Situació
Estat actual d’aquesta antiga església parroquial, destruïda i abandonada arran de les guerres del segle XVII.
ECSA - A. Roura
Les ruïnes d’aquesta església preromànica es troben aïllades a uns 2 km al NE del poble de Belestar, envoltades d’una vinya. Al seu costat hi ha les ruïnes d’una sala o clos.
Mapa: IGN-2448. Situació: Lat. 42° 43′ 50″ N - Long. 2° 37′ 07″ E.
Hom hi arriba per una pista que arrenca de la carretera D-21, a mà dreta en direcció a Caramanh, poc abans de la cruïlla amb la carretera que va a Cassanhas. (CPO)
Història
Aquesta església de Jonqueròlas havia estat la parròquia dels llocs de Riberac o Belestar, Jonqueròlas, Caladroer i Lhebrers. El primer esment del lloc és de l’any 1020, en què el comte Bernat I Tallaferro de Besalú llegà tot el que tenia al lloc de Jonqueròlas al seu fill cabaler Hug. De l’església, no se’n tenen referències fins el 1154, en què Ramon Cassany, capellà de Jonqueròlas, feu donació a l’orde del Temple d’unes cases situades dins el vilatge de Jonqueròlas, amb la condició que el capellà de Sant Bertomiu hi pogués residir. En aquesta època ja devia tenir la consideració de parròquia, si bé no és fins el 1340 que apareix amb aquest caràcter. Tot i aquests esments relativament tardans, l’església de Jonqueròlas es remunta probablement al segle X. L’edifici fou destruït i abandonat arran de les guerres del segle XVII. (PP)
Església
Planta de l’església, on es manifesta la seva estructura preromànica característica de l’arquitectura del segle X.
L. Bayrou
L’església de Sant Bertomiu és un edifici d’una sola nau, amb la coberta arruïnada, capçada a llevant per un absis trapezoidal que s’obre a la nau mitjançant un arc triomfal, sense brancals. A la nau es conserven elements dels pilars que suportaven un sistema d’arcs formers i torals que devien aguantar la coberta, feta amb una volta de canó de perfil semicircular de la qual queden elements a l’extrem de llevant. A l’absis es conserven vestigis de les arrencades de la volta que el cobria i que ara es troba també arruïnada.
Sembla que originàriament l’absis era cobert amb volta de canó, mentre que la nau devia ser coberta amb una estructura de fusta, que fou substituïda, probablement al segle XI, per una volta de canó suportada pels arcs i pilars adossats als murs interiors de la nau. En aquest mateix moment també es devia modificar l’arc triomfal, al qual se suprimiren els brancals per eixamplar més l’obertura entre l’absis i la nau. Per sobre de l’arc triomfal, en el tester de llevant de la nau, es conserven les bases dels pilars d’un campanar d’espadanya de dos ulls.
No es conserven finestres i la porta s’obre en la façana sud. És resolta amb un arc ultrapassat, que també fou modificat arran de les reformes de l’edifici.
Portal d’entrada, d’arc ultrapassat, amb les restes del clos o sala adossat al S de l’església, visible en segon terme.
ECSA - A. Roura
A l’interior de l’absis es conserva l’altar, fet de maçoneria, adossat a un mur que delimita una estança a l’extrem de llevant de l’absis que probablement tingué funcions de sagristia en una segona reforma de l’obra original.
L’aparell dels murs originals és format per carreuó i reble encastat en morter de calç i s’avé perfectament amb les formes constructives de l’arquitectura del segle X de la regió nord-est de Catalunya. (JAA-PP-LB)
Excavacions arqueològiques
L’estiu de l’any 1992, qui signa aquestes ratlles, juntament amb els joves de l’associació Rempart i empleats amb “Contrats Emploi Solidarité” del municipi, emprenguérem els treballs d’excavació de les ruïnes del conjunt de Jonqueròlas. Es posà al descobert una sala o clos (d’una superfície de 36 m2) situat al S de l’església. El mur ponentí que tanca la sala fou netejat, com també una altra estructura rectangular que es creu que és la base d’una escala que donava accés a un pis superior. També es posà al descobert un sòl de calç d’època moderna que recobria un empedrat anterior en el moment d’abandonar-se el lloc al segle XVII. Es trobaren fragments de ceràmica que se situen en tots els períodes d’ocupació d’aquest àmbit (segles XII-XVII). (VP)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Miquel, 1945-47, vol. II, doc. 497, pàgs. 6-10
- Dictionnaire des églises de France, 1966, vol. IIc, pàg. 17
- Bayrou, 1987, pàg. 466
- Cazes, 1990. pàg. 67
Bibliografia sobre les excavacions arqueològiques
- Porra, 1993, núm. 7, pàg. 39