Són anomenats anomalies congènites els trastorns produïts a conseqüència d’una alteració en la formació i el desenvolupament d’un òrgan o diversos òrgans del fetus durant l’embaràs, i que, per tant, es troben presents des del naixement, per bé que poden passar desapercebuts fins més endavant, de vegades fins a la vida adulta.
Són anomenades traumatismes obstètrics les lesions del nounat esdevingudes durant el procés del part.
És anomenat anòxia neonatal un retard del nounat caracteritzat per una aportació insuficient d’oxigen en els teixits, que si no rep tractament immediat pot causar la mort del nen o produir-li seqüeles permanents, com ara endarreriment mental o paràlisi cerebral.
Més pròpiament, aquest trastorn s’hauria d’anomenar hipòxia neonatal, ja que aquest terme es refereix a una aportació d’oxigen deficient i, en canvi, anòxia significa absència absoluta d’oxigenació.
És anomenat síndrome de la mort sobtada del nodrissó, mort en el bressol o mort blanca, un trastorn que es presenta de manera sobtada i inesperada, sense símptomes previs de malaltia greu, que ocasiona la mort del nodrissó sense que posteriorment se’n pugui detectar una causa aparent.
L’alimentació és una de les activitats principals de l’infant durant els primers mesos de vida. En nodrir-se, el nen no solament rep les substàncies nutritives necessàries per al seu creixement i desenvolupament sinó que estableix les primeres relacions amb el món que l’envolta, efectua un procés d’aprenentatge, diferencia diverses sensacions i obté els seus primers plaers. En definitiva, l’alimentació que l’infant rep al començament de la seva vida i la manera en què l’obté influiran en la seva salut ja per sempre.
Lactància natural, o lactància materna, és la denominació que rep l’alimentació de l’infant amb la llet produïda per les mames de la dona, que el nen obté habitualment amb la succió del mugró. Durant la major part de la història de la humanitat aquesta ha estat l’única manera d’alimentar correctament el nodrissó. Actualment pot ésser substituïda per la lactància artificial, però continua essent la forma d’alimentació més adequada durant els primers mesos de vida.
La lactància natural es considera més adequada que l’artificial per diverses raons, com ara la composició de la llet, la seva utilitat per a prevenir malalties i perquè proporciona beneficis psicològics.
L’alletament és un procés fisiològic de l’organisme femení que depèn directament dels estímuls externs que rep la dona. Com ja s’ha explicat en detall en aquesta obra, en els capítols dedicats a l’aparell reproductor femení i l’embaràs, a la fi de la gestació les glàndules mamàries ja produeixen una primera secreció, anomenada calostre.
Per lactància artificial s’entén l’alimentació de l’infant realitzada amb productes lactis que no siguin la llet de la dona. Actualment, s’utilitzen en general productes elaborats industrialment, produïts per manipulació de la llet de vaca, que es comercialitzen en forma de pols. Preparats amb l’addició d’aigua, el seu aspecte i la composició són molt similars a la llet materna i se subministren amb biberó.
En l’actualitat estan comercialitzats una gran varietat de productes especials per a la lactància artificial, que són els únics que s’han d’utilitzar per a alimentar el nodrissó. Abans de l’any d’edat no és adequat d’alimentar l’infant amb llet animal en un estat natural, encara que sigui homogeneïtzada, pasteuritzada, condensada o sotmesa a manipulacions casolanes.