El nucli d’Aixàs apareix per primera vegada en la concòrdia de l’any 1176. Posteriorment apareix esmentat en documents dels anys 1210, 1233, 1235, 1263, 1264 i 1271. Fins l’any 1985 al petit nucli d’Aixàs hi havia les ruïnes d’una antiga església, de planta aparentment romànica, amb l’absis semicircular, orientat vers llevant, amb la porta a la paret de ponent. Durant l’any 1985 hom dugué a terme importants obres de construcció en tot el nucli d’Aixàs, i els propietaris decidiren de reconstruir l’església. L’estat de conservació en què es trobava aquest monument era molt dolent. Amb treballs si hom en podia veure la planta. Una bona part de les pedres de les ruïnes de l’edifici havien estat utilitzades per a refer alguns edificis de la zona. Durant la reconstrucció, els serveis del Patrimoni Artístic tingueren només temps de fer una petita excavació en el que restava de la zona de l’absis i foren localitzats alguns fragments de l’arrebossat amb restes de pintura mural, i també fragments de vidre i ceràmica. (JGA)
El dipòsit del Patrimoni Artístic Nacional en conserva actualment sis fragments de pintura mural. Els fragments, que són pocs i, a més, es troben en un estat de conservació força deplorable, són suficients per a indicar que els murs d’aquesta església eren decorats en el seu interior. Ei fragment més gran fa 13 × 12 cm i el més petit 3 × 4. Malgrat la poca superfície pictòrica conservada, els colors són variats: vermell, blanc, ocre, gris, blau clar i blau fosc. De tots, el que més domina és l’ocre. Hom atribueix a aquesta pintura una datació de mitjan segle XI. (MPM)