Actualment Vinfaro, Minfaro o Munfaro és el nom d’una partida del terme d’Alfés. Aquesta partida es troba al marge dret de la vall del riu de Set, en el seu últim tram abans d’abocar les seves aigües a l’horta. Malgrat pertànyer al Segrià, s’inscriu en un paisatge pla i estepari, on esporàdicament s’eleven alguns tossals.
Sobre un d’aquests tossals s’alcen les ruïnes del que fou el castell de Vinfaro. La primera menció documental del lloc i el castell és de l’any 1148.
A l’inici del segle XVII, Vinfaro només devia tenir dos focs, que es van mantenir fins a la guerra de Successió. Després el lloc esdevingué un despoblat que s’integraria al municipi d’Alfés.
De l’església de Vinfaro no ha restat res. Apareix esmentada en una visita pastoral del 1361. El 1518 el senyor de Vinfaro, el cardenal Remolins, la qualificava de parròquia i deia que era de patronat de la seva família.