Són anomenats peixos diferents animals marins o d’aigua dolça comestibles, que són trets de l’aigua amb el fi de servir d’aliment. La qualitat nutritiva dels peixos és, a grans trets, similar a la de la carn, tot i que hi ha algunes diferències notables.

La diferència més important és que el greix del peix conté, en general, quantitats més baixes de colesterol i d’àcids grassos saturats i, en canvi, proporcions més altes d’àcids grassos insaturats. D’altra banda, hom fa una distinció dels diferents peixos segons que sigui llur contingut en substàncies grasses.

Els ous són aliments la qualitat nutritiva dels quals és similar a la de la carn i el peix. En el nostre medi, l’ou de gallina, o simplement ou, és el que més es fa servir per a l’alimentació humana.

Els aliments grassos inclouen una sèrie de productes naturals o elaborats que es caracteritzen per llur elevat contingut de greixos i alt valor energètic i per emprar-se, sobretot en la nostra cultura, com a condiment alimentari. Atès que són tan rics en lípids, aquests aliments compleixen també amb la funció de facilitar l’absorció de les vitamines liposolubles. Entre els aliments grassos de consum més important es troben els olis, les margarines i els greixos animals.

Els sucres i altres aliments dolços es caracteritzen per llur potencial energètic i per llur escàs contingut d’altres tipus de nutrients, per la qual cosa es consideren com a aliments complementaris.

El sucre, que s’obté de la canya de sucre o de la bleda-rave, està format gairebé en un 100% per glúcids simples, sobretot sacarosa. El sucre morè, menys refinat, té unes mínimes proporcions de fibra vegetal i de sals minerals.

Les begudes refrescants són líquids que s’elaboren industrialment a base d’aigua, extractes d’algun fruit i amb l’addició de diferents productes químics, com ara edulcorants, saboritzants, colorants i sucres. Alguns exemples de begudes refrescants són les "taronjades", les "llimonades" i les "aigües tòniques". Són considerades aliments per llur valor calòric, però llur qualitat nutritiva és molt escassa, ja que no contenen pràcticament altres nutrients, amb l’excepció de glúcids simples.

És anomenat part instrumental el procediment mèdic que consisteix en la utilització de dispositius mecànics de diversos tipus per a facilitar la sortida del fetus pel canal vaginal i accelerar el part quan per alguna raó el període expulsiu es prolonga excessivament o bé s’adverteix l’existència de sofriment fetal.

La cesària és una intervenció quirúrgica que consisteix a extreure el fetus a través d’una incisió practicada a les parets de l’abdomen i de l’úter, que s’efectua quan el part per via vaginal és perillós o impossible a causa d’algun trastorn o bé quan per alguna raó convé extreure el fetus ràpidament, fins i tot sense que s’hagi iniciat encara el procés del part.

  • La cesària és una intervenció quirúrgica que consisteix a extreure el fetus a través d’una incisió a les parets de L’abdomen i de l’úter.
  • La cesària constitueix actualment un procediment molt perfeccionat que permet d’extreure el fetus del si matern gairebé sense cap risc.

De seguida que acaba el part s’inicia el puerperi, o postpart, tal com s’anomena el període durant el qual es produeix el restabliment a la normalitat de l’organisme de la dona, especialment dels seus òrgans genitals. Es considera que dura unes sis setmanes, o quaranta dies, de manera que també s’anomena quarantena. En general, passat aquest temps l’organisme de la dona torna a ésser pràcticament el mateix que abans de l’embaràs, i ja es poden mantenir les mateixes activitats.