Situació
Bases i fragments de columna pertanyents a un possible porxo del claustre d’aquest antic convent, atribuïbles al final de l’època romànica, apareguts dins una cisterna del seu malmès edifici.
ECSA-J. Gallart
Les restes de l’antic convent dels trinitaris es troben situades al Carrer Major de la vila d’Anglesola, a l’alturadel Raval. (PRG)
Mapa: 33-15 (389). Situació: 31TCG405135.
Història
El convent dels trinitaris a Anglesola fou fundat el 1204, d’acord amb sant Joan de Mata, pels nobles Berenguer II d’Anglesola i la seva esposa Anglesa, senyors de la vila i el castell d’Anglesola. Fou el tercer de l’orde trinitari que existí a la península Ibèrica. La missió dels trinitaris a Anglesola fou la de tenir cura de l’hospital de la vila.
Segons J. Miret i Sans, alguns anys abans que el rei instituís l’hospital de Penyalba a Aragó, Arnau II d’Anglesola en fundà un a la vila. L’hospital passà a ser propietat del seu fill, Bernat I, el 1182. Quan aquest morí, va ser heretat pel seu fill Berenguer, l’any 1188 o el 1190. Berenguer i la seva esposa Anglesa el 1204 feren cessió als trinitaris de l’hospital d’Anglesola, del qual fins aquell moment havia tingut cura el monestir de Poblet. La condició que posaven en aquesta cessió va ser que el referit orde tingués constantment a l’hospital dos capellans i un frare per a celebrar diàriament oficis divins per la salut de les ànimes dels donadors, dels seus pares i del seu avi. L’any 1214, havent fet renúncia a favor del seu fill Bernat, els fundadors del convent van prendre l’hàbit tercer i es van dedicar la resta de la seva vida al servei dels malalts de l’hospital.
L’any 1398 consta que els trinitaris ja no tenien el govern de l’hospital d’Anglesola, al capdavant del qual hi havia una hospitalera. El convent continuà tenint força activitat als segles XIII i XIV, però al segle XV sembla que decaigué la vida de la comunitat, tot i els nombrosos llegats de particulars a favor seu i de renovar-se normalment els contractes de les terres de conreu propietat del convent. Al segle següent es denota un cert reviscolament del monestir, ja que l’any 1529 es contractà un mestre picapedrer de Verdú per picar cinc-centes pedres per fer obres. També hi ha notícies de celebracions de congregacions de frares de l’orde de tot Catalunya, Aragó i València a Anglesola. L’any 1618 es contractà l’escultor Benet Baró de Tarragona per fer un retaule per a la capella de la Mare de Déu del Remei a l’església conventual.
Les obres devien acabar el 1652, si hom té en compte que en una de les finestres de la capella encara es va poder llegir aquella data. Al cor de l’església hi havia una altra data (1734) que probablement documentava obres posteriors. Cap al 1800 a l’església del convent hi havia l’altar major, el del Remei, el de Sant Antoni, el del Sant Crist, el de Sant Blai i el de les Ànimes. Això ens dona una idea de les seves proporcions.
El convent subsistí fins a l’exclaustració del 1835, amb una comunitat de sis frares i dos llecs. L’any 1917 hi havia instal·lat als edificis de l’antic convent el Patronat de la Santa Creu, que tenia un teatre. Avui és de propietat particular. (PRG)
Església
Capitell pertanyent a un possible porxo del claustre d’aquest antic convent, atribuïbles al final de l’època romànica, apareguts dins una cisterna del seu malmès edifici.
ECSA-J. Gallart
La façana principal, amb una porta adovellada amb escut dels trinitaris a la clau, és gairebé l’únic vestigi visible actualment de l’antic convent. El mur presenta un estat de conservació bo. A la part dreta els carreus són ben treballats i poc erosionats. La part esquerra té restes visibles d’arrebossats. Tota la paret es troba en un estat de conservació millor en la part més baixa i es va deteriorant a mesura que guanya alçada.
La porta que es conserva està formada per cinc dovelles regulars, a banda i banda de la clau. (LIC)
Recentment, en els treballs de neteja d’una cisterna de l’edifici de l’antic convent dels trinitaris, han aparegut diversos elements arquitectònics que corresponen amb tota probabilitat a un porxo, que podem suposar que corresponia al claustre. Hi ha un conjunt de bases de columna, algunes de les quals amb el típic perfil altmedieval d’una escocia entre dos tors, i alguna altra amb una forma més atípica, de dos cilindres interseccionats. També han aparegut diversos fragments de fust de columna i alguns capitells, obrats d’una sola peça amb el fust, de forma geomètrica molt simple, sense escultura, seguint el model perfectament definit al claustre de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. Un d’aquests capitells, però, presenta unes arestes que l’acosten a fórmules ja gòtiques. Hom pot suposar, per tant, que el conjunt d’aquest porxo del convent dels trinitaris d’Anglesola es devia haver construït en un moment de cap a la fi del segle XIII, amb una dèbil presència de formulacions gòtiques. (JAA)
Bibliografia
- Miret, 1910, pàgs. 58-59; Binefa, 1964, pàg. 15; Bach, 1987, pàgs. 93-94.