El gravat i les arts del llibre

Introducció

La capacitat de repetició precisa i exacta d’imatges sobre idees, fets i/o objectes observats fou, sens dubte, un descobriment de cabdal importància per a la nostra història i la nostra cultura, tot i que el seu reconeixement social, econòmic i científic no fou immediat.

L’estampa, valorada en l’actualitat pels seus propis valors plàstics –igual que la pintura o l’escultura–, presentà en els seus orígens una clara vinculació amb el món del llibre, si bé aquesta dependència s’ha anat atenuant amb el pas del temps. Tanmateix, la funció que en una època complí el gravat com a simple il·lustrador d’un text ha donat pas a un tipus d’edicions per a bibliòfil considerades avui en el seu conjunt veritables obres d’art.

La il·lustració bibliogràfica que es va iniciar amb la miniatura s’expandí amb la introducció de la impremta, que va potenciar la reproducció múltiple de textos i imatges, alhora que una ràpida projecció cientificocultural. De fet, però, quan Gutenberg aportà els tipus mòbils de la grafia, en certa manera estava aplicant tècniques de gravat assajades en altres camps, com és el cas de l’estampació de teles. Així, la utilització d’una matriu en relleu es perd en el temps, perquè sembla que els XInesos ja havien obtingut estampacions per aquest sistema al segle VIII dC. En aquest sentit, Antonio Gallego cita fra Juan González de Mendoza i el seu curiós text Historia de las cosas mas notables, ritos y costumbres del gran reino de la China (Roma, 1585), segons el qual tant el paper com els mètodes d’estampació per motlles de fusta són una invenció oriental que possiblement ens arribà des de la Xina per mitjà dels àrabs, de les croades, o bé mitjançant les caravanes que van travessar «la Rusia y la Moscovia».

Hom desconeix, si ens centrem en l’àmbit de l’Europa occidental, el moment i el lloc concret en què es va iniciar la impressió d’imatges a partir de matrius de fusta o de metall, encara que majoritàriament la xilografia, o gravat sobre fusta, és considerada anterior al gravat a burí sobre làmina de metall, i ambdues prèvies als aiguaforts calcografies. D’una manera genèrica –i basant-se en les coincidències de tècniques, eines i materials– s’ha volgut vincular l’inici de la pràctica xilogràfica als tallers de pintors i/o escultors, com també la del gravat a burí als dels orfebres, i la dels aiguaforts als dels armers.

És de suposar que les primeres xilografies s’estamparen mitjançant un suau fregament del paper sobre la superfície de la matriu de fusta i que el sistema de premsat fou posterior, probablement coincidint amb l’aparició de la impremta. Hom concorda a assenyalar que la representació més antiga d’una premsa correspon a una xilografia impresa per Mathieu Husz el 1499 a Lió, ciutat amb la qual Catalunya, com es podrà veure més endavant, mantingué una llarga dependència comercial de material gràfic.

Tal com s’ha apuntat abans, es va trigar a prendre consciència del gran pas que s’havia donat en el camp de la comunicació escrita i visual, i per als consumidors de les primeres estampes el seu valor repetitiu significava ben poca cosa, alhora que per a l’impressor tan sols era un mètode d’inversió i estalvi en la producció. Prova aquest fet la diferent apreciació respecte de la utilització de matrius xilogràfiques o calcogràfiques que, tot i complir amb les mateixes funcions, en relació amb els diferents objectius de divulgació s’utilitzaven els tacs de fusta o les planxes de metall, més costoses d’imprimir.

Respecte de les seves funcions, la contextualització de la imatge gràfica obliga a valorar altres vessants i altres funcions a més de les purament artístiques que José Vargas Ponce glossà l’any 1790: «Aquel grabado en dulce tan semejante á la Pintura, aquella Noble Arte hija menor del Diseño, que como todas sus hermanas tiene la naturaleza por modelo, el buen gusto por maestro, y el placer por mira.» Així, cal recordar que fins a la seva substitució al segle XIX per la litografia i els posteriors procediments fotomecànics, el gravat fou l’únic sistema capaç de reproduir d’una manera múltiple i idèntica qualsevol representació figurativa. Com molt bé descriu Antonio Bonet Correa, es tracta «de un arte que se utilizaba por igual para despertar la devoción, como para persuadir visualmente a la manera de un sermón moralizador, representar los atributos del poder, glorificar un monarca, simbolizar emblemáticamente una idea, realzar una divisa heráldica, dar pábilo a la imaginación del lector de una fábula o de una historia novelesca, representar las maravillas del mundo, reproducir la topografia a un mapa cartográfico, describir un cuerpo geométrico o una anatomía, etc. , además de servir para fabricar objetos lúdicos (naipes, juegos de la oca, etc.), alfabetos, viñetas y medios de comunicación social, tarjetas de visita, invitaciones, vales, papel moneda, etc.» És a dir, hem de considerar l’obra gràfica no solament com a objecte artístic, sinó com a element comunicador i divulgador d’idees, conceptes, coneixements, formes...per mitjà de la simple reproducció i repetició de les imatges. Un gran nombre d’aquestes estampes fou considerat més un objecte de consum que no pas de col·lecció, la qual cosa explica la seva dispersió i, fins i tot, la seva desaparició. Es podria dir que una vegada consumida la seva funció, s’esgotava la pròpia existència. Alguns exemplars es van poder salvar gràcies a l’atzar o a esporàdiques recopilacions, i molts resten encara dormint el somni de l’oblit en els fons dels arxius i les biblioteques.

Quant a definir els conceptes i establir els límits entre l’art culte i l’art popular ho considerem, si més no, una tasca complexa.

De fet, es plantegen encara molts interrogants en relació amb les premisses corresponents a cada tipologia, com ara els següents: Quines són les característiques pròpies de cada grup? A partir de quins plantejaments s’estructuren? És el tema el punt clau? Quina és la concepció artística o artesanal del producte? Quina és la tècnica emprada? Els models, són tradicionals o innovadors? Quina és la seva funció? Quin és el públic a qui va dirigit?, etc. En definitiva, qüestions que no podem respondre ara i aquí, ja que caldria iniciar un diàleg a partir de l’anàlisi imprescindible dels diferents punts de vista que generen.

Comunament, s’ha identificat l’estampa popular amb la producció xilogràfica, i s’ha reservat per al gravat al metall l’adscripció de culte, tot i que determinats exemples calcografies –com poden ser els relacionats amb la divulgació popular de senzilles composicions d’advocacions religioses– desbaratin la rigidesa d’aquests criteris.

Considerem que tot plegat resta encara massa confús. Dins la historiografia de la nostra imatge gràfica manquen, no solament estudis concrets sobre autors, tècniques i evolució dels estils, sinó també anàlisis d’aspectes més globals, sobretot en relació amb la diversitat de les seves funcions i amb el seu gran poder d’influència. És en aquest sentit que tornem a fer nostres les paraules de Bonet Correa en relació amb la necessitat d’arribar a copsar l’esperit que convertí el gravat en «un instrumento de conocimiento del mundo, una imagen contenedora de ideas, esencias y saberes, un medio de fijación de conceptos y nociones, una ayuda a la memoria, un medio de comunicación, a la vez racional y estético, incluso un arma y medio de propaganda cuyo circuito sobrepasaba los valores humanisticos y artísticos.»

Bibliografia

  • Aguiló, M. (recopilador): Cançoneret de les obretes en nostra llengua més divulgades durant los segles XIV, XV e XVI, Barcelona, 1873-1900.
  • Aguiló, M.: Catálogo de las obras en lengua catalana impreso desde 1474 hasta 1860, Madrid, 1923.
  • Ainaud de Lasarte, J.: «Els gravadors catalans del segle XVIII», dins La Rosa Vera, col·lecció de gravats contemporanis, vol. II, Barcelona, 1951-52.
  • Ainaud de Lasarte, J.: «Grabado» i «Encuadernación», dins Historia Universal del Arte Hispánico, Col·lecció «Ars Hispaniae», vol. XVIII, Madrid, 1962, pàg.245-344.
  • Ainaud de Lasarte, J. ; Vidal, C.: Exposición Joaquin Renart, 1879-1961, Barcelona, 1979.
  • Albareda, A.: «La impremta en Montserrat (segles XV-XVI)», dins Analecta, Montserratina, vol. II, 1918, pàg.11-166. Àlbum de retalls de Riquer, Barcelona, Secció de Gravats del Museu d’Art Modern.
  • Álbum de grabados escogidos, Colección de D. Gerónimo Faraudo. Asociación Artístico Barcelonesa, Barcelona, 1887.
  • Alcolea, S.: «La pintura en Barcelona durante el siglo XVIII», dins Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, vol. XIV-XV, Barcelona 1969.
  • Alcolea, S.: «Sobre “argenters” barceloneses de los siglos XVII y XVIII», dins Estudios Históricos y Documentos de los Archivos de Protocolos, vol. VI, Barcelona, 1978, pàg.257-271.
  • Alegre Nuñez, L.: Catálogo de la Calcografía Nacional, Madrid, 1968.
  • Alexandre de Riquer, 1856-1920: pintures, plafons decoratius, dibuixos, cartells, gravats, Barcelona, 1984.
  • Amades, J.: Art popular. Apunts d’imatgeria, Barcelona, 1938.
  • Amades, J.: Xilografies gironines, Girona, 1947-48.
  • Amades, J.: Art Popular Els Ex-vots, Barcelona, 1952.
  • Amades, J.: Costumari català. El curs de l’any, Barcelona, 1956.
  • Amades, J. ; Coromines, J. ; Vila, P.: Imatgeria popular catalana. Les auques, Barcelona, 1931.
  • Amades, J. ; Coromines, J. ; Vila, P.: Col·lecció de boixos popular de Catalunya. Imatgeria religiosa, Barcelona, 1947.
  • Amades, J. ; Coromines, J. ; Vila, P.: Els goigs, Barcelona, 1947.
  • Andreu, J.: «El grabado en Catalunya», dins La Vanguardia, 10 juny de 1894, pàg.1-2 [reproduït íntegrament a Revista Gráfica (1 de desembre de 1923), pàg.35-41].
  • Andreu, J.: Catálogo de una colección de Impresos (libros, folletos y hojas volantes) referentes á Cataluña. Siglos XVI-XVII-XVIII y XIX, Barcelona, 1902.
  • Antich, B.: El grabado en el siglo barcelonés de la primera mitad del siglo XVI, Universitat Autònoma de Barcelona, 1986.
