Situació
Una de les dinou esteles discoidals localitzades a Ciutadilla, ara situades sobre els murs del fossar.
J.M. Miró
L’església parroquial de Sant Miquel és situada al peu del castell, a la part més alta del poble. Procedents de l’antic fossar parroquial es conserven al cementiri actual, situat a llevant del nucli urbà, sortint del poble, un conjunt d’esteles funeràries.
Mapa: 33-15 (389). Situació: 31TCG451029.
Cal seguir el mateix itinerari indicat a la monografia anterior. (CPO-MLIR)
Història
Cal esperar fins a mitjan segle XII per trobar la primera referència a l’església parroquial de Ciutadilla, la qual, inclosa dins el bisbat de Vic, passà entre el 1146 i el 1154 a l’arquebisbat de Tarragona. L’any 1165, en el testament de Bernat d’Oluja, castlà de la fortalesa de Ciutadilla, consta que aquest feu una deixa a l’església de Sancte Marie de Ciutadila a fi que hi pogués residir sempre un clergue i servir el culte.
A la darreria del segle XIII, en la relació de parròquies i esglésies que contribuïren a la dècima papal recaptada els anys 1279 i 1280 a l’arxidiòcesi de Tarragona, consta que el rector de Ciutadilla satisfeu 80 sous cadascun dels anys esmentats. Es desconeix en quin moment aquesta parròquia canvià el patronatge de Santa Maria pel de sant Miquel arcàngel.
Al final del segle XV l’església parroquial de Ciutadilla era de col·lació de l’arquebisbe de Tarragona.
Actualment, la parròquia de Sant Miquel és un edifici d’estil gòtic, d’una sola nau amb volta de creueria, i voltada exteriorment per una cornisa amb permòdols esculpits. L’altar major, bastit el 1788, fou destruït l’any 1936. (MMFG-MLIR)
Escultura
A Ciutadilla s’han localitzat dinou esteles discoidals. Actualment, es guarden disperses per diversos llocs. Als murs del cementiri actual de la població hi ha encimbellades set esteles funeràries discoidals, procedents molt probablement, com la resta d’esteles, de l’antic cementiri situat a tocar de l’església parroquial i actualment transformat en plaça pública. Bona part de les esteles discoidals localitzades són d’estil gòtic i altres estan totalment despullades de decoració.
De les situades als murs del fossar dues són interessants per la seva particular decoració. Són datables a partir del segle XII i ambdues són fetes en pedra sorrenca del país. La primera té un diàmetre del disc de 44 cm, un gruix de 15 cm i una alçada total visible de 74 cm. Presenta un peduncle de costats paral·lels. A l’anvers hi ha gravada bisellada, al bell mig, una sexfòlia dins un cercle (18 cm). Al revers hi ha gravada bisellada, amb traç precís, un ram d’olivera (desplega 21 cm d’alt per 27 cm d’ample).
L’altra estela funerària, amb peduncle de cua d’oreneta, presenta a l’anvers del disc amb orla circular simple, en baix relleu, una creu grega patent. Al revers del disc, amb orla circular simple, hi ha una curiosa figura rectangular d’angles arrodonits, en baix relleu, que toca a l’orla per la part superior. Podria ser la representació d’un fragment de maçoneria, potser el distintiu d’un constructor d’edificis. Podria tractar-se també d’un motiu heràldic o un símbol parlant. (JMMR)
Bibliografia
- Rius, 1946, vol. I, pàgs. 153 i 159; Piquer, 1982.