Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou inicialment una parròquia dependent del monestir de Santa Maria de Ripoll, però el segle XIV passà a sufragània de la parròquia de Sant Agustí de Lluçanès. Les primeres notícies de l’església es troben l’any 938 en el precepte que el rei Lluís d’Ultramar concedí al monestir de Ripoll confirmant els seus béns, entre els quals figurava l’alou anomenat Pi amb terres, vinyes i boscs i amb la seva església. Aquests béns foren vinculats a la pabordia de Palau d’Osona, que el monestir de Ripoll creà en l’alou de Palau, el paborde de la qual era qui nomenava els rectors, prèvia presentació al bisbe de Vic. El funcionament com a parròquia consta en les llistes parroquials anteriors a l’any 1154, però després perdé aquestes funcions i es convertí en sufragània de la parròquia de Sant Agustí de Lluçanès. De l’edifici antic, no sembla que en resti res, ja que probablement fou substituït totalment per l’actual temple construït el segle XVIII.