  • Antolín, G.: «Notas acerca de la encuadernación artística del libro en España», dins Boletín de la Real Acadèmia de Història, núm. LXXXIX, 1926.
  • «Antoni Ollé Pinell», dins Associació d’Ex-libristes de Barcelona, Barcelona, 1969-70.
  • Arco Molinero, A. del: La imprenta en Tarragona: apuntes para su historia y bibiografía, Tarragona, 1916.
  • Arranz, R.: Inicios de la industria gráfica catalana: la editorial Tasso (tesi de llicenciatura inèdita), Universitat Autònoma de Barcelona, 1985.
  • Artigas-Sanz, M. C.: El libro romántico en España, Madrid, 1953-55.
  • Audivert, P.: Gravat català, al boix, Mèxic, 1946.
  • Azanar Grasa, J. M.: «Notas sobre Juan de Vingles, grabador del Renacimiento espanol», dins Boletín del Museo Instituto «Camón Aznar», núm.31-32, 1988, pàg.177-182.
  • Baiges, I.: «Els exàmens d’accés a la Confraria dels Llibreters de Barcelona (1553-1584)», dins Estudis Castellonencs, 6, 1994-95, pàg.151-164.
  • Barcia, M. A.: «Estampas primitivas españolas que se conservan en la Biblioteca Nacional», dins Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, núm.1, 1897, pàg.4-8.
  • Barcia, M. A.: «Sección de Estampas de la Biblioteca Nacional. Donación de don Bartolomé Maura», dins Revistas de Archivos, Bibliotecas y Museos, núm.3, 1899, pàg.242 i seg.
  • Barcia, M. A.: Catálogo de los retratos de personajes españoles que se conservan en la Sección de Estampas y de Bellas Artes de la Biblioteca Nacional, Madrid, 1901.
  • Bas, J.: «La personalitat múltiple d’Alexandre de Riquer», dins Meridià, desembre del 1938.
  • Basora Sugrañes, T.: «Incunables de la imprenta de Montserrat en la Biblioteca Museo Balaguer», dins Boletín de la Biblioteca-Museo Balaguer, núm. I, 1953.
  • Bassegoda Nonell, J.: «En torno a Pedro Pasqual Moles», dins Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, núm. I, 1986, pàg.83-85.
  • Batlle, J. B.: Los Goigs a Catalunya en lo segle XVIII, Recull d’estudis crítics amb un centenar de facsímils, Barcelona, 1925.
  • Batlle, J. B.: «Humbert Gotart: Sebastià Cormellas-Joan Pau Martí», dins L’Arxiu, 1927.
  • Batlle, J. B.: Lo gremi d’estampers de Barcelona: ses primeres ordinacions en 1676, Barcelona, 1929.
  • Bauman, G. C.: «A Rosary Picture with a View of the Park of de Ducal Palace in Brussels. Possibly by Goswinj van der Weyden», dins Metropolitan Museum Journal, núm.24, 1989, pàg.135-151.
  • Bedat, C.: L’Académie des Beaux-Arts de Madrid.1744-1808, Tolosa, 1974.
  • Benet, R.: «Boixos i dibuixos de l’Obiols», dins La Veu de Catalunya, 1 de gener de 1926, pàg.4.
  • Bibliografia de las obras impresas por la imprenta Oliva de Vilanova hasta 1906, Vilanova i La Geltrú, 1907.
  • Blanch, M.: Subirachs. Obra gràfica, Barcelona, 1976.
  • Blanco, R.: Catálogo de calígrafos y grabadores de letra, Madrid, 1927.
  • Blanquer, J.: «Ricard Marlet. Breu notícia biogràfica», dins Ricard Marlet. Exposició del centenari 1896-1996, Sabadell, 1996, pàg.15-16.
  • Blas Benito, J.: Bibliografia del Arte Gráfico, Madrid, 1994.
  • Blas Benito, J.: Bibliografia del arte gráfico, Madrid, 1994.
  • Blázquez, A.: Teodoro Miciano Becerra, artista grabador Estudio del proceso y realización de la obra gráfica para la ilustración con 445 aguafuertes de el Quijote de alta biblioflilia de Ediciones Jurado, Universitat de Barcelona, 1998.
  • Bloch, G.: Pablo Picasso. Catalogue de l’oeuvre gravé et litographié, Berna, 1968-1979.
  • Bohigas Balaguer, P.: Resum d’història del llibre, Barcelona, 1932.
  • Bohigas Balaguer, P.: El libro español (ensayos históricos), Barcelona, 1962.
  • Bohigas Balaguer, P.: «Introducción a la tipografía en España. Estado actual de la cuestión», dins Biblioteconomia, Barcelona, 1966, pàg.13-32.
  • Bohigas Balaguer, P: «La bibliofilia modernista», dins Serra d’Or, núm.135, 15 de desembre de 1970, pàg.60-62.
  • Bohigas Balaguer, P: «Un memorial sobre importació de llibres al Regne de Castella», dins Estudios Históricos y Documentos de los Archivos de Protocolos, vol. VI, 1978, pàg.251-256.
  • Bohigas Balaguer, R: «Les arts gràfiques i el llibre a Catalunya», dins L’Avenç, núm.98, novembre del 1986, pàg.27-29.
  • Boix, F.: «La litografia en España», dins Arte Español, núm.8, 1925, pàg.279-320.
  • Bollème, G.: «Literatura popular y comercio ambulante del libro en el siglo XVIII», dins Libros. Editores y público en la España Moderna, València, pàg.207-246.
  • Bonet, J. M.: «Elogio del amateur de estampas», dins Donaciones de obra gráfica a la Biblioteca Nacional, Madrid, 1994.
  • Bonet Correa, A.: El libro del Arte en España, Granada, 1975.
  • Bonet Correa, A.: «El grabado en España y su significación», dins Estampas. Cinco Siglos de Imagen Impresa, Madrid, 1981, pàg.9-11.
  • Borbonet, C: «Ismael Smith», dins Ismael Smith. Precursor del Noucentisme, catàleg d’exposició, Barcelona, 1989.
  • Borràs, M. L.: Exposició homenatge Alexandre de Riquer, Barcelona, 1972.
  • Bozal, V.: «Grabado y obra gràfica en el siglo XX», dins El grabado en España (siglos XIX y XX), Col·lecció «Summa Artis», vol. XXXII, Madrid, 1988.
  • Brangulí, R X.: «El darrer gravador al boix», dins La Veu de Catalunya, 28 d’abril del 1910, Pàgina Artística, núm.19.
  • Brugalla, E.: Tres ensayos sobre el arte de la encuadernación, Barcelona, 1945.
  • Brugalla, E.: El arte de encuadernar y su evolución, Barcelona, 1966.
  • Brugalla, E.: En torno a la encuadernación y las artes del libro. Diez temas académicos, Madrid, 1996.
  • Brunet Bellet, J.: Lo joch de naibs o cartes, Barcelona, 1886.
  • Bulbena, A.: «Algunes consideracions sobre el gravat català a Catalunya», dins Revista Catalana, juny del 1892, pàg.531-575.
  • Burgos, F. X.: Imprenta y cultura del libro en la Barcelona del Setecientos (1680-1808), Universitat Autònoma de Barcelona, 1993.
  • Burgos, F. X.: «El món del llibre a la Barcelona del Set-Cents», dins L’Avenç, núm.199, gener del 1996, pàg.32-39.
  • Burgos, F. X.: Cataluña en el Renacimiento: libros y lenguas, Lérida, 1996.
  • Burgos, F. X.: «Privilegios de imprenta y crisis gremial. La imprenta y librería barcelonesa ante el privilegio de impresión de los libros de enseñanza de la Universidad de Cervera», dins Estudios Históricos y Documentos de los Archivos de Protocolos, vol. XV, 1997, pàg.257-298.
  • Burgos, F. X. ; Peña, M.: «Imprenta y negocio del libro en la Barcelona del siglo XVIII. La casa Piferrer Imprenta y negocio del libro», dins Manuscrits, desembre del 1987, pàg.180-216.
  • Burgos, F. X. ; Peña, M.: «Gremio, familia artesana y propiedad. Libreros e impresores en la Barcelona del siglo XVIII», dins Casa, trabajo y sociedad. Actas de la 3a sesión del Congreso de Historia de la Familia. Una nueva perspectiva sobre la sociedad europea, 1997.
  • Busquets, E.: «El gravat al boix», dins Arts i Bells Oficis, 1929, pàg.133-135.
  • Cabanne, P (et al.): Antoni Clavé. Gravats 1965-1980, Barcelona, 1982.
  • Cadena, J. M.: «Las memorias gráfico-anecdóticas de Antoni Roca», dins Diario de Barcelona, 29 de juliol de 1973, pàg.17.
  • Cadena, J. M.: Places de Barcelona. Litografies de Simó Busom, Barcelona, 1984.
  • Callicó, R: Litografies de M. Fortuny adolescent, Barcelona, 1938.
  • Campomanes, P. Rodríguez de: Discurso sobre el Fomento de la Indústria popular (1774). Discurso sobre la educación popular de los artesanos (1775), Madrid, 1975.
  • CaniBell, E.: «Carlos Labielle», dins Revista Gráfica, núm.1, 1900, pàg.60-61.
  • CaniBell, E.: «Celestino Sadurní i Deop», dins Revista Gráfica, 1900, núm.1, pàg.73-76.
  • CaniBell, E.: «J. LL. Pellicer ilustrador del libro», dins Revista Gráfica, 1901-02, pàg.8.
  • CaniBell, E.: «Las marcas de imprenta», dins Anuario Tipográfico Neufville, 1913, pàg.31.
  • CaniBell, E.: «Primer centenario de la litografía en España. Notas sueltas, datos y comentarios», dins Anuario Tipográfico Neufville, 1914-20.
  • CaniBell, E.: «Joaquim Furnó y Abad, artista calcógrafo», dins Revista Gráfica, 1918, pàg.91-98.
  • Capmany, A.: «Arquitectura decorativa funerària», dins Gaseta de les Arts, 15 de novembre de 1925, núm.37, pàg.4-5; 1 de desembre de 1925, núm.38. pàg.5-6; 1 de març de 1926, núm.44, pàg.1-2.
  • Carbonell, M.: «La Il·lustració: el gravat i la miniatura», dins Garriga, J. ; Carbonell, M.: L’època del Renaixement, segle XVI, dins Història de l’Art Català, vol. IV, Barcelona, 1983, pàg.154-156.
  • Carderera, V.: «Grabado. Hallazgo importante», dins Las Bellas Artes, vol. VII, 1858, pàg.15.
