Actualment, el topònim Canís o Canisset fa referència a una partida i a una colònia tèxtil situades al nord del terme municipal. Aquí, al mig de l’horta del Segrià antic, pròxim a la sèquia major del Segrià, hi hagué un poblat medieval que s’abandonà al segle XIV. Segons J. Lladonosa, l’origen del topònim Alcanís es troba en la paraula àrab al-kanisīat, “temple”, en una referència a una església de tradició mossàrab. Estudis recents, però, relativitzen aquesta hipòtesi. De fet, els primers esments directes del lloc són tots de després de la conquesta d’aquest sector els anys 1148-49.
L’any 1154, i en un acord entre els templers i el bisbat de Lleida sobre el dret de recollida de dècimes al Segrià, els templers es reservaren “decimum laborationis ad VI paria bovum vel unam almuniam de VI iugis bovum”. Una almúnia o explotació agropecuària que “comes dedit eis ante Algueriam” (Alguaire). Segurament es tractava d’Alcanís, ja que l’any 1156 apareix com la primera propietat dels templers en aquest sector.
Així, doncs, la seva colonització fou ràpida i aviat esdevingué un dels nuclis importants del patrimoni templer. De fet, sembla que durant l’últim quart del segle XII es consolidà la comunitat entorn de l’església parroquial, que no és mencionada fins l’any 1228, en què els canonges de la seu de Lleida atorgaren a Martí Ramon de Noguers l’església d’Alcanís. En les dècimes papals del 1279 i el 1280 apareix el “capellano d’Alcaniz de Segriano”. La primera visita pastoral conservada, de l’any 1361, constata que Alcanicio ja havia estat abandonat. Des de llavors, el seu territori esdevingué una partida del terme de Rosselló de Segrià. Segons J. Lladonosa, a l’inici d’aquest segle i fins a la instal·lació de la colònia tèxtil del Canís encara eren visibles les restes d’aquest despoblat.