Durant l’embaràs, l’aparell digestiu es troba sotmès a diversos efectes, ja que les hormones que s’elaboren durant la gestació modifiquen les parets del tub digestiu i les secrecions de les seves glàndules. A més, aquest aparell és la part de l’organisme més directament afectada pel creixement de l’úter, ja que les seves estructures es troben al costat d’aquest òrgan. Per tant, es poden presentar diversos trastorns de l’aparell digestiu, des de la boca fins als budells.

Definició

La mononucleosi infecciosa és una malaltia infectivocontagiosa, d’origen víric, que sol afectar adolescents i adults joves. Es manifesta amb febre, inflamació dels ganglis limfàtics i faringo-amigdalitis.

El funcionament de l’aparell càrdio-vascular, constituït pel cor i els vasos sanguinis, per l’interior dels quals circula la sang, també es modifica durant l’embaràs. Els trastorns d’aquest aparell són deguts fonamentalment a dues causes. D’una banda, les hormones secretades durant la gestació provoquen la relaxació dels músculs de les parets dels vasos sanguinis, la qual cosa fa que es dilatin.

• La mononucleosi infecciosa és una malaltia infectivocontagiosa d’origen víric que afecta de manera característica persones de 15 a 25 anys d’edat, i que provoca síndrome febril, inflamació dels ganglis limfàtics, faringitis i engrossiment de la melsa. Habitualment remet de manera espontània al cap de dues setmanes o quatre sense originar complicacions.
• Algunes persones afectades per mononucleosi, n'advertiria faringitis i ignorant-ne la causa, s’autoadministren antibiòtics que serveixen per a combatre els processos infecciosos bacterians de la faringe.

És freqüent que durant l’embaràs es manifesti un cert grau d’anèmia, és a dir, una reducció de la concentració sanguínia de l’hemoglobina, que és el pigment transportador de l’oxigen contingut en les hematies, o glòbuls vermells de la sang. El trastorn té lloc perquè l’augment de volum sanguini que es produeix durant la gestació es deu, sobretot, a l’augment de la quantitat de plasma, constituïda bàsicament per aigua, per la qual cosa la concentració d’hematies —i per tant d’hemoglobina— minva per simple dilució.

Un altre trastorn freqüent durant l’embaràs és l’astènia, caracteritzada per una sensació de cansament i pèrdua de forces. Es presenta sobretot al començament de l’embaràs i té diverses causes. D’una banda, hi contribueix la disminució en la concentració de glòbuls vermells que presenten totes les dones embarassades, ja que això redueix l’aportació d’oxigen als teixits, la qual cosa és especialment evident en realitzar un esforç.

El desenvolupament de l’embaràs sol produir alguns trastorns urinaris, a causa de la proximitat de l’úter a la bufeta urinària. Els trastorns es manifesten sobretot al principi de l’embaràs, ja que durant el primer trimestre l’úter descansa directament sobre la bufeta urinària. En aquesta situació, l’úter, en créixer, comprimeix la bufeta urinària i, per tant, augmenta la tensió de les parets d’aquest òrgan.

Definició i conceptes

La SIDA, és a dir síndrome d’immunodefïciència adquirida, és una afecció molt greu que constitueix la fase final del deteriorament orgànic progressiu que presenten moltes de les persones que han contret la infecció d’un virus que s’anomena precisament amb el nom de virus de la immunodeficiència humana o VIH. El contagi del VIH es produeix quan l’organisme d’una persona entra en contacte amb la sang o secrecions seminals o vaginals d’una persona infectada.

Com qualsevol altre òrgan del cos, la pell també és afectada per les modificacions hormonals i pels canvis en la forma del cos propis de l’embaràs.

• La SIDA o síndrome d’immunodeficiència adquirida és una afecció molt greu que es desenvolupa en molts casos d’infecció per l’anomenat virus de la immunodeficiència humana o VIH.