  • Carderera, V.: «Una estamapa española del siglo XV», dins El Arte en España, vol. I, 3, 1864, pàg.41-46.
  • Carrete, J.: «Grabados alegóricos del siglo XVII», dins Goya, núm.166-162, 1981, pàg.346-349.
  • Carrete, J.: Estampas de la Calcografía Nacional La Colección Real de Pintura, 1791-1798, Madrid, 1984.
  • Carrete, J.: «El grabado y el arte de la pintura. Del Barroco a la Ilustración», dins Goya, núm.181-182, 1984, pàg.38-43.
  • Carrete, J. ; Diego, E. ; Vega, J.: Catálogo del Gabinete de Estampas del Museo Municipal de Madrid. Estampas españolas. Grabado 1550-1820, Madrid, 1985.
  • Carrete, J.: «El grabado y la estampa barroca. El grabado en el siglo XVIII. Triunfo de la estampa ilustrada», dins DDAA: El Grabado en Espana (siglos XV-XVIII), Col·lecció «Summa Artis», vol. XXXI, Madrid, 1987, pàg.203-381 i 395-626.
  • Carrete, J.: «Antoni Clavé y el arte del grabado», dins Antoni Clavé, catàleg d’exposició, Madrid, 1993.
  • Cartier, R.: «Els camins de la cultura escrita», dins L’Avenç, núm.199, gener de 1996, pàg.25-31. Casals y Vernis y su obra, Reus, 1920.
  • Casanovas, M. A.: «El Gravat», dins DDAA: L’Art Català, vol. II, Barcelona, 1958, pàg.125-149 i 301-308.
  • Casasas, A. M. ; Montaner, M. C: Cartografia de Catalunya, Barcelona, 1992.
  • Casellas, R.: «Gravadors de Catalunya: els del segle XV», dins La Veu de Catalunya, 6 d’octubre de 1910.
  • Casellas, R.: «Gravadors de Catalunya al segle XVIII. La talla dolça. En Sorelló», dins La Veu de Catalunya, 13 de novembre de 1910.
  • Casellas, R.: «Gravadors de Catalunya al segle XVIII. Els germans Tramullas», dins La Veu de Catalunya, 20 d’octubre de 1910.
  • Casellas, R.: «Gravadors de Catalunya al segle XVIII. En Pere Pasqual y Moles, primer director de Llotja», dins La Veu de Catalunya, 27 d’octubre de 1910.
  • Casellas, R.: «Gravadors de Catalunya al segle XVIII. En Blay Ametller», dins La Veu de Catalunya, 13 de novembre de 1910.
  • Castells, A.: L’art sabadellenc, Sabadell, 1961.
  • Catàleg de l’Exposició de La Rosa Vera al Reial Cercle Artístic, Barcelona, 1950.
  • Catálogo general de la láminas grabadas, litografiadas de gran tamaño, grabadas y con puntilla, capillas doradas y de varias clases, sacras para altares, cartas geográficas, etc. , de la fábrica de Mariano Bordas, Barcelona, 1881.
  • Catasus, J.: Estudio histórico sobre los ex libris españoles, Barcelona, 1955.
  • Checa, F.: «La imagen impresa en el Renacimiento y el Manierismo», dins DDAA: El Grabado en España (siglos XV-XVIII), Col·lecció «Summa Artis», vol. XXXI, Madrid, 1987, pàg.11-200.
  • Cirici, A.: Joan Miró. Obra gràfica 1955-1971, Barcelona, 1982.
  • Cirici, A.: «Entorn de l’Obra Gràfica de Miró», dins Joan Miró. Obra Gràfica, catàleg d’exposició, Barcelona, 1982.
  • Cladellas, E.: «L’estampa catalana a la Biblioteca dels Museus. Francesc Fontanals i Rovirosa, gravador de traducció», dins Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, II i II, núm.13 i 17, juny-octubre del 1932, pàg.177-187 i 312-320.
  • Clavé, A.: Obra gràfica, 1957-1983, Barcelona, 1983.
  • Coll Gelabert, J. M.: «Dos artistas cuatricentistas desconocidos», dins Analecta Sacra Tarraconensia, núm.24, 1951, pàg.139-144.
  • Colomer, Mossèn: Cartografia de Catalunya i dels Països Catalans, Barcelona, 1989.
  • Comas, R.: «Gravadors al boix», dins La Veu de Catalunya, 30 de març de 1911, Pàgina Artística, núm.67.
  • Cornudella, R.: «Notes sobre el gravador siscentista Ramon Olivet», dins Estudios Históricos y Documentos de los Archivos de Protocolos, XIII, Barcelona, 1995, pàg.203-228.
  • Corrales de Prada, L.: «La ilustración en los pliegos sueltos del siglo XVI: relación entre imagen y texto», dins Goya, núm.181-182, 1984, pàg.21-22.
  • Correa, A.: «Repertorio de grabadores españoles», dins Estampas. Cinco Siglos de Imagen Impresa, Madrid, 1981, pàg.243-292.
  • Corredor-Mateos, J.: «La segona meitat del segle XX», dins Història de l’Art Català, vol. IX, Barcelona, 1996.
  • Cortezo Collantes, F. J.: Algo sobre la encuadernación como oficio y como arte en España, Madrid, 1926.
  • Coscolla, J.: «De l’estampació calcogràfica», dins Calcografia contemporània a Catalunya. El gravat de creació, catàleg d’exposició, Barcelona, 1983-1984, pàg.31.
  • Cotarelo Mori, E.: Diccionario Biográfico y Bibliográfico de Calígrafos Españoles, Madrid, 1913.
  • Courcelles, D. de: Les histoires des saints, la prière et la mort en Catalogne, París, 1990.
  • Cuesta, L.: «Incunables con grabados en la Biblioteca Nacional de Madrid», dins Gutenberg Jahrbuch, 1935, pàg.74-92.
  • Danés Torres, J.: Historia de Olot, Olot, 1949.
  • DDAA: «La gravure espagnole contemporaine», dins Catàleg d’una exposició al Musée Galliera, París, 1959.
  • DDAA: «Hernández-Pijuan», dins Cuadernos Guadalimar, núm.9, 1979.
  • DDAA: Antoni Tàpies, Museo Español de Arte Contemporàneo, Madrid, 1980.
  • DDAA: Estampas. Cinco Siglos de Imagen Impresa, catàleg d’exposició, Madrid, 1981, pàg.45-242.
  • DDAA: Calcografia contemporània a Catalunya. El gravat de creació, catàleg d’exposició, Barcelona, 1984.
  • DDAA: Ráfols Casamada. Exposición antológica, 1957-1985, Madrid, 1986.
  • DDAA: El Grabado en España (siglos XIX-XX), dins Summa Artis, vol. XXXII, Madrid, 1988.
  • DDAA: Josep Obiols, catàleg d’exposició, Barcelona, 1990.
  • DDAA: Catalunya a l’època de Carles III, Barcelona, 1991.
  • DDAA: El gravat en el temps. Del segle XV als nostres dies, catàleg d’exposició, Girona, 1991-1992.
  • DDAA: Catàleg del Museu del Llibre Frederic Marès, Barcelona, 1994.
  • DDAA: Retrat de Barcelona, catàleg d’exposició, Barcelona, 1995.
  • Díez Borque, J.: El libro de la tradición oral a la cultura impresa, Barcelona, 1985.
  • Domínguez Bordona, J.: «El libro de arte en España», dins Doce monografías sobre el libro español, Buenos Aires, 1933, pàg.19-27.
  • Dupin, J.: Miró grabador, vol. I, Barcelona, 1987.
  • Duran-Sanpere, A.: «El grabado en Cataluña», dins Revista Gráfica, juliol-desembre del 1923, pàg.35-41.
  • Duran-Sanpere, A.: «La imprenta en Barcelona en el siglo XV», dins Barcelona. Divulgación Histórica, núm.4, 1947.
  • Duran-Sanpere, A.: Editores y libreros de Barcelona, Barcelona, 1952.
  • Duran-Sanpere, A.: Grabados populares españoles, Barcelona, 1971.
  • Duran-Sanpere, A.: «Pintures i gravats», dins Barcelona i la seva història, vol. III, Barcelona, 1975, pàg.378-381.
  • Duran-Sanpere, A.: «L’argenter Joan Matons», dins Barcelona i la seva història, vol. III, 1975, pàg.398-402.
  • El tema báquico en las xilografias de E. C. Ricart, Barcelona, 1959.
  • Elías, F. [o Joan Sacs]: «Exposición Enrique C. Ricart en las Galerías Dalmau», dins La Publicidad, 15 de gener de 1917, pàg.1.
  • Elías, F. [o Joan Sacs]: «El gravat al boix», dins Vell i Nou, núm.90, 1919, pàg.170-173.
  • Elías, F. [o Joan Sacs]: «El debut de la litografia a Barcelona», dins Las Artes del libro, vol. III, 19, març-abril del 1934, pàg.17-19. També dins Mirador, vol. VI, 279, 7 de juny del 1934, pàg.7.
  • Elías, F. [o Joan Sacs]: Història del llibre català il·lustrat, 1775-1939 (manuscrit inèdit).
  • Elías, F. [o Joan Sacs]: Xavier Nogués, Barcelona, Llibreria Catalonia, s. a.
  • Elías de Molins, A.: Diccionario Biográfico y Bibliográfico de Escritores y Artistas Catalanes del siglo XIX (Apuntes y Datos), Barcelona, 1889.
  • Els exlibris Renart, Vilanova i La Geltrú, 1907.
  • Els 98 gravadors de «La Rosa Vera», Barcelona, 1984.
  • Escarpit, R.: La revolución del libro, Madrid, 1968.
  • Escobedo, J.: Poesia popular catalana –no religiosa– del segle XVIII (Tesi doctoral, 1992), Microfitxa de la Universitat de Barcelona, núm.2462.
  • Esquerra, R.: «Orígens dels gravat a les terres catalanes (14. . -1540)», dins Manuscrit inèdit (1936), Barcelona, Biblioteca de Catalunya.
  • Esteve Barba, F.: Teoría dels exlibris, Madrid, 1952.
  • Esteve Botey, F.: El grabado en madera y su acrecimiento en España, Madrid, 1942.
  • Esteve Botey, F.: El grabado en la ilustración del libro. Los gráficos artísticos y los fotomecánicos, Madrid, 1948.
  • Esteve Botey, F.: Exlibris y exlibristas, Madrid, 1949.
