Definició

La miopia és un defecte de la refracció ocular en què les imatges procedents dels objectes distants són enfocades davant la retina, la capa sensorial de l’ull, i que es manifesta essencialment amb una visió llunyana borrosa.

Freqüència i edat

La miopia és una alteració molt freqüent. Es calcula que més del 15% de la població n’és afectada.

• La miopia és un defecte de la retracció ocular que es manifesta amb una visió borrosa dels objectes situats a distància de l’ull, sense alteració de la visió propera.
• Habitualment, la miopia és deguda al fet que la grandària de l’ull és superior al que hom considera normal, de manera que els raigs lluminosos procedents dels objectes llunyans són enfocats davant la retina, la capa sensorial del globus ocular, i no poden ésser percebuts amb nitidesa.
• L’origen de la miopia sol ésser una alteració hereditària, perquè la grandària de l’ull és determinada genèticament.

Definició

La hipermetropia és un defecte de la refracció ocular en què les imatges pro vinents dels objectes propers són enfocades en un punt situat darrere la retina, la capa sensorial de l’ull, i que es manifesta amb una visió propera borrosa.

• La hipermetropia és un defecte de la retracció ocular degut en general al fet que la grandària de l’ull és menor del que és habitual, la qual cosa es manifesta amb una visió borrosa dels objectes propers a l’ull.
• És possible que una persona hipermètrop pugui veure bé els objectes propers gràcies a un esforç superior de les estructures oculars.

Definició

L’astigmatisme és un defecte de la refracció ocular degut a una alteració de la curvatura de la còrnia —el disc transparent que ocupa la part anterior del globus ocular— que impedeix que tots els raigs lumínics siguin enfocats correctament en un mateix pla de la retina i ocasiona una visió distorsionada de les imatges.

• L’astigmatisme és un defecte de la refracció ocular degut a una alteració en la curvatura de la còrnia que, com que no té una forma semisfèricà normal, no permet que tots els raigs lumínics s’enfoquin en un mateix pla i provoca una visió distorsionada de les imatges.
• En general, el defecte és congènit, causat per una alteració genètica hereditària. Però també pot ésser degut a deformacions còrnies originades per cicatrius consegüents a un traumatisme o una infecció còrnia.
• El defecte visual afecta tant la visió propera com la llunyana.

Definició

La presbícia o presbiopia és un defecte de la refracció ocular degut a una disminució progressiva de la capacitat de l’ull per a enfocar els objectes propers, que es manifesta amb una visió propera borrosa a partir de l’edat adulta.

Freqüència i edat

La presbícia és extremament freqüent, ja que, com que es considera una manifestació del procés d’envelliment, gairebé tota la població en pateix en algun moment de la vida.

• La presbícia és un defecte de la refracció ocular degut a una disminució progressiva de la capacitat de l’ull per a enfocar els objectes propers, que es manifesta amb una visió propera borrosa,
• El defecte visual apareix a conseqüència dels canvis que normalment experimenta la lent de l’ull, el cristal·lí, amb el pas dels anys, de manera que constitueix una alteració molt generalitzada.

Definició

La cataracta consisteix en l’opacificació del cristal·lí, una estructura intraocular que normalment és transparent, i es manifesta sobretot per la disminució de l’agudesa visual.

• La cataracta consisteix en l’opacificació del cristal·lí, la lent de l’ull que permet d’enfocar els objectes propers i que en general és transparent, cosa que provoca una pèrdua visual.
• La cataracta pot ésser congènita, deguda a alteracions genètiques hereditàries o a infeccions que han tingut lloc durant la gestació, com ara rubèola o toxoplasmosi.