Vista exterior de l’absis de Sant Esteve de Maçanes, ornamentat amb la típica decoració llombarda d’arcuacions cegues agrupades per lesenes i un fris de dents de serra.
J. Recarens
Situació
Sant Esteve de Maçanes és una església parroquial situada a l’extrem de ponent d’un petit grup de cases que formen el nucli urbà.
Mapa: 365M781. Situació: 31TDG768255. (JRR)
Història
Les primeres mencions de l’església parroquial de Sant Esteve de “Massanis” daten del final del segle XI, concretament del 1093, que consta com a possessió del monestir de Breda. Més tard, el 1185, en la butlla atorgada per Luci III a favor de l’esmentat monestir de Sant Salvador de Breda, aquesta església és esmentada una altra vegada.
Durant el segle XVIII patí una forta destrucció i hagué d’ésser refeta i modificada, i actualment resta només una part de l’antic absis amb arcuacions. (JCH)
Església
L’església de Sant Esteve de Maçanes és un edifici que en la seva forma actual respon a una obra del segle XVII, que aprofita en part l’estructura del temple original, d’una nau i capçada per un absis semicircular.
Planta de l’església en la qual destaca l’absis, únic element apreciable de l’estil original.
La part més vistent de l’edifici original és la façana de l’absis, ornamentada amb un fris d’arcuacions llombardes, en sèries de sis arcuacions entre lesenes, acabades amb un fris en dents de serra i una simple motllura al ràfec.
L’aparell és de carreus ben treballats i col·locats en filades horitzontals i uniformes, palesant les formes pròpies de l’arquitectura llombarda del segle XI. (JAA)
Bibliografia
- Ginesta, 1972; Monsalvatje, XVII, 1909, pàgs. 29-30.