Situació
Una vista exterior de l’absis molt tapat per la vegetació. Ornamentada la part superior del seu mur amb un fris de dent de serra, es troba dirigit, com a la veïna capella de Tremolosa, a tramuntana.
M. Anglada
L’antiga parròquia de Sant Quintí de Puig-rodon, dita popularment Sant Quentí, solitària i abandonada, queda a la falda de la serra de Sant Marc, a 1 122 m d’altitud i a l’extrem sud-occidental del terme municipal.
Mapa: 255M781. Situació: 31TDG262758.
El camí, de 5 km de trajecte, dolent per als cotxes, surt de l’hostal de Serradell, el qual es troba al punt quilomètric 92 de la carretera que va de Campdevànol al coll de Merolla, al clot de l’entroncament, i travessa el riu Merlès. (MAB)
Història
L’antiga parròquia de Sant Quintí de Puig-rodon fou en altre temps una parròquia dependent del comtat de Besalú, la qual l’any 1096, primera data directa en què apareix esmentada, fou donada al monestir de Santa Maria de Ripoll pel comte Bernat II de Besalú i integrada al domini de la baronia del monestir. El 29 d’octubre de 1367, el rei Pere III vengué a l’abat del monestir la jurisdicció de la parròquia.
En les primitives llistes de parròquies de la diòcesi de Vic dels segles XI i XII, aquesta església apareix esmentada amb el nom de “Sto. Quintino de Puig redon”, “de Puy redon”, O “de Pug rotundo”.
El terme parroquial ha estat sempre un lloc poc poblat, malgrat tenir annexionat el terme de la parròquia de Sant Pere d’Auira, a partir del segle XV. D’ençà de l’any 1868, l’església parroquial de Sant Quintí de Puig-rodon fou convertida en sufragània de la de Sant Llorenç de Campdevànol. (APF-MLIC)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església amb una nau i un absis, ultrapassat, orientats, curiosament, a tramuntana.
M. Anglada
L’edifici romànic queda amagat per la construcció de la rectoria, afegida a les cares de llevant i de migjorn. Consta d’una nau, coberta amb volta de canó seguit, amb un arc de reforç i un absis semicircular, cobert amb volta de quart d’esfera, amb una única finestra al centre de l’absis.
La planta de l’absis, vista des de l’interior, presenta ostensiblement forma de ferradura. L’únic element decoratiu és constituït per un fris amb dent de serra fet amb pedra tosca, sota el ràfec de l’absis. Tot i que la vegetació cobreix la teulada, s’hi entreveuen les lloses de la seva coberta.
El campanar i la façana de ponent queden totalment tapats. Curiosament, l’absis es troba totalment orientat de cara a tramuntana, tal com succeeix a la veïna església de Tremolosa, situada a l’altre vessant de la serra de Sant Marc.
A l’interior, tant els murs com les voltes es troben enguixats i s’hi veuen fragments de pintura.
Pel que fa a l’exterior, només és visible una part de l’absis; el seu aparell és format amb carreuons simplement escairats, ben posats i travats, col·locats en filades poc uniformes i irregulars.
L’estat general d’abandonament pot causar l’esfondrament de la volta, ja força deformada.
L’estructura de l’església correspon a una obra rural, realitzada sense gaires ambicions. L’aparell absidal presenta un aspecte força descurat, que podria fer pensar en una datació reculada, la qual es contradiu, però, amb el fris de pedra tosca i la seva senzilla motlluració, que fan que calgui situar la seva construcció dins el segle XII, com a obra rústega i poc acurada tècnicament. (MAB)
Bibliografia
- Pèire de Marca: Marca Hispanica, París 1688, facsímil, Ed. Base, Barcelona 1972, pàg. 1196.
- Frederic Monsalvatje i Fossas: Nomenclátor histórico de las iglesias parroquiales y rurales, santuarios y capillas de la provincia de Gerona, vol. IV de Monasterios e Iglesias, XVIII de la col., Olot 1910, pàg. 6.
- Eduard Junyent i Subirà: Antigua parroquia de San Quintín de Puigrodon, “Itinerario histórico de las parroquias del obispado de Vich”, separata de la “Hoja Parroquial”, núm. 113, Vic 1945-1952. (APF-MLIC)