  • Esteve Botey, F.: Els Exlibris i l’exlibrisme, Barcelona, 1952.
  • Esteve Botey, F.: Historia del grabado (1935), Madrid, 1983.
  • Exlibris dibujados y grabados por Riquer y estampados por J. Furnó, Giesche y Devrien, Barcelona, 1903.
  • Exposición de grabados de autores españoles. Celebrada por la Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa en enero de 1880, Barcelona, 1880.
  • Ferran, V: Historia del grabado en Valencia, València, 1943.
  • Figueras, E.: Estudi crític/analític de la bibliografia espanyola sobre la tècnica del gravat calcogràfic, la seva incidència en l’ensenyament oficial superior, Barcelona, 1991.
  • Figueras, E.: «El primer tratado de grabado calcográfico en España», dins Tiempo y espacio en el arte. Homenaje al profesor Antonio Bonet Correa, Madrid, 1994, pàg.921-925.
  • Figuerola, J.: La xilografia i les seves tècniques, Barcelona, 1931.
  • Fiter, J.: Proceso histórico-artístico de la litografia. Discurso leído en la sesión inaugural celebrada el dia 5 de noviembre de 1896 en el Centro de Artes Decorativas de Barcelona por su presidente, Madrid, 1897.
  • Folch i Torres, J.: «L’agonia d’un art», dins La Veu de Catalunya, núm 55, 5 de gener de 1910, Pàgina Artística.
  • Fontbona, F.: «Evolució de l’exlibrisme a Catalunya», dins Ex-libristes catalans, Barcelona, 1980, pàg.6-8.
  • Fontbona, F.: Del Neoclassicisme a la Restauració.1808-1888, Història de l’Art Català, vol. VI, Barcelona, 1983.
  • Fontbona, F.: «Els gravadors de La Rosa Vera», dins Els 98 gravadors de «La Rosa Vera», Barcelona, 1984.
  • Fontbona, F.: «Pere Mullor i el virtuosisme del boix de reproducció», dins L’Avenç, núm.98, 1986, pàg.30-33.
  • Fontbona, F.: Francesc Casanoves (1853-1921): dibuixos i litografies, Barcelona, 1986.
  • Fontbona, F.: «Notícia sobre els gravadors i dibuixants d’aquest llibre», dins Miquel Tarradell, una Biografia de Barcelona, Barcelona, 1988, pàg.189-196.
  • Fontbona, F.: «La donzella inconeguda que gravava», dins L’Avui, 16 de març de 1988, pàg.34.
  • Fontbona, F.: «El circ lautrequià de Pau Roig», dins Temes de circ.20 litografies de Pau Roig (1906-1907), catàleg d’exposició, Barcelona, 1989, pàg.7-10.
  • Fontbona, F.: «Acerca de la xilografia catalana entre los siglos XIX y XX», dins DDAA: Tiempo y espacio en el arte. Homenaje al Profesor Antonio Bonet Correa, Madrid, 1994, pàg.1441-1456.
  • Fontbona, F.: «Ricard Marlet, xilògraf», dins Ricard Marlet. Exposició del centenari 1896-1996, Sabadell, 1996, pàg.31-36.
  • Fontbona, F.: [amb la col·laboració de Durà, V. ] Catàleg del Museu de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona, 1999.
  • Fontbona, F. ; Miralles, F.: Crònica i treballs del dibuixant, gravador i escultor Pla-Narbona, Barcelona, 1974.
  • Fontbona, F; Miralles, F.: Del Modernisme al Noucentisme.1888-1917, dins Història de l’Art Català, vol. VII, Barcelona, 1985.
  • Fontbona, F. ; Vélez, P: Jaume Pla. Gravador, catàleg d’exposició, Sabadell, 1998.
  • Fort i Gaudi, J. (prev.): Recull de Goigs i làmines de la Mare de Déu de l’Ajuda, Sant Climent de Llobregat, 1985.
  • Fraxanet Sala, R.: «Estudio sobre los grabados de la novela “La càrcel de amor” de Diego de San Pedro», dins Estudios de Iconografía Medieval Española, 1984, pàg.429-482.
  • Furió Kobs, V: Imatges xilogràfiques mallorquines, Palma de Mallorca, 1928.
  • Furió [Sastre], A.: Diccionario histórico de los ilustres profesor es de las Bellas Artes en Mallorca, Palma de Mallorca, 1839.
  • Fuster, J.: L’aventura del llibre català (1972), Barcelona, 1992.
  • Gabalda’n, L.: Los ex libris-marcas, última novedad, Barcelona, 1904.
  • Galera, M. ; Roca, F. ; Tarragó, S.: Atlas de Barcelona, Barcelona (1972), 1982.
  • Galera Monegal, M.: Barcelona, ciutat olímpica de 1992, vista a través de la seva història. Exposició de Plànols i vistes de 1572 a 1850, Barcelona, 1992.
  • Galfetti, M. ; Vogel, C.: Tàpies. Obra gràfica, Barcelona, 1947-1981.
  • Galindo, E.: «Las relaciones perpetúan y valoran la Máscara Real que celebro Barcelona en 1759 para festejar la llegada de Nápoles de Carlos III y su família», dins Lecturas de Historia del Arte, 1990, pàg.441-445.
  • Galindo, E.: «La escritura y la imagen en las exequias de Carlos II en la catedral de Barcelona: una lectura del túmulo y de las poesías, caligramas y geroglíficos», dins II Coloquio de Iconografia. Cuadernos de Arte e Iconografía, vol. IV, núm.7, 1991, pàg.273-283.
  • Gallego Gallego, A.: Historia del grabado en España, Madrid, Editorial Cátedra, 1979.
  • García Herraiz, E. ; Borbonet, C.: Ismael Smith, gravador, Barcelona-Madrid, 1984.
  • García Llansó, A.: «Exlibris espanoles», dins La Ilustración Artística, 1903, pàg.102 i seg.
  • García Llansó, A.: Ex-libris dibujados por Alejandro de Riquer, Triadó..., Barcelona, 1903.
  • García Miñor, A.: Xilografía y xilógrafos de ayer y de hoy, Oviedo, 1957.
  • García Vega, B.: El grabado en el libro español. Siglos XV-XVI-XVII, Valladolid, 1984.
  • Geiser, B. ; Bollinguer, H.: Picasso, su obra gráfica, Barcelona, 1955.
  • Genovés, V.: Per a la història del gravat valencià repertori provisional dels gravats de Pere Pasqual Moles, Castelló, 1933. També publicat dins Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, núm.14, Castelló, 1933, pàg.97-104.
  • Gili Esteve, G.: «Reflexions sobre el gravat», dins Calcografía contemporània a Catalunya. El gravat de creació, catàleg d’exposició, Barcelona, 1983-84, pàg.26-30.
  • Giralt-Miracle, D.: «Els grafisme», dins L’Art Català Contemporani, Barcelona, 1972.
  • González Sugrañes, M.: Contribució a la Història dels antichs Gremis dels Arts i Oficis de la Ciutat de Barcelona, I (Agullers, apotecaris, argenters) i II (Llibreters, estampers), Barcelona, 1915-1918.
  • Gual, A.: Ilustració del llibre, Barcelona, 1935.
  • Gudiol Cunill, J.: «Art i dialèctica», dins La Veu de Catalunya, 15 de febrer de 1912.
  • Gudiol Cunill, J.: «Quelcom sobre el gravat primitiu», dins La Veu de Catalunya, 28 de maig de 1912.
  • Gudiol Cunill, J.: «Les cartes de jugar», dins La Veu de Catalunya, 20 de juny de 1912.
  • Gudiol Cunill, J.: «Els gravadors Abadal», dins La Veu de Catalunya, 24 de Juliol de 1913.
  • Gudiol Cunill, J.: «Gravadors-argenters catalans», dins La Veu de Catalunya, 31 de gener de 1916.
  • Gudiol Cunill, J.: «Impressors i gravadors de Moià», dins La Veu de Catalunya, 24 de juliol de 1923.
  • Gudiol Cunill, J.: «La impremta a Vic», dins Butlletí del Centre Excursionista de Vic, Vic, gener-abril del 1925.
  • Hernandez-Pijuan, J.: «Del pintor que grava», dins Calcografia contemporània a Catalunya. El gravat de creació, catàleg d’exposició, Barcelona, 1983-1984, pàg.32-33.
  • Homenaje a la memoria del ilustrísimo Senor D. Ramón Miquel y Planas, Barcelona, 1952.
  • Hunter, S.: Joan Miró. Su obra gráfica, Barcelona, 1959.
  • Ivins jr, W. M.: Imagen impresa y conocimiento. Análisis de la imagen prefotográfica, Barcelona, 1975.
  • Jiménez Catalán, M.: «Apuntes para una bibliografia ilerdense de los siglos XV al XVIII», dins Revista de Bibliografia Catalana, núm.10, 1907, pàg.5-304.
  • Joan Barbarà. La Masia. Col·lecció de planxes i estampes ingressades a la Biblioteca de Catalunya, Barcelona, 1986. La col·lecció Raimon Casellas. Dibuixos i gravats del Barroc al Modernisme del Museu Nacional d’Art de Catalunya, catàleg d’exposició, Barcelona, 1992.
  • Labarta, L.: «Eusebi Planas y la litografía en Barcelona», dins Revista Gràfica, núm.1, 1900, pàg.65-68.
  • Labarta, L.: «Consideraciones sobre la ilustración de los libros», dins Revista Gràfica, 1901-1902, pàg.19-20.
  • Labarta, L.: «El grabado en boj en Barcelona», dins Anuario Tipográfico Neufville, 1922.
  • Lafuente Ferrari, E.: «Una antología del grabado español. Sobre la historia del grabado en España», dins Clavileño, núm.18, 1952, pàg.33-34 i núm.20, 1959, pàg.35-50.
  • Lafuente Ferrari, E.: Contestación al discurso de ingreso, en la Real Academia de San Fernando, de Teodoro Miciano Becerra, Madrid, 1972.
  • Lafuente Ferrari, E.: En memoria de Teodoro Miciano, Sevilla, 1976.
  • Lafuente Ferrari, E.: «Teodoro Miciano en sus grabados», dins Boletín de Bellas Artes, V, 1977.
  • Lafuente Ferrari, E.: Sobre la historia del grabado español, Bilbao, 1989.
  • Larraya, T. G.: Xilografía. Historia y técnicas del grabado en madera, Barcelona, 1952.
  • Lassaigne, J. ; Cirici, A.: Miró l’oeuvre graphique, París-Lisboa, 1974.
