Gravat (1759) de Francesc Tremulles, que representa la forja de Vulcà, déu del foc i de l’elaboració dels metalls en la mitologia romana. Amb els seus ajudants, proveïa d’armes els déus i els herois.
Fototeca/Biblioteca de Catalunya
Figures d’un temps
que no deixem de viure, necessari
a cada tombant del dia
perquè tinguin sentit, davant dels nostres ulls,
entre les nostres mans, els gestos i les coses,
les paraules i el pa.
[…]
Hi penso amb veneració?
M’afiguro la gratitud
perquè m’allunyi de l’enveja rancuniosa.
Jordi Sarsanedas
La Revolució Industrial transformà una bona part de les formes existents de treball a partir de l’aplicació de noves fonts d’energia, a conseqüència de l’aparició de les màquines i del nou sistema de producció.
Al llarg de la història el comerç ha adoptat formes diverses i s’ha desenvolupat en indrets canviants. La imatge mostra l’aspecte del mercat del Born de Barcelona, al segle XVIII.
Fototeca - Jordi Gumí
Què fan els catalans amb els seus diners? La pregunta es relaciona amb els diners sobrants, amb l’estalvi, amb aquells recursos o ingressos que no formen part de la despesa ordinària i necessària. Els mantenen líquids en dipòsits en bancs i caixes? Incrementen la despesa i se’ls gasten per tenir un nivell de vida millor? Els inverteixen? Si és així, en què els inverteixen? En actius segurs? O bé prefereixen córrer un risc i buscar una més gran rendibilitat? Tenen vocació d’empresari i d’invertir en una empresa pròpia?
Tot i que el turisme és un fenomen contemporani, els precedents més o menys formals es remunten a l’antiguitat clàssica. Hi ha un consens generalitzat entre els estudiosos per a establir una certa continuïtat entre les pràctiques anomenades Grand Tour, pròpies de l’aristocràcia dels segles XVII i XVIII, i el desenvolupament posterior del turisme.
Actualment el ventall d’activitats productives és immens i d’una gran diversitat. N’hi ha de molt antigues, sobretot les que es relacionen amb les tasques que proporcionen aliments, i en canvi n’hi ha d’altres que tot just s’han definit al segle XX, com és el cas de les relacionades amb l’aviació i amb la televisió. També hi ha activitats que fins fa només cinquanta anys eren considerades ocupacions que la família havia d’assumir i que no transcendien el nucli familiar: la cura d’infants i de gent gran, cuinar per als de casa, etc.
Catalunya era definida, fins els anys setanta del segle XX, com el resultat de la suma de la revolució comercial de l’edat mitjana i de la Revolució Industrial del segle XIX. És a dir: la suma de l’expansió per la Mediterrània iniciada per Jaume I i l’aplicació del vapor en la indústria, un procés simbolitzat per la fàbrica Bonaplata del carrer de Tallers de Barcelona.
Actualment, cal revisar el contingut d’aquestes dues mítiques revolucions històriques, i cal afegir-ne dues: la revolució (neolítica) de la cuina, i la revolució democràtica iniciada el 1931.
El joc, i sobretot el joc físic, és un enigma que travessa d’amagat el camp científic. Com pot ser que un fenomen social tan estès s’hagi estudiat tan poc? Tots els autors estan d’acord a reconèixer la presència universal del joc, el seu lloc massiu a totes les societats, l’entusiasme desbocat que suscita tant en els adults com en els infants. Tanmateix, el joc no ha estat objecte d’anàlisis científiques serioses.
Jugar és una activitat vital per a l’ésser humà, forma part intrínseca d’aquest. Des de ben petits, el joc ens ensenya a relacionar-nos els uns amb els altres.
Joan Sarri