Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Malgrat el tòpic que el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana en fou el model, nasqué com a continuació editorial de la secció “Los Lunes” del diari El Liberal , iniciada el 1883 L’objectiu d’oferir un coneixement enciclopèdic de la realitat menorquina, passada i present, fou refermat en cada una de les nou etapes, des de les més provisionals del tombant de segle i de la immediata postguerra fins a les més sòlides, encapçalada per la del nou-cents com a òrgan de l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó des del 1906 La revista tingué diferents…

El primer número sortí l’1 de maig de 1874, un dia després que a Madrid aparegués La Raza Latina , i el mateix any en què es publicaren a París els únics sis números de la Revista Latino-Americana , revistes amb les quals reconegué compartir els seus ideals de lluita, fent seves les paraules del baró de Tourtoulon, « nosotros, hijos de la Raza Latina, debemos apretar nuestras filas para resistir las acometidas de los hombres del Norte » La Raza Latina ,3 afirmant que volia depassar els límits catalans i espanyols, per posicionar-se al costat de les revistes que defensaven la raça i la…

Constituí una de les primeres revistes erudites valencianes de la Restauració, al costat de l’ Almanaque Las Provincias A més del remarcable treball sobre periòdics valencians de Lluís Tramoyeres, predominaren els estudis històrics sobre l’època foral i, especialment, sobre l’Edat Mitjana, sobretot de caràcter erudit i institucional, en consonància amb la tradició conservadora de la Renaixença Entre els estudis de temàtica genealògica i heràldica destaquen el del vescomte de Bétera sobre Pero Maça de Liçana 1882, el de Vicent Salvador i Montserrat marquès de Cruïlles sobre els escuts de la…

Desenvolupament enciclopèdic Els seus antecedents es troben en la Revista de Gerona , publicació mensual apareguda en aquesta ciutat, com a portaveu de l’Associació Literària de Girona, entre el setembre del 1876 i el desembre del 1895, en sintonia amb el moviment de renaixement literari català El responsable màxim fou Enric Claudi Girbal, autor de més de vuitanta treballs de recerca S’hi publicaren treballs arqueològics, històrics, folklòrics i científics sobre les terres gironines, generalment en castellà el català era reservat als de caire poètic o literari Entre els collaboradors, hi…

Desenvolupament enciclopèdic Anualment n’apareixen dos números, cadascun dels quals dividit en quatre seccions bàsiques articles, notes d’investigació, debats i recensions de llibres La llengua de comunicació és el castellà, encara que, atenent a una pretensió internacionalista, s’inclou un resum en anglès per a cadascun dels articles Des dels seus inicis, contribuí a millorar el coneixement i la difusió de la indústria moderna no només des de la perspectiva dels factors econòmics i tecnològics, sinó també amb relació als aspectes socials, polítics i culturals que han tingut un paper…

És l’única revista catalana de caire intellectual que ha reeixit a mantenir, amb moltes interrupcions, la capçalera La seva existència passà per quatre grans períodes l’inicial 1924-29, coincidint amb la dictadura de M Primo de Rivera un segon 1930-38, que comprèn els anys de la Generalitat republicana i la guerra, amb interrupcions i represes un tercer 1939-67, que abraça el llarg exili, d’aparicions intermitents, i un de final, que s’obre amb la seva represa més recent a l’octubre del 1986 En el primer període fou dirigida pel seu fundador i aconseguí treure seixanta números, unes sis mil…

Desenvolupament enciclopèdic El consell de redacció el formaren els geògrafs Pau Vila, Lluís Solé i Sabarís, Josep Iglésies, Enric Lluch, Maria de Bolós, Lluís Casassas i Carles Carreras A partir del núm 5 1979 s’hi produïren alguns canvis, ampliant-lo amb la incorporació dels geògrafs Joan Vilà i Valentí, Vicenç M Rosselló i Verger, Bartomeu Barceló i Pons i Joan Becat Fins a la mort de Puchades 1982 se’n publicaren divuit números, de grandària i periodicitat molt diversa, i diversos treballs d’història de la població de Ramon Alberch, Antoni Simon i Jaume Dantí, entre d’altres El 1985 s’…

El consell de redacció l’integren els membres titulars del departament Enrique Cruselles, José María Cruselles, Ramon Ferrer, Antoni Furió, Mercedes Gallent, Ferran Garcia-Oliver, Enric Guinot, Pedro López Elum, Rosa Muñoz, Rafael Narbona, Mateu Rodrigo i Manuel Ruzafa La llengua de la publicació fou la dels autors que hi escrivien, fonamentalment castellà i català, a més del francès i l’italià La revista nasqué per donar sortida a la societat a la proliferació de treballs i estudis fets els darrers anys Aquest, almenys, és un dels postulats enunciats a la presentació del primer número reduir…

Fou producte de l’esforç del seu director, Salvador Sanpere i Miquel, per a crear una plataforma de difusió històrica en un sentit ampli que superés amb criteris rigorosos i positius la parcialitat d’una primera historiografia romàntica Intentà aplegar a les seves pàgines les collaboracions de personalitats que excellien en els camps de la història, la filologia, la numismàtica, l’epigrafia, l’etnologia, la religió, etc Així, en el camp de la bibliografia històrica destacava Antoni Elias i de Molins en l’arqueològic, Joaquim Botet i Sisó i Enric Claudi Girbal, l’historiador oficial de Girona…

El projecte s’encarregà als joves J Torné i Alerany, Narcís Pla i Deniel i Enric Prat de la Riba, deixebles del president de l’Acadèmia, Josep Maria Planas i Casals Les corporacions editores es comprometeren a contribuir econòmicament al seu manteniment mitjançant un repartiment de 3/4 parts cobertes pel Collegi i 1/4 part assumida per l’Acadèmia l’any 1901 el Collegi retirà la subvenció, encara que mantingué la revista com a òrgan oficial La publicació continuà sortint regularment al carrer, i amb motiu dels setanta-cinc i cent anys 1970 i 1995, respectivament es publicaren uns índexs força…