Les primeres mencions que es tenen sobre les Borges Blanques són molt escadusseres i poc clares. Segons el topònim que identifica l’indret, el lloc tindria l’origen en un assentament andalusí. Aquest sector, tot i estar envoltat de fortaleses cristianes, no devia ésser conquerit fins poc abans de la caiguda de Lleida. Aquesta característica li conferí un caràcter fronterer molt clar.
Les Borges Blanques devia restar a mans de la corona des de la conquesta, fins que el 1206 el rei Pere I en féu donació al cavaller Esteve de Marimon perquè el repoblés. Pocs anys després el lloc de les Borges passà als Sanaüja de Lleida. El primer esment del castell de les Borges es troba en el testament de Guillem de Roca del 1225. Pocs anys després, en el seu testament del 1251 Arnau de Sanaüja va fer donació del castell de les Borges a la seva filla Maria. Aquesta el cedí al seu nebot Francesc, però, en morir aquest sense successió, el castell passà al seu oncle Pere, que el 1338 adquirí a Pere el Cerimoniós ei mer i el mixt imperi de les Borges i Castellots. L’any 1336 Pere III atorgà a la vila el dret de celebrar a perpetuïtat una fira anual.
Pere de Sanaüja morí el 1342 i, dos anys després, els seus marmessors van vendre el castell i la vila de les Borges, amb la meitat del terme de Castellots, als batlles, jurats i veïns dels dos llocs. Per a fer front a aquesta compra els homes d’aquests llocs van recórrer a l’ajuda dels prohoms de Lleida. Per aquest motiu, el 1344, el rei Pere III uní les Borges i la part reial dels Castellots a la ciutat de Lleida. El 1399 Martí I l’Humà declarà tots dos llocs carrers de Lleida i això comportà que passessin a ser de contribució de l’esmentada ciutat.
El castell de les Borges degué tenir el seu apogeu durant l’època dels Sanaüja. Amb la integració a Lleida va començar a perdre importància, fins que restà abandonat ai segle XV. Al segle XVII, l’enginyer Beaulieu dibuixà en un gravat les restes de l’antic castell sobre la població, que encara tingué algun paper durant la guerra dels Segadors. Al final del segle XVIII s’aprofitaren les pedres de les ruïnes del castell per tal de bastir la nova rectoria parroquial. (XEC)
Actualment, dos carrers de la part alta de la població conserven el record del seu emplaçament: el carrer del Castell de Dalt i el carrer del Castell de Baix. Tots dos paral·lels, presenten direcció est-oest i deuen emmarcar l’espai on hi havia la vella fortificació, avui ocupat per diversos habitatges. (JRG)