Durant els anys de la primera globalització, algunes dones catalanes submergides en el món de la música i de la dansa van actuar, amb molt èxit, als principals escenaris del món. En el cas de la ballarina Rosa Mauri es conserven els retrats que li van fer alguns dels millors pintors de la seva època. Les gravacions de les seves interpretacions, per camins tècnics diversos, sovint han travessat la barrera del temps.
Ramon Berenguer IV, fill del comte de Barcelona Ramon Berenguer III i de Dolça de Provença, tenia 17 anys quan va morir el seu pare, un dels senyors feudals més importants i rics de la cristiandat, que tanmateix no era rei. D’altra banda, la unió dels regnes de Castella, Aragó i Navarra per les noces d’Urraca, reina de Castella, amb Alfons I d’Aragó havia estat a punt de trencar l’equilibri peninsular i posar en perill l’expansió catalana per terres musulmanes.
Alguns dels més grans poetes catalans moderns han estat uns grans viatgers. O, si es vol, alguns dels grans viatgers catalans de la modernitat han estat grans poetes. Jacint Verdaguer en fou un. Però també cal esmentar Josep Carner, Joan Mascaró, Salvador Espriu, Josep M. de Sagarra, Agustí Bartra i Joan Oliver, entre d’altres.

Grans poetes, grans viatgers (1874-1941)
El vot de les dones, la narrativa femenina i l’èxit de les mestres són tres històries paral·leles. A Catalunya, les dones van votar l’Estatut d’Autonomia del 1931 quan encara no podien exercir oficialment el dret de vot. D’altra banda, des de l’any 1893 es pot parlar de narrativa catalana escrita per dones, una obra en conjunt que obtingué el primer èxit internacional amb Solitud, de Caterina Albert, firmada, tanmateix, amb un pseudònim masculí (Víctor Català). Alhora, la Biblioteca Bonnemaison ha de ser considerada la primera biblioteca del món dedicada a les dones.
El model de ciutat ideat, vers els anys 1854-59, per Ildefons Cerdà i Sunyer (Centelles, 1815 – Santander, 1876) enginyer de camins, economista, demògraf i polític, per a construir una Nova Ciutat, o Eixample, just al costat d’una ciutat port bimil·lenària, emmurallada i militaritzada (Barcelona, la Bàrcino romana), ha tardat 150 anys a ser reconegut pels urbanistes, els acadèmics i els responsables polítics del món occidental. Aquest reconeixement, però, ha situat l’aportació de Cerdà entre els grans models urbanístics de tots els temps.
Des del 1817, el còlera, confinat durant segles a l’Índia, ha esdevingut una pandèmia que ha travessat set vegades el món sencer i ha causat desenes de milers de morts. El tractament de la malaltia ha estat sempre difícil i costós. El 1883, el metge alemany Robert Koch va descobrir que el causant de la malaltia era un microbi que anomenà Vibrio cholerae.
L’abril del 1996, a la Columbia University de la ciutat de Nova York es va presentar una exposició i un catàleg amb el títol The Old World Builds the New: The Guastavino Company and the Technology of the Catalan Vault. 1885-1962.

Rafael Guastavino arreu del món
El teatre d’Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924) va suscitar, quasi des del primer moment, un viu interès. Un estudiós europeu, Jean-Jacques-Achille Bertrand, a La littérature catalane contemporaine (París, 1933), el definí com l’“Ibsen català”, i donà pistes sobre la trajectòria d’un drama seu: Terra baixa.

Difusió d’un drama teatral
Georges Sand i Frederic Chopin, que havien fet la travessia Barcelona-Palma el 1839 en la primera línia regular de vapors al sud dels Pirineus, es van instal·lar a la cartoixa de Valldemossa, secularitzada des de les lleis de desamortització de les propietats eclesiàstiques del 1835.

Primers turistes i negocis
El 1903 l’Ajuntament de la ciutat de Sant Petersburg, la capital de l’Imperi dels tsars de totes les Rússies, va convocar un concurs internacional de disseny de projectes per a construir un gran pont metàl·lic, llevadís i basculant, sobre el riu Neva. El pont metàl·lic que volia construir l’Ajuntament de Sant Petersburg davant del Palau d’Hivern dels tsars havia de ser el pont més important de la ciutat. El concurs es va fallar el 1904.
Paginació
- Pàgina anterior
- Pàgina 4
- Pàgina següent