París és Hermen Anglada-Camarasa Bé que nascut a Barcelona, l’any…

L’espai creatiu associat a la mort ha deixat un rastre capital per a la història de l’art Dels mausoleus i martyria més esplèndids als enterraments més senzills s’apleguen tota mena de projectes que tingueren en temps del Modernisme l’interès de culminar el procés de substitució d’una antiga idea de cementiri La mentalitat cristiana havia concebut l’espai d’enterrament com a lloc sagrat incrustat en el temple Atès que els altars concebuts per a les relíquies i despulles més valuoses són insuficients, el cementiri neix com a una clara extensió del centre de culte A la rodalia d’aquest context…

El procés d’organització de les societats urbanes va trobar un reflex fidel en el dens i sinuós procediment de configuració institucional que van protagonitzar els municipis medievals Des dels orígens, les comunitats urbanes van procurar obtenir sempre major autonomia jurisdiccional i la màxima representativitat estamental, tot i la diversitat de la geografia política catalana, balear o valenciana La inacabable successió de reformes sòcio-institucionals que tingué lloc entre els segles XIII i XV afectà els enclavaments de població més destacats i tingué per objecte consolidar una estructura…

Visitació de Maria a Elisabet i Dormició Taules procedents d’un retaule de l’església de Sant Feliu de Vilac Vall d’Aran, ara al Musèu dera Val d’Aran S’atribueixen al Mestre de Viella final del segle XV Enciclopèdia Catalana – FTur La pintura dels darrers dos terços del segle XV a Lleida i les seves terres, inclosos els Pirineus, no és en absolut d’una qualitat artística destacada, ni tampoc es presenta cohesionada per les directrius de cap individualitat reeixida que, des del seu obrador, hagués pogut incidir en els grans trets de les pautes creatives i estilístiques de l’esmentat àmbit…

Antecedents Els límits de les actuals comarques del Vallès o dels Vallès, com ara les coneixem, provenen de la divisió establerta per la Generalitat l’any 1936, lleugerament modificada per la darrera divisió territorial amb la incorporació de Caldes de Montbui al Vallès Oriental La delimitació comarcal té la virtut d’ésser força fidel a la realitat natural Per això mateix les fronteres actuals de la comarca o comarques tenen generalment una bona correspondència amb la realitat física i humana Aquesta relació també es remunta en el temps Fa més d’un millenni els pobladors del Vallès tenien…