Situació
Vista exterior de l’església des del costat de migjorn. Hi és perfectament visible la seva estructura simple, a base d’una petita nau rectangular, coronada vers llevant per un absis semicircular.
J. Vigué
Aquesta església, pertanyent a la parròquia de Sant Julià de Lòria, és la capella de Cal Bringué (possible deformació de Cal Berenguer). Es troba al sector dret de la Valira, a l’altra banda i enfront de Sant Julià de Lòria, en un turó que s’aixeca uns 100 m per sobre el nivell del riu, al costat mateix de l’espadat.
Situació: x 1°29′15” — y 42°27′30”.
Hom troba l’església de Sant Mateu, pujant de Sant Julià de Lòria per la carretera que porta a Fontaneda, a 1,5 km d’aquella població i a uns 50 m sobre la carretera, a mà esquerra, prop de la casa. (JVV)
Història
L’església de Sant Mateu del Pui d’Olivesa és una de les que figuren documentades des de més antic, puix que la seva existència ja consta en un document del 30 de juny de l’any 985-986, en donar el prevere Hels, per a remei de la seva ànima, l’alou, amb l’església de Sant Mateu, a Sant Serni de Tavèrnoles. (JVV-JGA)
Església
Es tracta d’un dels edificis més petits de tot el Principat d’Andorra (fa 7,80 m de llargària total exterior). Consta d’una petita nau (fa 4,60 m de llarg × 4 m d’ample), rectangular, rematada vers llevant per un absis semicircular, proporcionat (fa 2,50 m de radi exterior) a les mides del conjunt de l’edifici. L’església és ben orientada a llevant. El seu aparell és uniforme i ha estat construït amb blocs de pedra llicorella escantonats, sense polir i barrejats els grossos amb d’altres de mides força més petites, els uns i els altres mig ofegats en l’argamassa, disposats desordenadament i, doncs, sense formar filades. Els murs són completament llisos i no tenen cap ornamentació, ni cornisa ni tan sols finestres.
Interiorment la nau, molt abandonada, és molt pobra i rudimentària, amb els seus murs llisos. És coberta amb un sostre de fusta, amb encavallades i, al damunt, una teulada de llicorella.
Exteriorment la nau vers el costat de llevant es tanca amb un mur, que fa 0,70 m de gruix, ben marcat a l’exterior i que sobresurt lleugerament per damunt el nivell de la teulada i sobrepassa la superfície exterior dels murs. Aquest mur, que ultrapassa 0,17 m el nivell més alt de la teulada de l’absis, al punt més elevat és coronat per un petit campanar d’espadanya d’una sola obertura, coberta amb un arc de mig punt, fet amb una sola pedra calcària.
Al costat de llevant s’obre l’absis, semicircular, cobert, com la nau, exteriorment amb llicorella; és completament llis i ha estat fet amb un aparell rudimentari. Interiorment és cobert amb volta. Una observació atenta d’aquesta capçalera sembla portar a la conclusió que l’absis de Sant Mateu del Pui d’Olivesa és posterior a la nau i, més encara, hi ha l’opinió, que creiem força fonamentada, que aquest absis en podia haver substituït un altre de quadrat, seguint una solució que s’aplicà amb una certa freqüència a partir de mitjan segle XI, arran de l’arribada a Catalunya, procedents d’Itàlia, dels corrents llombards, que anaren substituint edificis i construccions fetes d’acord amb els esquemes locals. L’absis actual interiorment ha estat cobert amb un quart d’esfera. Al costat de migjorn i al mur de l’absis hi ha una petita espitllera, molt senzilla (fa 13 cm × 55 cm), la qual és d’esqueixada simple, oberta vers l’interior.
La porta d’entrada, força rudimentària, que s’obre al mur de ponent, la part primitiva del qual fa 3,23 m d’alt, és molt senzilla i força baixa (fa 1,85 m d’alt × 0,70 d’ample) i ha estat feta amb blocs de pedra, rematats amb un arc un xic apuntat, amb les dovelles fetes amb pedra calcària.
Vers mitjan segle XIX l’església fou víctima d’un assalt. Durant la nit l’edifici fou incendiat. Al primer quart del segle XX la teulada fou arranjada. L’església té una sobreelevació, perfectament detectable, tant a la façana com als costats (als costats aquesta sobreelevació és d’uns 60 cm).
Una campanya arqueològica sens dubte donaria llum a alguns interrogants que presenta aquest edifici. (JVV)