Situació
Frontis de l’església, amb les obertures practicades en època tardana.
ECSA - A. Roura
L’església parroquial de Sant Andreu de Tarerac és al centre del reduït nucli agrupat del poble de Tarerac, a la plaça de l’Església.
Mapa: IGN-2348. Situació: Lat. 42° 41’ 29” N - Long. 2° 30’ 10” E.
Tarerac és situat a la zona muntanyosa del NE del Conflent, vora els límits amb la Fenolleda. S’hi pot arribar per la carretera D-13, que s’agafa entre Vinçà i Marquixanes, a mà dreta. En el seu inici travessa la Tet, a l’embassament de Vinçà, i a continuació s’enfila seguint l’estreta vall de la ribera de Tarerac. El recorregut és de 7 km. També es pot anar a Tarerac des de la vila d’Illa (Rosselló), per les carreteres D-2 i D-17, passant per Montalbà del Castell.
Història
El lloc de Tarerac fou, des de mitjan segle X, una possessió de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà. La primera menció documental que ratifica tal afirmació data de l’any 950, en la butlla de confirmació de béns que el papa Agapit II atorgà a l’esmentat monestir; s’hi esmenta, entre d’altres propietats, el valle Teresago. Vuit anys més tard, el 958, en el precepte que el rei Lotari concedí al cenobi de Cuixà a precs de la reina Gerberga, consta que posseïa la “villa Tarasago cum terminis et finibus suis” i poc després, una butlla del papa Joan XIII de l’any 968 atorgada al mateix monestir menciona de nou, entre les seves propietats, la Villam Taresagii.
Nogensmenys, la primera menció de l’església de Tarerac data de l’any 1011, en la butlla que el papa Sergi IV atorgà en favor d’Oliba, abat del monestir de Cuixà; a més de confirmar-li els privilegis, li ratificava també les possessions, entre les quals es trobava la “Villam Taresagi integram cum ecclesia ibidem sita, cum decimis et primitiis et omnibus rebus eidem pertinentibus”.
En documents d’època posterior ja s’esmenta el seu titular; així, l’any 1351, hi ha constància que Guillem Mateu, rector de l’església parroquial de Sancti Andreae de Taresaco assistí al sínode celebrat al monestir de Cuixà que havia estat convocat pel seu abat, Ramon de Costa. Encara una notícia de l’any 1708 refereix que el rector de la parròquia de Tarerac, dit Francesc Sala, renuncià al seu càrrec en favor de Francesc Lacambra, a canvi d’una pensió de 24 ducats d’or.
Dins la comunitat claustral de Cuixà, el paborde de Fillols, Puillorenç i Fenollet tenia la senyoria de Tarerac i del lloc veí d’Arboçols, domini que mantingué fins a la fi de l’antic règim.
Església
Finestra de la façana meridional, d’aspecte força curiós, decorada amb dos petits capitells.
ECSA - A. Roura
L’església de Sant Andreu de Tarerac és un edifici d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular. Aquest és cobert amb una volta de quart d’esfera precedida per un curt espai presbiteral amb un tram de volta de canó.
Els diferents nivells de coberta s’uneixen per mitjà de simples plecs de mig punt. La volta de la nau, de canó seguit, és força més alta, diferència que origina un marcat carcanyol sobre l’arc o plec d’entrada al presbiteri.
L’interior del temple és totalment cobert per un arrebossat que degué ésser renovat el 1873, any que apareix pintat a l’esmentat carcanyol. Hi ha un retaule barroc al fons de l’absis.
En el mur meridional de la nau hi ha l’arc de mig punt de la porta primitiva, ara tapiada; ha estat utilitzat de fornícula, per col·locar-hi la pica baptismal, monolítica, sense cap tipus de decoració i per això, de difícil filiació cronològica.
L’absis té una sagristia afegida i no és visible des de l’exterior per haver quedat envoltat d’altres edificacions.
En el costat de tramuntana de la nau hi ha una capella també afegida tardanament i una casa adossada, l’antiga casa del comú. Es veu sobresortir el parament romànic per damunt de les teulades d’aquestes construccions, des del carrer de les Vinyes.
El frontis o façana de ponent, que dona a la plaça de l’Església, fou repicat vers l’any 1959, de manera que queda al descobert l’aparell. Les seves obertures han estat practicades o reformades tardanament: l’actual porta d’entrada, d’arc rebaixat, amb el marc fet de dovelles i carreus de granit ben tallats, i la finestra superior, d’arc també rebaixat i recobert de ciment. A la part alta hi ha les dues arcades de l’espadanya.
Des del carrer de l’Església es pot veure tot el mur meridional de la nau. És el sector de l’edifici que té al descobert més elements de la construcció romànica.
