Situació
Restes de la torre i del recinte fortificat que la protegia.
ECSA - A. Roura
Castell situat damunt de Prats de Balaguer, al sud d’aquesta població. Fou construït al cim del torrent de la Riberola, a l’entrada de la vall que acaba en el coll de Noufonts, que comunica amb el Ripollès.
Mapa: IGN-2249. Situació: Lat. 42° 29’ 58” N - Long. 2° 10’ 23” E.
Des de Fontpedrosa, a la carretera que va del Rosselló a la Cerdanya (N-116), surt una carretera que porta fins a Prats de Balaguer, des d’on, per un corriol més dreturer o per una pista que passa pel costat de l’església, hi arribarem en pocs minuts. (JBM)
Història
El terme del castell de Balaguer o de Prats de Balaguer fou una possessió de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà des de l’any 962 fins a la fi de l’antic règim. El primer esment de la villa Balagari és dels anys 854-855, en què consta que hi tenia possessions el monestir de Sant Andreu d’Eixalada, antecessor del de Cuixà. Totes aquestes possessions d’Eixalada s’integraren al patrimoni de Cuixà després de la seva desaparició per una riuada de la Tet l’any 878.
L’any 962 la comtessa Ava llegà a Sant Miquel de Cuixà tots els béns que tenia in valle Confluente, in locum quem dicunt Pratos, vel in valle Balagaria, amb els seus termes. Pels topònims que encara es poden identificar en aquest document, sembla clar que aquest alou que passà a Cuixà coincidia bàsicament amb el gran terme del municipi actual de Fontpedrosa, més el sector inferior de la vall de Carançà.
El terme de villam Balagarii cum ecclesia Sancti Thome et cum villis et villarunculis suis et cum omnibus terminis suis fou confirmat al monestir de Cuixà pel papa Joan XIII, l’any 968. Una nova confirmació es repeteix en la butlla del papa Sergi IV de l’any 1011 a favor de Cuixà: villam Pratis, valíem Balagarii cum finibus et terminis suis.
Malgrat aquests esments tan reculats del lloc i la vall de Prats de Balaguer, no es coneixen notícies sobre el castell fins l’any 1267: villa et castrum de Pratis de Balagerio. El castell de Prats figura en l’inventari de torres i castells d’alt domini reial ordenat per Pere III l’any 1369. L’any 1478 es parla del capità d’aquest castell, el qual havia embargat unes partides de blat i de vi.
Molt avançat el segle XVII la fortalesa encara estava en ús, ja que de l’any 1670 és una notícia sobre despeses esmerçades per la guàrdia del castell de Balaguer, i també per la de la torre de Goà. (JBH)
Castell
Planta dels vestigis del castell.
J. Bolòs
El castell era format per una torre de planta gairebé quadrada (uns 7,4 m de costat, a l’exterior) i per un mur de tancament, orientat de nord a sud i adaptat al relleu.
Actualment, es conserven en més bon estat les parets est i sud de la torre, amb una alçada d’uns 9 m; de la paret oest es conserva poc més d’1,5 m. A l’interior, podem distingir un nivell inferior, d’uns 2 m d’alçada, que acaba amb un relleix, i una planta superior, acabada amb una volta, que només s’intueix al cim del mur oriental. A la cambra inferior, en aquesta paret de llevant, li corresponen dues sageteres força grans. Al nivell o pis superior hi ha dues espitlleres més. Aquesta torre és feta amb pedres més o menys arrenglerades, poc o gens treballades, unides amb morter de calç.
De l’angle sud-est de la torre surt un mur amb un gruix de 130 cm, que fa un angle cap a l’est i continua avall, cap al sud. En aquest mur s’obria una porta. Aquest portal, d’una alçada de 3 m (i a 2 m de terra, a l’exterior), era acabat amb un arc rebaixat. Als muntants encara veiem els forats per a les barres de tancament. En aquesta paret, situada al sud de la torre, s’han conservat tres o quatre espitlleres a banda i banda del portal. La paret actualment té una longitud d’uns 13 m; inicialment podia ser més llarga. No és segur, però, que tanqués un recinte ampli, com podria semblar de bell antuvi. Potser aprofitava com a defensa natural unes roques que hi ha al costat occidental, a la banda de la Riberola.
Al nord de la torre, a uns 75 m i seguint la mateixa direcció que la paret oriental d’aquesta torre, hi ha un pany de mur amb una longitud actualment de 13,5 m. A l’extrem nord, el més baix, fa un petit angle cap a l’est, i el mur s’acaba al mateix nivell d’un marge. La seva alçada és d’uns 8 m. Molt possiblement aquesta paret, cap al sud, enllaçava amb l’angle nord-est de la torre, on manquen els carreus del caire. Al llarg d’aquest tram de muralla hi ha dos rengles de sageteres petites, uns traus fets al mur.
Tenim, doncs, un castell format, d’una banda, per una torre i, de l’altra, per un recinte força ampli. Aquest clos, que feia uns 100 m de llarg, era orientat de sud a nord i era protegit en part pel mateix relleu. Podem considerar que aquest castell degué ser fet en dos moments propers, segurament cap al segle XIII. La torre recorda moltes altres construccions de la propera Cerdanya, com la torre del castell de Sant Romà o la torrassa d’Alp. I, tal com assenyala A. de Pous (1973, p. 75-76; 1974, pàg. 258), també podem trobar un cert paral·lelisme entre aquest castell i els de la Roca de Nyer o de Vallmanya, a la mateixa comarca del Conflent. De fet, tenia una funció semblant a la que s’assignà a aquestes altres fortificacions. El seu distanciament de l’església i de la població de Prats de Balaguer ens fa adonar d’una de les seves possibles finalitats: situada en un pas estret, protegia una de les vies d’accés, pel coll de Noufonts, al Ripollès. (JBM)
Bibliografia
- Abadal, 1954-55, VIII, doc. 12, pàg. 251, doc. 90, pàgs. 307-309 i doc. 94, pàgs. 313-315; Ponsich, 1980*, pàg. 107; Pous, 1981a, pàgs. 7-11; 1981b, pàgs. 28-29 i 85; Buron, 1989, pàg. 126; Junyent, 1992, doc. 45, pàgs. 63-68.