Relació de guardonats

Relació de guardonats

De pare valencià i mare basca, la família s'exilià a París el 1939, després de la Guerra Civil Espanyola. Durant l’ocupació alemanya de França, el pare fou detingut i la seva mare es traslladà al País Basc, amb els quatre fills. El 1948, la família es retrobà a París on s’establiren.

Estudià guitarra clàssica i participà en algun grup de música vocal. A la capital francesa entrà en contacte amb Georges Brassens i Atahualpa Yupanqui, determinants en l’estil musical d’Ibáñez, tot i que també fou influït per Léo Ferré.

Des del 1951 formà part de l’escoltisme, un fet important en la seva trajectòria vital, i amb 17 anys ingressà al Seminari de Girona. El 1966 fou ordenat sacerdot i exercí com a capellà a Cassà de la Selva. El 1967 fou nomenat professor i educador del Col·legi Diocesà del Collell. Després, l’any 1969, exercí de responsable pedagògic del Col·legi Menor Bisbe Cartañà de Girona. Posteriorment, fou nomenat consiliari de la Delegació Diocesana d’Escoltisme de Girona. El 1972 estudià Pedagogia a la Universitat Pontifícia Salesiana de Roma.

Professor a la Universitat de Barcelona especialitzat en polítiques socials, pobresa i economia solidària. És considerat un dels erudits més rellevants dels estudis socials. Des de l’any 2000 impartí classes sobre economia social i solidària en diferents universitats portugueses, especialment a la Universitat de Lisboa.

Fou director de la cooperativa Gabinet d’Estudis Socials (creat el 1963) i assessor i consultor en programes europeus d’inclusió social. Dirigí un programa internacional de lluita contra l’exclusió social de l’Organització Internacional del Treball (OIT).

Vinculat des de la infantesa a l’Esbart Dansaire de Rubí, en fou director artístic des del 1955 i durant trenta-cinc anys. 

Filla del metge Bonaventura Clotet i germana de l’actor Marc Clotet. Es graduà en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra (2005) i completà la formació interpretativa a diverses escoles i tallers.

Situada a la costa mediterrània, en una plana d’uns 5 km d’amplària limitada per la mar, la Serralada Litoral (o de Marina) i els deltes del Llobregat i del Besòs. Aquesta plana, en gran part ocupada per construccions urbanes, llevat de la part més meridional del delta del Llobregat, té uns 170 km2, però només uns 60 km2 corresponen al municipi de Barcelona.