Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Santa Llogaia de l’Espluga de Merli (Foradada)
Art romànic
Situació Aquesta església es troba a l’entrada de la caseria de l’Espluga de Merli Mapa 31-10 212 Situació 31TBG901957 S’arriba al llogaret de l’Espluga per un trencall que arrenca entre els quilòmetres 3 i 4 de la carretera de Campo a les Viles de Turbó, a mà dreta JBP-CPO Història Aquesta església va ser concedida a la canònica de Roda pel rei Sanç Ramírez l’any 1089 El 1176, el castellà Gombau de Santalinya disputava les seves rendes als canonges Va pertànyer a Sant Vicenç de Roda fins el 1295, en què fou traspassada a Sant Victorià d’Assan El 1571 va ésser integrada al nou bisbat de…
música de l’Àfrica subsahariana
Música
Música desenvolupada a l’Àfrica subsahariana, zona al sud del Sàhara, compresa entre el paral·lel 10 graus latitud nord i el Sahel.
La zona es configura com la frontera cultural entre l' Àfrica musulmana i l' Àfrica negra , i es pot identificar amb els llocs on arribaven les rutes de les caravanes que travessaven el desert del Sàhara En concret, s’estén per estats com el Senegal, Gàmbia, el sud de Mali, Burkina Faso i, parallelament a l’equador, les zones septentrionals de Ghana, Benín i Nigèria En general, les característiques musicals islàmiques de la zona es manifesten en el predomini d’una intervàllica de distàncies petites 2es o fins i tot monotonals sobre la de graus disjunts en una emissió vocal amb trinats i…
timbala
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió de so determinat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa del grup dels semiesfèrics Consisteix en un recipient semblant a un perol -collocat damunt un suport-, al qual se subjecta una membrana tesada amb un sistema que permet fer sons afinats en percudir-la amb unes macetes Les timbales solen ser emprades en grups de dues o més És l’únic tambor usat en la música culta occidental que produeix notes d’afinació determinada i està dotat de recursos que li permeten canviar amb precisió la nota en què està afinat durant la interpretació Aquesta característica singular fa que s’integri…
Domus de Canet o castell de Santa Florentina (Canet de Mar)
Art romànic
Situació Aspecte actual d’aquest fantasiós castell neomedieval ECSA - Rambol El castell de Santa Florentina, antiga domus de Canet, és situat a la part alta de la vall de Canet, uns 2 km al N de la població Mapa 38-15394 Situació 31TDG648057 Per accedir-hi des de la carretera N-II cal desviar-se uns 2 km endins de la població seguint una pista asfaltada que corre parallela a la riera de Canet els darrers 800 m són per camí de terra MLIR Història Fotografia de la fortalesa al final del segle passat, abans de la seva transformació radical al començament d’aquest segle Arxiu Mas El casal o…
Jaciment del tossal de Solibernat (Torres de Segre)
Art romànic
Situació Vista general del tossal de Solibernat, aprofitat com a lloc de poblament des de l’edat del bronze fins a plena època andalusina ECSA-J Bolòs El tossal de Solibernat és uns 4 km al sud-est de Tor res de Segre Mapa 32-15 388 Situació 31TBG962997 Per a accedir-hi cal seguir el camí asfaltat que surt del poble cap a la barriada de les Casetes Tot seguit, es creua la sèquia de Torres i el canal de Seròs fins a arribar al cementiri D’aquí, cal agafar una pista a l’esquerra, que al cap de 2, 4 km passa pel nord del tossal Des del peu occidental d’aquest es pot seguir un camí d’ús agrícola…
Les illes Balears: dels orígens al segle VII cal. aC
A les illes Balears, els primers testimonis de presència humana es documenten a l'abric rocós de son Matge Valldemossa, Mallorca Occidental i es remunten al VI millenni aC Aquesta data, com també la resta de les que apareixen en aquest text, procedeix de datacions radiocarbòniques calibrades, és a dir, equival a anys de calendari Eivissa i Formentera, ara per ara, no han proporcionat evidències de poblament sincròniques a les de Mallorca i Menorca Per manca d'altres testimonis de presència humana a les illes Pitiüses, la datació dels seus primers habitants s'ha d'establir a partir dels…
Les esglésies de la Vall d’Aran
Art gòtic
La visió que hom té del gòtic aranès és la d’un període de transició En un medi rural com la Vall d’Aran estava tan assolit i arrelat l’art romànic, de senzillesa i sentit arcaïtzants, que als segles XIV i XV sols podem parlar d’un romànic evolucionat vers formes goticitzants Quan hi sobrevingué una segona època d’esplendor, durant el segle XVI, l’estil gòtic, ja esgotat, mancat de forces i d’inspiració, hagué de deixar pas a un puixant Renaixement, especialment vistent en les arts sumptuàries i en les obres civils araneses El gòtic de l’Aran també s’explica i està condicionat pels…
Paviments, mosaics i rajoles
A partir de la segona meitat del segle XIX, a Catalunya hi ha una important activitat constructora, i per tant, una demanda creixent de productes destinats a la construcció, creixement que també es dóna en el sector del cotó i el metallúrgic Els paviments, els mosaics i les rajoles són arts industrials o indústries artístiques d’aplicació a l’arquitectura que esdevenen un medi idoni d’expressió d’un desig de ser moderns, és a dir, modernistes, volgut i defensat en el temps del Modernisme, i de fet, durant les tres primeres dècades del segle XX, a Catalunya, tot sobrevivint llargament al…
Foneria i forja
Les arts dels metalls durant el període modernista són, encara, molt poc conegudes El primer estudi que se n’ocupà fou El arte modernista catalán , d’Alexandre Cirici 1951 que serví de base als escrits posteriors Trenta anys després, Núria de Dalmases i Antonio José Pitarch dedicaren un apartat específic als metalls, dins de l’obra Arte e industria en España 1774-1907 1982, on van donar a conèixer abundants dades inèdites derivades d’una intensa recerca documental Aquests darrers anys, amb motiu d’exposicions sobre el Modernisme i les arts decoratives, han vist la llum una sèrie de treballs…
El temps
Una definició de la idea de temps Pocs conceptes apareixen tan sovint en els nostres pensaments i en les converses quotidianes com el de temps "Faig tard, és massa d’hora, no hi sóc a temps, no tinc temps, em sobra temps" Quantes vegades hem pensat o dit frases per l’estil Amb tot, segurament no sabríem què contestar si algú ens preguntés "Però, en definitiva, què és el temps" Un antic savi va dir "Si no em pregunten què és el temps, ho sé, però si m’ho pregunten, no ho sé" Aquesta frase enginyosa ens permet tenir una idea de la dificultat que amaga aquesta interpellació, però per desgràcia…