Situació
Edifici de tipologia romànica, molt transformat pel seu canvi d’orientació i la construcció d’una nova capçalera a ponent.
ECSA-J.A. Adell
L’església parroquial de Santa Maria és al centre del nucli urbà del poble de Fulleda.
Mapa: 33-16 (417). Situació: 31CF352923.
S’arriba a Fulleda des de les Borges Blanques per la carretera que passa per la Floresta, els Omellons i l’Espluga Calba. També s’hi pot arribar des de Tarrés, a tocar de la N-240. (JAA-CPO)
Història
El primer esment del lloc de Fulleda és de l’any 1126, en què Ramon de Boixadors, la seva muller Ermessèn i llurs fills establiren un grup de pobladors en una terra del terme del castell, de Tarrés, excepte el que tenien a Fulleda. Fulleda, en un primer moment una quadra del terme de Tarrés, va acabar tenint també el seu propi castell.
De l’església de Santa Maria, no se’n té cap referència antiga. Fou una sufragània de la parròquia de l’Espluga Calba. L’any 1772 esdevingué vicaria perpètua. L’església de Fulleda, juntament amb la de l’Espluga Calba, era al final del segle XV de col·lació de l’arquebisbe de Tarragona.
Segons l’inventari del 1933, el presbiteri o capçalera actual fou bastit el 1847. (CPO-MMFG)
Església
Planta de l’església, allargada i modificada als extrems.
J. Figuerola
És un edifici profundament transformat per la construcció d’una nova capçalera al seu extrem de ponent i el capgirament de l’orientació de la nau amb l’edificació d’un nou cos d’edifici, on hi ha una porta amb la data de 1739, que substituí la primitiva capçalera, probablement semicircular. En el mateix moment d’aquestes reformes es va redecorar tot l’interior del temple, del qual només es percep el perfil apuntat de la seva volta.
La porta original s’obria a la façana nord i era formada segurament per un arc de mig punt emfasitzat per una arquivolta motllurada suportada per dues columnes. Només es conserva la meitat de ponent de la porta, actualment paredada, amb la columna corresponent. A la mateixa façana nord s’ha conservat una finestra de doble esqueixada i arc monolític, del mateix tipus que les que hi ha a diferent nivell a la façana sud.
Les façanes originals són llises i tenen un ràfec suportat per mènsules llises. Sobre el desaparegut mur de ponent es conserva un alterós campanar d’espadanya de tres ulls en dos nivells.
Porta original de l’església a la façana nord, ara cegada i mig mutilada.
ECSA-J.A. Adell
Els paraments exteriors presenten un aparell de carreus escodats, amb nombroses marques de picapedrer. En el sector de la portada els carreus són tallantats, fet que palesa una datació tardana per a la seva execució, ja dins el segle XIV, però conservant els plantejaments arquitectònics propis del segle XIII, tal com succeeix a Santa Maria del Vilosell i, molt especialment, a Sant Joan de Vinaixa. (JAA)
Bibliografia
- Altisent, 1993, vol. I, doc. 68, pàgs. 72-73.