  • López Serrano, M.: «Ex-libris de la Biblioteca de Palacio», dins Reales sitios, núm.50, 1970, pàg.39-44.
  • López Serrano, M.: «Incunables españoles, de las colecciones palatina y escurialense», dins Reales Sitios, núm.35, 1973, pàg.25-32.
  • López Serrano, M.: Presencia femenina en las artes del libro español, Madrid, 1976.
  • Los cent primers exlibris de R. Casals y Vernis, Reus, 1907.
  • Llauradó, E.: «De la mà d’un nou Vitruvi, vagueries entorn a la Bibliofília», dins Llibres de bibliòfil Miquel Plana, catàleg d’exposició, Barcelona, 1990.
  • Llogari Picanyol, S. P.: «Els impressors Abadal», dins Medilianum, 1960, pàg.44.
  • Llogari Picanyol, S. P.: 50 xilografies del gravador moianès sobre fustes. Pere Abadal gravador en el seu obrador de Moià en la segona meitat de segle XVII, Barcelona, 1963.
  • Llogari Picanyol, S. P.: Pedro Abadal, xilògraf moianès, segle XVII, Barcelona, 1963.
  • Lluch, E.: «Producció de llibres en català (1476-1860): la història de la “morta viva”, dins L’Avenç, núm.189, febrer del 1995, pàg.22-27.
  • Lluch, E.: «La producció de llibres en català per territoris (1476-1860): la història de la “morta viva”, dins L’Avenç, núm.199, febrer 1996, pàg.20-23.
  • Madurell Marimon, J. M.: «Algunas antiguas ediciones barcelonesas de libros (1502-1704)», dins Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, núm. XXIV, Barcelona, 1951-1952.
  • Madurell Marimon, J. M.: «El tracista Fray José de la Concepción», dins Analecta Sacra Tarraconensia, núm. XVII, 1954, pàg.59-99.
  • Madurell Marimon, J. M.: «Notas documentales de naiperos barceloneses», dins Documentos y Estudios. Instituto Municipal de Historia, vol. IV, gener del 1961, pàg.55-117.
  • Madurell Marimon, J. M.: «Licencias para la impresión de libros sietecentistas», dins Analecta Sacra Tarraconensia, Balmesiana, núm. XXXIX, 1968, pàg.305-317.
  • Madurell Marimon, J. M.: Claudi Bornat, Barcelona, 1973.
  • Madurell Marimon, J. M. ; Rubió, J.: Documentos para la historia de la imprenta y libreria en Barcelona (1474-1553), Barcelona, 1955.
  • Maestre Abad, V.: «Recuerdos y Bellezas de España. Su origen ideológico, sus modelos», dins Goya, núm.181-182, 1984, pàg.86-93.
  • March, J. S.: «Un misal notable de Tortosa, edició desconeguda de Rosembach (Barcelona 1524)», dins Estudis Universitaris Catalans, núm. VI, 1912, pàg.257-271.
  • Mares Deulovol, F.: Dos siglos de enseñanza artística en el Principado. La Junta Particular de Comercio. Escuela Gratuita de Diseño. Academia Provincial de Bellas Artes, Barcelona, 1964.
  • Marín Medina, J. ; Molas, J. ; Puig, A.: «Dau al Set», dins Cuadernos Guadalimar, 1978.
  • Martí, A.: «Aproximació al gravat del segle XVIII. Estudi de les matrius gràfiques de l’inventari de la impremta de Maria Àngela Martí, 1770», dins D’Art, núm.23, 1999, pàg.267-276.
  • Martinell, C: «La gran figura de nuestro primer director Pascual Pedro Moles», dins Ensayo. Boletín de la Escuela de Artes y Oficios artísticos de Barcelona, núm.3, 20 de maig de 1955, pàg.7-8.
  • Masriera Masovens, R: «Apuntes sobre el Colegio-Cofradía de San Eloy de los Plateros de Barcelona, su fin, y evolución del oficio en esta ciudad hasta nuestros días», dins Memorias de la Real Academia de las Ciencias y Artes, vol. XIX, núm.16, Barcelona, 1926.
  • Maura, B.: «Sobre la conveniència del renacimiento en España del grabado calcográfico llamado también talla dulce», dins Discursos leidos ante la Real Academia de Bellas Artes de San Fenando en la recepción pública del Ilmo. Senor D. Bartolomé Maura y Montaner el dia 9 de abril de 1899, Madrid, 1899.
  • Mestres, A.: «Gravadors al boix», dins La Veu de Catalunya, núm.74, 18 de maig de 1911, Pàgina Artística.
  • Mestres, A.: «Les auques de rodolins», dins Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 1923, pàg.62-70.
  • Mestres, A.: «Les auques de rodolins», dins La Noche, 18 d’abril de 1925.
  • Método para gravar el aguafuerte y sobre marfil, Madrid, Biblioteca Nacional, ms.9338 [segona meitat del segle XVII].
  • Miciano, T.: Breve historia del aguatinta, de Goya a Picasso, Madrid, 1972.
  • Miciano, T.: Técnicas e historia del grabado original, Madrid.
  • Millà, F.: L’art de la impremta a Catalunya, Barcelona, 1949.
  • Millares Carlo, A.: «La imprenta en Barcelona en el siglo XVI», dins Historia de la imprenta hispana, Madrid, 1982, pàg.491-643.
  • Millares Carlo, A.: «Introducción al estudio de la historia y bibliografia de la imprenta en Barcelona en el siglo XVI: los impresores del período renacentista», dins Boletín Millares Carlo, vol. II, núm.3, 1981, pàg.9-120.
  • Minguet Ireal, R: Demostracion para saber gravar láminas de cobre y de madera, Madrid, 1761.
  • Miquel Planas, R.: «Los exlibris (marcas de posesión del libro)», dins Hojas sueltas, núm.17, maig del 1903.
  • Miquel Planas, R.: «Exlibris, marcas de impresor y otras zarandajas», dins Revista Ibérica de Exlibris, 1903.
  • Miquel Planas, R.: «Joaquín Renart», dins Revista Ibérica de Exlibris, núm.3, 1903.
  • Miquel Planas, R.: Los ex libris y su actual florecimiento en España, Barcelona, 1905.
  • Miquel Planas, R.: Bibliofília (recull d’estudis, observacions, comentaris i notícies sobre llibres en general i sobre qüestions de llengua i literatura catalanes en particular), vol. I-II, Barcelona, 1911-1914 i 1915-1920.
  • Miquel Planas, R.: «Art del renaixement en la enquadernació del segle XVII», dins Bibliofília, vol. I.
  • Miquel Planas, R.: «L’enquadernació catalana del segle XVIII».
  • Miquel Planas, R.: «Restauración del arte hispano-arábigo en la decoración exterior de los libros», dins Bibliofília, vol. I.
  • Miquel Planas, R.: «L’art del gravat a Catalunya en els segles XV i XVI», dins Bibliofília, vol. II.
  • Miquel Planas, R.: «El joc de Naibs a Catalunya», dins Bibliofília, vol. II.
  • Miquel Planas, R.: «Portades i làmines gravades en metall dels segles XVII i XVIII», dins Bibliofília, vol. II.
  • Miquel Planas, R.: «Una enquadernació miniatura», dins Bibliofília, vol. II.
  • Miquel Planas, R.: «Marques d’impressor», dins Bibliofília, vol. II.
  • Miquel Planas, R.: «Gravats catalans dels segles XV i XVI», dins Anuari de les Arts decoratives, 1919.
  • Miquel Planas, R.: Bibliografia (1904-1928) de R. Miquel y Planas, Barcelona, 1929.
  • Miquel Planas, R.: El arte en la encuadernación, Barcelona, 1933.
  • Miralles, F. ; Queralt, R.: «En torno al grabado catalán de posguerra», dins Pro Arte, núm.10, 1977, 44-67.
  • Miralles, F.: L’època de les avantguardes 1917-1970, dins Història de l’Art Català, vol. VIII, Barcelona, 1983.
  • Miralles, F.: «El gravat de creació a Catalunya. Dels precursors a la Guerra Civil», dins Calcografia contemporània a Catalunya. El gravat de creació, catàleg d’exposició, Barcelona, 1983-1984, pàg.11-21.
  • Miralles, F.: «En torno de doce obras de Clavé», dins Antoni Clavé, catàleg d’exposició, Madrid, 1993.
  • Mirambell, E.: «Los incunables de la Biblioteca de Gerona», dins Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, núm.63, 1957, pàg.593.
  • Mirambell, E.: Bibliografía gerundense desde la introducción de la imprenta hasta el s. xx, Universitat de Barcelona, 1963.
  • Mirambell, E.: Història de la impremta a la ciutat de Girona, Girona, 1988.
  • Molino, M. del: «La Ilustració Catalana» (1880-1883): grabadores, ilustradores y sus temas, Barcelona, 1983.
  • Moll, J.: «Implantació de la legislació castellana del llibre als regnes de la Corona d’Aragó», dins Estudis Històrics i documents dels Arxius de Protocols, 1980, pàg.165-169.
  • Moncada, F.: Expedición a Oriente de catalanes y aragoneses contra turcos y griegos. Ilustrado por Miciano, Barcelona, 1946.
  • Monge, M.: El arte en la encuadernación, Barcelona, 1944.
  • Monsalvatge, X.: «Fidel Aguilar», dins Vell i Nou, núm.25, 1916, pàg.9-10.
  • Moreno Tejada, J.: Excelencias del pincel y buril en cuatro silvas, Madrid, Sancha, 1804.
  • Moreu Rey, E.: «Sociologia del llibre a Barcelona al segle XVIII», dins Estudios Históricos y Documentos de los Archivos de Protocolos, vol. VIII, Barcelona, 1980, pàg.275-301.
  • Navarro, R: «Ediciones ilustradas del siglo XVIII», dins La Ilustración Española y Americana (22-XII-1878) i (8-1-1879).
  • Nigra Sum. Iconografia de Santa Maria de Montserrat, Actes en motiu de la restauració de la Basília de Montserrat, Montserrat, 1995.
  • «Noticia sobre la Lithografía ó arte de imprimir con moldes de piedra. Por M. Marcel de Serrés», dins Memorias de Agricultura y Artes que se publican de orden de la Real Junta Nacional de Gobierno del Comercio de Cataluña, Barcelona: por D. Antonio Brusi, Impresor de Càmara de S. M. , 1.1 (juliol del 1815), pàg.43-52; 1.1 (agost del 1815), pàg.85-98; 1.1 (setembre del 1815), pàg.133-147; 1.1 (octubre del 1815), pàg.181-191; 1.1 (novembre del 1815), pàg.229-239; 1.1 (desembre del 1815), pàg.277-289; t. II (gener del 1816), pàg.33-45; t. II (febrer del 1816), pàg.85-90; t. II (març del 1816), pàg.125-132.
