Els editors J.M. Dent de Londres i Toronto i E.P. Dutton & Co. de Nova York van publicar, dins l’Everyman’s Library, el 1910, amb reimpressions els anys 1912, 1914 i 1915, A Literary and Historical Atlas of Europe. Un atles, dirigit per J.G. Bartholomew, que combinava la geopolítica amb la cartografia literària d’autors i obres de la literatura anglesa.

En paraules del crític literari Terry Eagleton, la novel·la, “tal com suggereix el seu nom, derivat de ‘nou’, és el producte del món modern secularitzat [...]. Les novel·les es consumeixen en privat, a diferència del teatre clàssic o de la narrativa oral [...]. A diferència de la tragèdia antiga o de la mascarada cortesana, la novel·la és informal, sense vincles oficials amb l’estat o el sobirà”.

L’emigració i el fort creixement de l’Europa d’Ultramar, la guerra hispano-nord-americana i el militarisme imperialista, la Primera Guerra Mundial, els vells/nous nacionalismes i la reconstrucció d’Europa, la Revolució Russa, el feixisme italià, el despertar d’Àfrica i d’Àsia, i la creació de la Societat de Nacions van modificar considerablement el mapa polític mundial. I, alhora, les idees polítiques.

La cultura dels comtats catalans dels Pirineus no vivia d’esquena al mar. Tot al contrari, els interessos eren diferents, però l’objectiu era el mateix: la formació i el control de la diagonal estratègica de la Mediterrània que fes possible les relacions comercials i culturals amb Orient. Més tard, es pensà també en l’Atlàntic: es definiren les rutes de Flandes i d’Anglaterra, i començà l’exploració de les illes i les costes africanes.

Després de la Primera Guerra Mundial (1914-1918), la creació de la Societat de Nacions amb seu a Ginebra, a la neutral Confederació Helvètica, fou un primer pas per a l’establiment d’un nou ordre polític i jurídic mundial no basat en la violència. La Societat de Nacions començà a funcionar al gener del 1920 amb vint-i-tres estats. Al final del mateix any, ja n’eren quaranta-un.

Després del Modernisme i del Noucentisme, tot i que foren dos moviments artístics ben oposats (desestabilitzador, desconstructor i orgànic, el primer; ordenat, constructor i funcional, el segon), el sector més lúcid de la plàstica catalana va fer un nou salt. Simplificant, d’aquest salt se n’ha dit avantguarda.

L’Exposició Internacional del 1929 celebrada a la ciutat de Barcelona –pensada inicialment el 1901, per a ser inaugurada el 1917– va incloure, lògicament, pavellons de diferents estats del món.

Participants

Quan, el 1931, el Comitè Olímpic Internacional va triar Berlín (i no Istanbul o Barcelona, que també eren candidates) per a celebrar els Jocs Olímpics del 1936, Alemanya era, encara, un país democràtic. Dos anys després, el triomf del nazisme també era el del racisme, el del sexisme i el del xovinisme d’estat, que es traslladava de la mateixa manera al món de l’esport. Aleshores es va anar estenent, ràpidament, per Europa i més enllà la idea del boicot als jocs de Berlín (de fet, es reuniren 500 000 signatures demanant-ho).

Els “feliços anys vint” no van durar gaire. El crac de la Borsa de Nova York del 1929 va posar en el primer pla de l’actualitat una realitat en la qual feia temps que es covava una perillosa caiguda dels ritmes de creixement de l’economia dels països industrialitzats, que, a la dècada del 1930, se’n diria la Gran Depressió.

La societat catalana, en bona part inserida en l’Europa industrialitzada i urbanitzada, en crisi i fortament connectada amb països americans, que també tenien plantejats problemes greus, va assajar diversos tipus de resposta a la crisi del 1929.

L’Europa dels anys 1930 és una Europa trasbalsada per conflictes de tota mena, resultat dels múltiples problemes generats per la Primera Guerra Mundial que encara no s’havien resolt. Mentre s’aguditzava la lluita obrera a l’entorn del salari i les condicions de treball, els estats (configurats pel model de Westfàlia) seguien preocupats per la seva força bèl·lica, i els processos d’urbanització i d’alfabetització, realitzats només en llengües estatalitzades, provocaven angoixa en sectors molt amplis de la població.