A la seva meitat est s’ha conservat una finestra de dimensions reduïdes, la qual té dos arquets de mig punt en degradació, fets amb dovelles curtes i força amples, ben tallades i polides, de pedra granítica. En la meitat occidental d’aquesta mateixa façana, l’espai de la porta primitiva, ara tapiada, que ja hem esmentat, és ocupat per una finestra de doble esqueixada amb columnetes i dos petits capitells esculpits, d’estructura força singular; el seu vessant exterior és format per un arquet de mig punt, de dovelles curtes, que és resseguit en el caire per una motllura o cordó. Aquesta finestra és, lògicament, posterior a l’esmentada porta, i cal considerar-la d’època romànica tardana.
El parament extern d’aquest mur meridional és el que manté l’aparell alhora visible i poc degradat. Es caracteritza pels carreus de granit de mides petita i mitjana, sense polir. Es disposen en filades força regulars. El morter que els lliga resta molt visible entre les pedres. Les cantonades són fetes amb carreus una mica més grans i més ben allisats, que s’han col·locat al llarg i de través.
A la part baixa del mateix mur i a la seva meitat de llevant hi destaquen uns carreus molt grans, i sobretot tres de proporcions enormes, allargats, que trenquen el ritme d’aquest aparell. És probable que hagin estat reutilitzats i que procedeixin d’alguna construcció més antiga que l’actual església. En aquest parament hi ha alguns rastres d’una antiga capa d’arrebossat.
Cal remarcar que a l’interior de l’església s’ha conservat un fragment del paviment, reduït però en bon estat, just a la vora de l’entrada, a l’extrem occidental de la nau. Les lloses, de granit, són escairades i força ben ajustades, de forma rectangular.
Els elements de judici per a apuntar una datació d’aquesta església romànica són escassos i, en algun cas, emmascarats per reformes posteriors. Pel tipus de cobertes i per l’aparell, es podria apuntar, hipotèticament, una datació dins el segle XI o dels primers temps del segle XII.
Escultura
La finestra amb decoració escultòrica, situada, com ja s’ha esmentat, dins l’espai que ocupava la porta d’entrada primitiva de l’església, a la façana meridional, presenta una estructura un xic complexa i original. Així, les columnetes, cilíndriques i llises, no tenen bases i, en conseqüència, descansen directament sobre l’ampit. A més, les esmentades columnes i ampit i els dos carreus que formen els brancals de la finestra són un conjunt tallat en un sol bloc de pedra. La decoració dels dos capitells té un allargament per mitjà d’uns frisos situats al seu nivell, damunt dels brancals. Cadascun dels conjunts de capitell i fris, a cada costat, és també tallat en un mateix bloc de pedra. D’aquesta manera, en realitat es tracta de columnes muntants i capitells impostes.
Els dos falsos capitells són minúsculs (uns 20 × 15 cm) i els frisos tenen la seva mateixa alçada i una llargada d’uns 40 cm.
En els capitells, la decoració de les cares externes és l’única que es pot apreciar, ja que els costats que donen vers l’interior de la finestra han estat remolinats o encalcinats. En aquestes cares, una estreta motllura sinuosa volta els motius esculpits. Al capitell de l’esquerra hi ha una combinació de flors; al de la dreta les flors combinen també amb fullatge.
El fris de la dreta és decorat amb una roseta i un estel, posats de costat. En el de l’esquerra hi ha un únic motiu: una roseta, força més gran que l’anterior, i ja molt erosionada. La resta dels relleus esmentats presenta molta menys degradació.
La decoració esculpida no ocupa tots els espais disponibles, sobretot en els frisos, però també a les petites cares dels capitells. Hi queden fragments sense ornamentar, simplement allisats. Els relleus són esquemàtics i simples, executats en profunditat i amb arestes vives.
La finestra és ben curiosa per la seva estructura i execució. La seva situació dins l’espai de la porta originària de l’església romànica evidencia que ha d’ésser força més tardana que aquesta. La forma estranya dels capitells imposta i la decoració d’alguna manera també ho assenyalen. Les rosetes, per exemple, és ben sabut que apareixen profusament en el gòtic, sobretot en capitells i altres elements d’arquitectura civil.
Davant d’aquesta singularitat és difícil apuntar una possible datació. En tot cas no sembla que la finestra, amb la seva ornamentació, pugui ésser anterior al segle XIII.
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Monsalvatje, 1914, vol. 23, pàgs. 36-37
- Abadal, 1926-50, vol. II (I), pàgs. 94-98; 1954-55, vol. VIII, doc. 73, pàgs. 292-293 i doc. 94, pàgs. 313-315
- Cazes, 1990, pàgs. 40-41
- Junyent, 1992, doc. 45, pàgs. 63-68
Bibliografia sobre l’escultura
- Dictionnaire des églises de France, 1966, pàg. 159