  • «Obres d’en E. C. Ricart a can Dalmau», dins La Veu de Catalunya, núm.371, 15 de gener de 1917, Pàgina Artística.
  • Oliva, V.: «Las marcas del libro», dins Revista Ibérica de Exlibris, núm.2, 1903, pàg.17-20.
  • Oliva, V.: «L’Enric Cristòfol Ricart», dins Revista Nova, núm.45, 1916, pàg.2-3.
  • Olives Canals, S.: Bergnes de las Casas, helenista y editor, Barcelona, 1947.
  • Ollé Pinell, A.: «La xilografia en el passat i el seu resorgiment actual», dins Revista del Centre de Lectura de Reus, 1933.
  • Ollé Pinell, A.: «El pintor José Obiols i Palau (1894-1967)», dins Asociación de Exlibristas de Barcelona, núm.33-34, 1967, pàg.159-169.
  • Opisso, A.: «Decadència del grabado en España», dins La Vanguardia, 29 d’abril de 1899, pàg.1.
  • Orduño Viguera, E.: «Decoración del exlibris», dins Revista Ibérica de Exlibris, 1904.
  • Orellana, M. A.: Biografia pictórica valentina [cap al 1800], Segona edició preparada per Xavier de Salas, Madrid, (1930), 1967.
  • Orenes, F.: Els ex-libris Renart: una visió de l’exlibrisme en el marc del modernisme, Universitat de Barcelona, 1987.
  • Orenes, F.: «D’on venim, on son i cap a on volem anar o una visió panoràmica de l’exlibris modern català», dins Exlibris: Portaveu de l’Associació Catalana d’Exlibristes, núm.1, 1989, pàg.10-11.
  • Orenes, F.: «Ex-Libris. Una mirada enrere per a seguir endavant», dins Ex-Libris Miquel Plana, catàleg d’exposició, Barcelona, 1991.
  • Orenes, F.: Cent anys d’Ex-Libris. Del Modernisme a l’actualitat. Una visió des de les tècniques, catàleg d’exposició, Sabadell, 1997.
  • «Origen histórico de la litografía en España. El documento inicial», dins Crónica Polígrafa. Revista para Artes Gráficas, núm.2, abril-juny del 1924, pàg.23-25.
  • Orriols, J.: Perfil biogràfic d’un penedensenc universal, Enric-Cristòfol Ricart, Vilafranca del Penedès, 1981.
  • Osenat, P.: Eloge d’Antoni Clavé, París, s. a.
  • Ossorio, M.: Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX, Madrid, 1868-1869.
  • Ossorio, M.: Galería biográfica de artistas españoles del siglo XX, Madrid, 1883-1884.
  • Ossorio, M.: «El centenario de la litografía», dins La Ilustración Española y Americana, núm.36, 1895, pàg.166.
  • Páez Ríos, E.: Antología del grabado español. Quinientos años de su arte en España, Madrid, 1952.
  • Páez Ríos, E. (director): Iconografia hispana. Catálogo de los retratos de personajes españoles de la Biblioteca Nacional, Madrid, 1966-1970.
  • Páez Ríos, E.: Repertorio de grabados españoles en la Biblioteca Nacional, Madrid, 1981-1985.
  • Palau Dulcet, A.: Manual del librero hispano-americano, 2a ed. Barcelona, 1948-1977.
  • Palomino de Castro, A.: El museo pictórico y la escala óptica (1715-1724), Buenos Aires, 1944.
  • Pasqual, J.: «Literatura e imprenta en la Barcelona del siglo XVII. El caso de Antonio Lacavallería», dins El Crotalón. Anuario de Filología Española, vol. II, 1985, pàg.607-639.
  • Passeron, R.: Antoni Clavé: l’oeuvre gravé 1939-1976, Friburg, 1976.
  • Peña, M.: «Librería y edición en la Barcelona del XVI: el librero-editor Joan Guardiola», dins Manuscrits, 1991.
  • Peña, M.: «La circulació del llibre a Barcelona en el segle XVI», dins L’Avenç, núm.199, gener del 1996, pàg.28-31.
  • Peña, M.: El laberinto de los libros. Historia cultural de la Barcelona del Quinientos, Madrid, 1997.
  • Pérez-Dolz, F.: «El primer director de la Escuela de la Lonja D. Pascual Pedro Moles», dins Escuela de Artes y Oficios Artisticos de Barcelona. Inauguracion del Curso 1953-1954 y Distribucion de Premios del Curso 1952-1953,
  • (23 d’octubre de 1953).
  • Pérez Samper, M. A.: «Poder y sociedad en la Cataluna del siglo XVIII. La visita real de Carlos III en 1759», dins Actes del I Congrés d’Història Moderna de Catalunya, vol. II, Barcelona, 1984, pàg.275-285.
  • Pérez Samper, M. A.: «Fiestas reales en la Cataluña de Carlos III», dins Actes del II Congrés d’Història Moderna de Catalunya, vol. II, Barcelona, 1988, pàg.561-576.
  • Pérez Samper, M. A.: «La visita de Carlos III a Barcelona vista por los académicos de Buenas Letras», dins Haciendo Historia. Homenaje al Dr. Carlos Seco Serrano, Madrid-Barcelona, 1989.
  • Pérez Sanchez, A. E.: Capítol introductori de l’edició facsímil de Viaje artistico a varios pueblos de España. Con el Juicio de las obras de las tres Nobles Artes que en ellos existen y épocas a que pertenecen. Por D. Isidoro Bosarte (1804), Madrid, 1978, pàg.7-70.
  • Perucho, J.: «Las estampas de La Cometa», dins Destino, pàg.1427, 1964.
  • Perucho, J.: «Trobadors» litografies de Clavé, Barcelona, 1970.
  • Pla, J.: Les collections des Editions de La Rosa Vera, catàleg d’una exposició al Musée Paul Dupuy, Tolosa, 1958.
  • Pla, J.: Los grabados de las Ediciones de La Rosa Vera, catàleg de l’Exposición de Gravado Contemporáneo, Madrid, 1958.
  • Pla, J.: Els gravats de Xavier Nogués, Barcelona, 1960.
  • Pla, J.: E. C. Ricart, edició homenatge, Barcelona, 1971.
  • Pla, J.: Pau Roig, pintor i gravador, Barcelona, 1972.
  • Pla, J.: Técnicas del grabado calcográfico y su estampación, con unas notas sobre bibliofília, Barcelona, 1977.
  • Pla, J.: Técnicas del grabado calcográfico y la estampación (1956), Barcelona, 1977.
  • Pla, J.: Notes sobre bibliofília, Olot, 1986.
  • Plana Dorca, J.: Els meus exlibris y sa descripció filosófica, Barcelona, 1905.
  • Planas, R. M.: «El gravador E-C. Ricart», dins D’Art, núm.3-4, 1977, pàg.79-109.
  • Planas, R. M.: Enric-Cristòfor Ricard. Gravador del Noucentisme, Barcelona, 1988.
  • Plànols i vistes de Barcelona. Gravats del fons del museu, Barcelona, 1988.
  • Porter, J.: Miquel Planas i els llibres, Barcelona, 1966.
  • Primer centenario de la muerte de Fortuny, catàleg d’exposició al Museu d’Art Modern de Barcelona, Barcelona, 1974.
  • Primer llibre d’exlibris d’en Triadó, Barcelona, 1906.
  • Puig, A.: «El grabado y la obra gràfica», dins Artes Plásticas, núm.20, 1977, pàg.6-10.
  • Puig Rovira, F. X.: Jaume Pla. Una trajectòria artística, Barcelona, 1982.
  • Puig Rovira, F. X.: «L’aventura de «La Rosa Vera»», dins Els 98 gravadors de La Rosa Vera, Barcelona, 1985.
  • Puig Torralba, J. M. ; Martí Grajales, F: Orígens del gravat en València, València, 1882.
  • Puiggari, J.: Album de grabados escogidos en el órden de sufiliación histórica, Barcelona, 1887.
  • Puig Rovira, F. X.: «Joch de nayps català del sigle XV», dins L’Avenç Literari, Artistich, Cientifich (octubre del 1890).
  • Queralt, R.: «Del llibre il·lustrat al gravat com a imatge 1940-1980», dins Calcografia contemporània a Catalunya. El gravat de creació, catàleg d’exposició, Barcelona, 1983-1984, pàg.22-25.
  • R. Giralt Miracle. Cinquanta anys de creació gràfica, catàleg d’exposició, Barcelona, 1982.
  • Ràfols, J. F.: Diccionario biográfico de artistas de Cataluña, Barcelona, 1954.
  • Ràfols, J. F.: E. C. Ricart, Vilanova i La Geltrú, 1981.
  • Ràfols, J. F.: «Enric-Cristòfol Ricart, gravador al boix», dins Revista del Centre de Lectura, núm.14, 1920, pàg.253-255.
  • Rau, B.: Pablo Picasso. Obra gràfica, Barcelona, 1982.
  • Rejón de Silva, D. A.: Diccionario de las Nobles Artes para instrucción de los Aficionados, y uso de los Profesores, Contiene todos los términos y frase facultativas de la Pintura, Escultura, Arquitectura y Grabado, y los de la Albañileria ó Construccion, Carpinteria de obras defuera, Montea y Canteria & c, con sus respectivas autoridades sacadas de autores Castellanos, segun el método del diccionario de la Lengua Castellana compuesto por la Real Academia Española, Segòvia, 1788.
  • Renart, J.: Els ex libris en España, Barcelona, 1958.
  • Retrat de Barcelona, catàleg d’exposició, Barcelona, 1995.
  • Ribas Bertran, M.: «La casa Abadal de Mataró: impressors i gravadors», dins Fulls/26. Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró (juliol del 1986), pàg.29.
  • Ribas Pontí, F.: Catàleg de Goigs de «Els Amics dels Goigs». Primera època: 1922-1936, Reus, 1958.
  • Ricart, E-C.: «Els bells oficis. El gravat a la fusta», dins Revista del Centre de Lectura, núm.14, 1920, pàg.256-257.
  • Ricart, E-C.: «Sobre el que en diem gravat al boix», dins Claror, núm.9, 1936, pàg.10-11.
  • Rico Sinobas, M. ; Blanco, R.: Diccionario de calígrafos españoles, Madrid, 1903.
