Les anomenades proves de coagulació es duen a terme per tal de valorar l’estat de l’hemostàsia, és a dir, el mecanisme que es desenvolupa per impedir l’hemorràgia deguda a un esquinçament d’un vas sanguini. Hi ha proves molt variades que permeten de valorar l’estat del procés, per bé que habitualment se n’utilitzen només algunes, segons les necessitats de cada cas. Els procediments que hom empra poden tenir com a objectiu d’estudiar el primer pas de l’hemostàsia, és a dir, l’hemostàsia primària, o bé avaluar-ne la segona fase, la coagulació.

La medul·la òssia és el principal òrgan hematopoètic i en molts trastorns hematologies convé de conèixer-ne l’estat per tal de saber la quantitat, la proporció i les característiques dels diversos tipus de cèl·lules que conté. En aquest sentit, hom pot efectuar una aspiració medul·lar o una biòpsia de la medul·la òssia.

La sang es compon d’un conjunt d’elements vitals per a l’organisme i, per tant, una disminució del contingut sanguini corporal pot posar en perill la vida de la persona afectada. Per a poder resoldre les nombroses circumstàncies que provoquen una minva del volum de sang, en molts casos l’única solució és disposar d’elements sanguinis que el facin recuperar. Actualment hi ha uns procediments hematologies especials que permeten de tractar aquestes situacions: la donació de sang, o la consecució dels elements sanguinis, i la transfusió, o la manera d’introduir-los en l’organisme.

Els elements sanguinis necessaris per a resoldre nombroses situacions en la pràctica mèdica diària són els que componen la mateixa sang humana, ja que a hores d’ara encara no s’ha trobat un compost artificial que pugui ésser emprat com a substitut. Per aconseguir sang humana cal extreure una certa quantitat d’elements sanguinis d’una persona, sempre que el defecte ocasionat no comporti cap trastorn i es pugui recuperar per mecanismes de compensació naturals.

La transfusió de sang és un procediment terapèutic molt estès que consisteix en la introducció de sang obtinguda en les donacions en el sistema càrdio-circulatori d’un receptor, bé per a restituir un volum sanguini total o per a normalitzar-ne la composició. Aquest tipus de tractament, en què s’utilitza sang total o algun dels seus components, rep el nom d’hemoteràpia.

La plasmafèresi és una tècnica moderna que consisteix bàsicament en una filtració de la sang. Es emprada en l’obtenció de productes sanguinis i en la teràpia de diverses alteracions hematològiques.

La trasplantació de medul·la òssia és un procediment modern destinat a substituir els elements hemato-poètics medul·lars inactius o malalts d’una persona per uns altres que siguin actius i sans, procedents d’un donant o bé del mateix receptor. Es tracta d’un mètode d’execució senzilla si es compara amb la trasplantació d’altres òrgans, com ara el de ronyó; en canvi, requereix una preparació prèvia i unes cures posteriors molt complexes.

• És anomenada anèmia la disminució de la concentració sanguínia d’hemoglobina, un pigment contingut als glòbuls vermells que té la funció principal de transportar l’oxigen des dels pulmons fins a tots els teixits de l’organisme.
• Sovint, i cal dir que equivocadament, hom pensa que l’anèmia consisteix en una disminució dels glòbuls vermells. Si bé és cert que la disminució de glòbuls vermells i hemoglobina pot ésser proporcional, sovint hi ha una quantitat normal o fins i tot elevada de glòbuls vermells que contenen en total poca hemoglobina.

Definició

Reben el nom de talassèmia una sèrie d’alteracions genètiques hereditàries que generen una síntesi anormal o insuficient d’hemoglobina, el pigment vermell contingut als eritròcits o glòbuls vermells. En conseqüència, es presenta una anèmia d’intensitat variable segons els casos, de vegades mínima i asimptomàtica, i d’altres tan intensa que és incompatible amb la vida.