Les fosses nasals i els sins paranasals reben la irrigació sanguínia a través de diverses ramificacions de les artèries caròtide externa i caròtide interna, entre les quals s’estableixen nombroses connexions. El sostre de la fossa nasal i el si frontal són irrigats per les artèries etmoïdals anterior i posterior, branques de l’artèria oftàlmica, alhora ramificació de la caròtide interna.
La faringe és una estructura comuna dels aparells digestiu i respiratori: és un tub on desemboquen les fosses nasals i la boca, per on hi arriben respectivament l’aire i els aliments; alhora, la faringe comunica amb la laringe i l’esòfag, que pertanyen, respectivament, als aparells respiratori i digestiu.
La laringe és un òrgan buit, en forma de con truncat, situat a la zona mitjana del coll, immediatament davant la hipofaringe. Per la part superior comunica amb la faringe i per la inferior és continuada per la tràquea. L’extrem superior de la laringe es troba, aproximadament, a l’alçada de la quarta vèrtebra cervical, i l’inferior a l’alçada de la setena; aquesta localització varia d’una persona a una altra i, generalment, és una mica més alta en les dones i els infants.
Per la part inferior, la laringe és prolongada per les vies respiratòries inferiors. La primera estructura situada més avall de la laringe és la tràquea, una estructura tubular que penetra en el tòrax i a partir de la qual continuen una sèrie de conductes: els bronquis. La tràquea se subdivideix en dos únics conductes, els bronquis principals, cadascun dels quals penetra en un pulmó.
Els pulmons són els dos òrgans on es realitza l’intercanvi de gasos entre l’aire i la sang. Es troben a ambdós costats de la cavitat toràcica, que ocupen quasi completament.
Als pulmons hi ha dos sistemes d’irrigació sanguínia: el sistema bronquial i el sistema pulmonar, destinats, respectivament, al nodriment dels teixits bronco-pulmonars i a l’intercanvi de gasos entre la sang i l’aire.
Ambdós pulmons ocupen dos grans compartiments a la cavitat toràcica. Aquests compartiments es troben interiorment revestits per una pleura parietal, una membrana fibro-elàstica proveïda d’una capa interna de cèl·lules planes.
La part inferior de l’aparell respiratori, que comprèn la part inferior de la tràquea, els bronquis i els pulmons, es troba continguda en la caixa toràcica, és a dir, l’espai interior del tòrax, la part de l’organisme limitada per l’estructura òssia de les costelles, l’es-tern i la part dorsal de la columna vertebral; queda interiorment separada de l’abdomen pel múscul diafragma.
El diafragma és un múscul en forma de làmina que separa la cavitat toràcica de l’abdominal. Té forma de volta, amb la convexitat adreçada cap al tòrax. Les seves fibres musculars s’insereixen a la cara anterior de la columna lumbar, als arcs inferiors de les últimes costelles i a l’extrem de l’estern.
El conjunt d’òrgans que constitueixen l’aparell respiratori tenen bàsicament dues funcions. D’una banda, són els òrgans encarregats de dur a terme el procés de la respiració, gràcies al qual entra a l’organisme una substància indispensable per al manteniment de l’activitat, l’oxigen, i n’és expulsada a l’exterior una altra, el diòxid de carboni, l’excessiva concentració del qual en l’organisme esdevé tòxica.