  • Riquer Palau, J. M.: Els exlibris i l’exlibrisme, Barcelona, 1952.
  • Rocamora, M.: «Les targetes de visita espanyoles», dins Papyrus, núm.1, 1936, pàg.2-10.
  • Rodríguez Cepeda, E.: Romancero impreso en Cataluña (Imprenta de J. Jolis a Viuda Pla), Madrid, 1984.
  • Rodríguez Codolà, M.: «De la función ejercida por el arte del grabado, la que aún podria cumplir, y de algunas cosas mas con él relacionadas», dins Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, vol. II, 1 d’octubre de 1944, pàg.31-50.
  • Rodríguez de Ceballos, A.: «La influencia de la arquitectura grabada en la real y construida del barroco español», dins Lecturas de Historia del Arte, 1994, pàg.81-93.
  • Rodríguez Moñino, A.: Catálogo de Libros Españoles (1661-1840). Intento bibliográfico, Madrid, 1945.
  • Rodríguez Moñino, A.: Diccionario de pliegos sueltos poéticos (siglo XVI), Madrid, 1970.
  • Rosell Torres, I.: «Estampa espanola del siglo XV grabada por Fr. Francisco Domènech», dins Museo Español de Antigüedades, núm.2, 1873, pàg.445-464.
  • Rosell Torres, I.: «Grabados españoles en madera de antiguas ediciones», dins Museo Español de Antigüedades, núm.4, 1875, pàg.181-188.
  • Roux, M.: Inventaire du Fonds Françis-Graveurs du XVIii Siècle, París, 1955.
  • Rubiralta, L.: Xilografías catalanas del grabador moyanés del siglo XVII Pere Abadal y de oficios barceloneses del siglo XVIII, Barcelona, 1971.
  • Rubió, J.: Llibreters i impressors a la Corona d’Aragó, Barcelona, 1993.
  • Rueda, M. de: Instrucción para gravar en cobre y perfeccionarse en el gravado à buril, al aguafuerte, y al humo, con el nuevo methodo de gravar las planchas para estampar en colores, à imitacion de la Pintura; y un compendio historico de los mas cèlebres Gravadores, que se han conocido desde su invencion hasta el presente, Madrid, 1761.
  • Ruiz Pablo, A.: Historia de la Real Junta Particular de Comercio de Barcelona (1758 a 1847), Barcelona, 1919. Sacs, J. [vegeu Feliu Elías].
  • Salom, M. V.: «Josep Triadó Mayol», dins Pro-Arte, núm.7-8, juliol-desembre del 1976, pàg.6-23.
  • Sánchez Cantón, E. J.: «El libro ilustrado bajo Carlos III y Carlos IV (Notas para su estudio)», dins Revista de la Universidad de Madrid, núm.3, 1943, pàg.183-203.
  • Sánchez Cantón, E. J.: «Notas sobre el libro ilustrado bajo Felipe V y Fernando IV», dins Estudios dedicados a Menéndez Pidal, núm.7, 1, 1957, pàg.447-458.
  • Sanjuanena, R.: «Breves noticias sobre Don Blas Ametller y sus obras», dins El Arte en España, núm.6, 1867, pàg.137-142.
  • Sanmartín, A. T. ; Silvestres, M.: Estampas y planchas de la Real Académia en el Museo de Bellas Artes de Valencia, Madrid, 1982.
  • Sanpere Miquel, S.: De la introducción y establecimiento de la imprenta en las coronas de Aragón y Castilla y de los impresores e incunables catalanes, Barcelona, 1909.
  • Santos Torroella, R.: «Ya en el recuerdo, definitivamente, Ismael Smith», dins El Noticiero Universal, 5 de desembre de 1972, pàg.47.
  • Santos Torroella, R.: Joaquim Sunyer. Época de París, Barcelona, 1973.
  • Santos Torroella, R.: «Ojo con la obra gráfica», dins El Noticiero Universal, 13 de novembre de 1973.
  • Satué, E.: «Diseno gráfico», dins Enciclopedia Universal Ilustrada Europeo-Americana. Suplemento anual 1975-1976, 1981, pàg.395-433.
  • Satué, E.: «La imagen gráfica del Noucentisme o una panorámica del diseno gráfico español de 1908 a 1936», dins El diseño en España. Antecedentes históricos y la realidad actual, Barcelona, 1985, pàg.129-132.
  • Satué, E.: El disseny gràfic a Catalunya, Barcelona, 1987.
  • Satué, E.: Les arrels dels disseny gràfic a Catalunya, Barcelona, 1988.
  • Satué, E.: El diseno gráfico desde los orígenes hasta nuestros días (1988), Madrid, 1990.
  • Seghers, P.: Clavé, Barcelona, 1974.
  • Serra Boldú, V: «La introducció de la litografia a Catalunya», dins D’Ací i D’Allà, núm.54, juny del 1922, pàg.464-467.
  • Serra Boldú, V: Llibre d’Or del Rosari a Catalunya, Barcelona, 1925.
  • Serra Pausas, J.: «Las Arts Gráficas. La Litografía. Senefelder y son invent», dins La Renaxensa, núm.14, 10 de juliol de 1873, pàg.163-165.
  • Serra Pausas, J.: «Las Arts Gráficas. La Litografía. Desenrotllament del art de la Litografía; importació á Espanya», dins La Renaxensa, núm.16, 1 d’agost de 1873, pàg.183-185.
  • Serra Pausas, J.: «Las Arts Gráficas. La Litografía. Teoría de la Litografía», dins La Renaxensa, any III, núm.19, 1 de setembre de 1873, pàg.220-222.
  • Serra Pausas, J.: «Las Arts Gráficas. La Litografía. Dibuix á la ploma, al pinzell y al llapis», dins La Renaxensa, núm.20, 10 de setembre de 1873, pàg.233-234.
  • Serra Pausas, J.: «Las Arts Gráficas. La Litografía. Dibuix al llapis», dins La Renaxensa, núm.30, 20 de desembre de 1873, pàg.348-350.
  • Sigales, B.: El renacimiento de los ex libris a [sic] Cataluña: 1898-1921, Manuscrit inèdit, Arxiu Família Sigales.
  • Sigales, B.: «El renaixement dels ex-libris», dins La Veu de Catalunya, 30 d’octubre de 1916.
  • Sigales, B.: «Necrològica: N’Alexandre de Riquer», dins Vell i Nou, 1921-1922, pàg.85.
  • Socias, I.: «Una panoràmica sobre el gravat xilogràfic català del Sis-cents», dins D’Art, núm.20, març del 1986, pàg.281-294.
  • Socias, I.: «El àlbum de muestras Abadal», dins Actas del VII Congreso Español de Historia del Arte, Múrcia, 1988.
  • Socias, I.: Breu ressenya biogràfica dels gravadors Abadal, Barcelona, 1990.
  • Socias, I.: Les Marques de Fàbrica de Manresa. Xilografies dels segle XVIII i XIX, Manresa, 1991.
  • Socias, I.: Els Abadal, un llinatge de gravadors. El fons de la Biblioteca de Catalunya (Tesi doctoral, 1990), Microfitxa, Universitat de Barcelona, 1992.
  • Socias, I.: Les Beceroles tabel·làries de la Biblioteca de Catalunya, Barcelona, 1992.
  • Socias, I.: «El contracte dels quatre gravats dels Novíssims, entre l’impressor i gravador Joan Jolis Santjaume i Magí Cases», dins Pedralbes, Actes II, Tercer Congrés d’Història Moderna de Catalunya, Barcelona, 1993, pàg.449-462.
  • Socias, I.: «El primer Quijote ilustrado de Cataluña: la edición xilográfica de Joan Jolis de 1755», dins Coloquio Internacional: Unidad y diversidad en el mundo hispánico del siglo XVIII, Salamanca, 1994, pàg.38 i seg.
  • Socias, I.: «Algunas Marcas de Fábrica relativas a la manufactura de la seda y de los sombreros. Calcografías y xilografías de los siglos XVIII y XIX», dins Tiempo y espacio en el arte. Homenaje al profesor Antonio Bonet Correa, Madrid, 1994, vol. II, pàg.927-938.
  • Socias, I.: «Breu ressenya sobre el gravador del segle XVII Joan Jolis Sanjaume» (1996), dins DDAA: Miscel·lània. Homenatge a Joan Ainaud de Lasarte, Montserrat, 1999.
  • Sol, R. ; Torres, C.: La impremta a Lleida. Segles XV-XIX, Lleida, 1996.
  • Soler Palet, J.: «L’art a la casa al segle XV», dins Butlletí de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, núm.8, 1915-1916.
  • Soley, R.: Atles de Barcelona. Iconografia de la ciutat de Barcelona. Vistes i Plànols impresos de 1572 a 1900, Barcelona, 1988.
  • Subias Galter, J.: «Los libros de passanties», dins Goya, núm.52, 1963, pàg.218-220.
  • Subirana Rebull, R. M.: «Pasqual Pere Moles, primer director de l’Escola Gratuïta de Dibuix de Barcelona», dins D’Art, núm.12, març de 1986, pàg.173-180.
  • Subirana Rebull, R. M.: «El gravat català del segle XVIII», dins L’Avenç, núm.98, novembre del 1986, pàg.34-37.
  • Subirana Rebull, R. M.: «El gravat calcogràfic i la seva il·luminació a mà», dins Pedralbes. Actes del Segon Congrés d’Història Moderna de Catalunya, Catalunya a l’època de Carles III, vol. II, Barcelona, 1988, pàg.551-560.
  • Subirana Rebull, R. M.: «Arte, Poder y Sociedad en la Fiesta Barroca, Celebración y Màscara Real, en Barcelona, con motivo del Tratado de Versalles y el Nacimiento de los Infantes Carlos y Felipe, hijos del futuro Carlos IV [1783]» [Madrid-Aranjuez, 1987], dins les actes del congrés El Arte en las Cortes Europeas del siglo XVIII, Madrid, 1989, pàg.725-731.
  • Subirana Rebull, R. M.: «El gravat a Catalunya al segle XVIII. Pasqual Pere Moles», dins Catalunya a l’època de Carles III, Barcelona, 1991, pàg.278-295.
  • Subirana Rebull, R. M.: Els orígens de la litografia a Catalunya, Barcelona, 1991.
  • Subirana Rebull, R. M.: «Las Memorias Históricas y el Libro del Consulado, de Antonio de Capmany. Relaciones entre el promotor y los artistas encargados de su ilustración (1779-1792)» [Múrcia 1988], dins les actes del VII Congreso Español de Historia del Arte, a Mesa I Patronos, Promotores, Mecenas y clientes, Múrcia, 1992, pàg.557-564.
  • Subirana Rebull, R. M.: «La introducción de la litografia en Cataluña: sus relaciones con París y Madrid» [Càceres 1990], dins les actes del VIII Congreso Español de Historia del Arte, Mérida, 1992, pàg.537-541.
  • Subirana Rebull, R. M.: Josep March: un pioner de la litografia, Barcelona, 1992.
  • Subirana Rebull, R. M.: «Aportaciones a la vida y obra de Antoni Monfort y Miquel» (1991), dins Tiempo y espacio en el arte. Homenaje al profesor Antonio Bonet Correa, Madrid, 1994, vol. II, pàg.1259-1273.
  • Subirana Rebull, R. M.: «Gravats», dins Catàleg del Museu del Llibre Frederic Marés, Barcelona, 1994, pàg.215-303.
  • Subirana Rebull, R. M.: Ricard Marlet, Sabadell, 1996.
  • Subirana Rebull, R. M.: La calcografia catalana del segle XVIII. Dels argenters als acadèmics (Tesi doctoral, 1996), Microfitxa, Universitat de Barcelona, núm.2999.
  • Subirana Rebull, R. M.: «Miquel Sorelló i la renovació del gravat calcogràfic a Catalunya» (1996), dins DDAA: Miscel·lània. Homenatge a Joan Ainaud de Lasarte, Montserrat, 1999.
  • Taillander, L: Mirografías, Barcelona, 1972.
  • Tarragó, J. A.: «Miscelánea de bibliografía ilerdense», dins Ilerda, núm.2, 1945, pàg.213-217.
  • Tarragó, J. A.: «Buenaventura Corominas y Escaler impresor, grabador y librero en Lérida: su producción tipográfica (1815-1841)», dins Ilerda, núm.13, 1949, pàg.267-327.
  • Tarragó, J. A.: Bonaventura Corominas y Escaler impresor, grabador y librero, Madrid, 1950.
  • Teixidor, J.: Miró litógrafo, Barcelona, 1978.
  • Terrades, N.: L’obra xilogràfica dAntoni Ollé Pinell, Barcelona, 1986.
  • Thesor de secrets curiosos, En el qual se contenen alguns secrets de Varios Generos no Menos curiosos y Agradables que Utils, Recopilats molts de ells de graves y diversos Autors. Berga y Febrer a 6 de 1713, Universitat de Barcelona, ms. núm.1809.
  • Thieme, U. ; Becker, F.: Allgemeines Künstlerlexicon, Leipzig, 1907-1950.
  • Thomas, J.: «La Casa Brusi de Barcelona», dins Revista Gràfica, 1900, pàg.50-52.
  • Tormo Freixes, E.: El grabado en España, Barcelona, 1962.
  • Torres Amat, F.: Memorias para ayudar a formar un Diccionario Crítico de los Escritores Catalanes, Barcelona, 1836.
  • Toussaint, M.: Pinturas murales en los conventos mexicanos del siglo XVI, Mèxic, 1948.
  • Travé, F: «Noticia preliminar a la Máscara Real ejecutada por los Colegios y Gremios de la ciudad de Barcelona para festejar el feliz y deseado arribo de los Augustos Soberanos Don Carlos III y Dona Maria Amalia de Sajonia con el Real Príncipe e Infantes» (Barcelona: Tomàs Piferrer, 1764), Edició facsímil, Barcelona, 1981.
  • Trenas, J.: «Las incisiones en boj de Pere Abadal», dins La Vanguardia Española, [2] de març de 1971.
  • Trenc, E.: «El renacimiento del ex-libris en Cataluña en la època modernista», dins Pro-Arte, núm.4, octubre-desembre del 1975, pàg.51-61.
  • Trenc, E.: Les Arts Gràfiques a l’època modernista a Barcelona, Barcelona, 1977.
  • Trenc, E.: Alexandre de Riquer. L’home, artista, el poeta, Calaf, 1977.
  • Trenc, E.: «Adrià gual, grafista modernista», dins Serra d’Or, núm.223, 1978, pàg.51-59.
  • Trenc, E.: «Esteticisme i Modernisme a les arts del llibre», dins L’Avenç, núm.98, 1986, pàg.42-45.
  • Triadó, J. R.: L’època del Barroc, s. XVIi-XVIii, dins Historia de l’Art Català, vol. V, Barcelona, 1984.
  • Triadó, J. R.: «Festa i Mort a l’època de Carles III. Manifestacions festives i commemoratives a Barcelona entorn de Carles III», dins Catalunya a l’època de Carles III, Barcelona, 1991, pàg.262-278.
  • Triadó, J. R.: «Génesis, desarrollo y vicisitudes en la realizacion de los candelabros de Joan Matons, para la catedral de Palma de Mallorca», dins VII CEHA(1988), Actas, Mesa I (Patronos, Promotores, Mecenas y clientes), Múrcia, 1992, pàg.565-570.
  • Triadó, J. R.: Arte en Cataluña, Madrid, 1994.
  • Triadó, J. R.: «Ricard Marlet, un artista polifacètic», dins Ricard Marlet Exposició del centenari 1896-1996, Sabadell, 1996, pàg.27-30.
  • «Un català»: «Sobre el gravat al boix», dins La Veu de Catalunya, núm.182, 12 de juny de 1913, Pàgina Artística.
  • Vega, J.: El aguafuerte en el siglo XIX. Técnica, caràcter y tendencia de un nuevo arte, Madrid, 1985.
  • Vega, J.: «La estampa culta en el siglo XIX», dins DDAA: El Grabado en España (siglos XIX-XX), col·lecció «Summa Artis», vol. XXXII, Madrid, 1988, pàg.23-243.
  • Vega, J.: «El grabador: arte y tècnica», dins La formación del artista. De Leonardo a Picaso, Madrid, 1989, pàg.83-109.
  • Vega, J.: Origen de la Litografia en España. El Real Establecimiento Litográfico, catàleg d’exposició, Madrid, 1990.
  • Velasco Aguirre, M.: Catálogo de grabados de la biblioteca de Palacio, Madrid, 1934.
  • Vélez, P.: «El “revival” neogòtic en la bibliofília vuitcentista: Marià Aguiló i Fuster», dins L’Avenç, núm.98, 1986, pàg.38-41.
  • Vélez, P: «Les biblioteques il·lustrades: una nova visió de l’esteticisme», dins D’Art, 1987, pàg.201-211.
  • Vélez, P. .: Xilografies del fons del Museu de les Arts Gràfiques, Barcelona, 1989.
  • Vélez, P. .: Xilografies de Josep Obiols. Estudi monogràfic, Barcelona, 1990.
  • Vélez, P.: Els ex-libris de Josep Obiols, Barcelona, 1992.
  • Vélez, P.: «Jaume Pla o la passió pel gravat», dins Jaume Pla. Pintures i gravats, Barcelona, 1994.
  • Vélez, P.: «La litografia a Catalunya de 1815 a 1855. De Josep March a Eusebi Planas», dins Locus Amoenus, núm.3, 1997, pàg.147-160.
  • Vélez, P.: J. Fin (1916-1969). Gravats, catàleg d’exposició, Barcelona, 1998.
  • Ventura, M.: «L’ensenyament de les primeres lletres a l’època moderna: matèries i mètodes», dins L’Avenç, núm.199, gener del 1996, pàg.40-43.
  • Viada Lluc, L. C.: «La imprenta barcelonesa de los Cormellas (1592-1700)», dins Revista Gráfica, 1901-1902.
  • Vila, P.: «Originalitat de la imatgeria popular catalana», dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 1934.
  • Vila, P.: Una col·lecció inconeguda d’imatgeria popular catalana, Barcelona, 1937.
  • Vila, P.: La litografia a Barcelona. Notes al marge de «La litografia y sus orígenes en España» de Fèlix Boix, Barcelona, manuscrit inèdit de la col·lecció Jordi Estruga.
  • Vilaseca Borràs de Pallejà, L.: Col·legi d’Argenters de Reus i els seus antecedents, Reus, 1970.
  • Vindel, F.: Catálogo descriptivo del Ex-Libris Hispano-Americano (1588-1900), Madrid, 1929.
  • Vindel, F.: Escudos y marcas de impresores y libreros en España durante los siglos XV a XIX (1485-1850), Barcelona, 1942.
  • Vindel, F.: «El soldado español en Alemania», dins Bibliografía Hispánica, núm.5, 1946, pàg.15.
  • Vindel, F.: «Bibliografia de Re Militari», dins Bibliografía Hispánica, núm.5, maig del 1946, pàg.290-302.
  • Vindel, F.: Ensayo de un catalogo de ex-libris iberoamericanos, Madrid, 1952.
  • Vindel, F.: Manual gráfico descriptivo del bibliofilo hispanoamericano, Madrid, 1981.
  • Vindel, P.: Bibliografia Gráfica. Reproducción en facsímil de portadas, retratos, colofones y otras curiosidades útiles á los bibliófílos, que se hallan en obras únicas y libros preciosos o raros, Madrid, 1910.
  • Vindel, P.: Catálogo de grabados antíguos, espanoles y extranjeros que se hallan a la venta en casa de Pedro Vindel, Madrid, 1923.
  • Viñaza, Conde de la (Cipriano Muñoz y Manzano): Adiciones al Diccionario Histórico de los más ilustres Profesores de las Bellas Artes en España de D. Juan Agustín Ceán Bermúdez, Madrid, 1889-1894.
  • Vives, R.: Fortuny grabador: aportaciones al conocimiento de su obra, Universitat Autònoma de Barcelona, 1985.
  • Vives, R.: «Fortuny grabador», dins Del Museo, I, 1989, pàg.188-191.
  • Vives, R.: Fortuny gravador: estudi crític i catàleg raonat, Reus, 1991.
  • Vives, R.: «De la tradició a la innovació en el gravat», dins Serra d’Or, núm.402, 1993, pàg.58-63.
  • Vives, R.: Entre París i Barcelona. Vint-i-cinc anys de gravat català (1915-1940), catàleg d’exposició, Barcelona, 1995.
  • Yebra, J. L.: Alexandre de Riquer i l’ex-librisme. Repertori complet dels seus ex-libris, Universitat de Barcelona, 1983.
  • Yebra, J. L.: «Alexandre de Riquer», dins 2a biennale di Ex-Libris Italo-Spagna, Ortona, 1993, pàg.68-71.