Situació
Absis de l’església, força malmès.
ECSA - J. Boix
Aquesta església és situada al poble de Llert, als vessants de la Muntanyeta de Gavàs i a la riba dreta del Rialbo. Al peu de l’església passa el camí del port de la Múria, vers la vall de Benasc.
Mapa: 31-10 (212). Situació: 31TBH916014.
S’hi accedeix des de la carretera C-139, de Graus a Benasc. A l’altura del poble de Campo caldrà prendre la carretera de les Viles de Turbó, i, just abans de creuar el Rialbo, s’agafarà el camí que surt a l’esquerra, que s’enfila fins a arribar al poble de Llert. (JBP)
Història
Aquesta església va ser dotada i consagrada el 1104. M. Serrano va tenir el privilegi de veure la seva acta de consagració i dotació, avui perduda, i en féu el següent extret: el bisbe Ponç de Roda-Barbastre, a precs de Bernat, fill de Fidató, i la seva esposa Quixilo, filla de Galí, consagrà l’església de Sant Esteve de Llert i li concedí la condició de parroquial, és a dir, els delmes, les primícies i els termes jurisdiccionals. Llavors els fundadors la dotaren amb llibres i ornaments eclesiàstics, i altres béns immobles, cosa que van fer també els fidels. Es desconeix qui eren aquests fundadors, però tal vegada foren membres de l’important llinatge ribagorçà dels Bardaixí, que sobresortí en especial a la fi de l’edat mitjana. Al principi del segle XII trobem ja esment de Ximeno Fortuny com a senyor de Calassanç i de Bardaixí, que fora fill del cèlebre Fortuny Dat i de Beatriu de Ribagorça.
A la segona meitat del segle XVI la parròquia de Llert passà al nou bisbat de Barbastre. Les campanes de l’església porten inscripcions dels anys 1599,1693, 1888 i 1896, de què probablement daten les ampliacions i la construcció de la mateixa torre. Actualment, l’església de Llert conserva bona part del patrimoni ornamental. Destaca la barana del cor amb motius florals, que hom relaciona amb el cardenal Bardaixí, i una pica baptismal vora un retaule d’època moderna. (JBP)
Església
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per dos arcs torals amb pilars molt alterats, especialment els de ponent. La nau és capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un estret arc presbiteral, de directriu apuntada.
La seva estructura ha estat alterada per l’afegitó de dues capelles rectangulars, que formen una mena de transsepte, de les quals la del costat sud forma la base d’un potent campanar de torre, amb un sol nivell d’obertures a la part alta. Al costat de llevant del campanar s’adossà, encara més tardanament, una sagristia que amaga la meitat sud de l’absis. Potser en aquest mateix moment es construí el porxo que aixopluga la porta, oberta a la façana sud i amb arc de mig punt. A part de la porta, l’edifici conserva dues finestres, d’una sola esqueixada, una al mur de ponent i l’altra oberta al centre del semicilindre absidal.
Les façanes són totalment llises i mancades d’ornamentació, llevat de dos contraforts angulars als angles nord-oest i sud-oest, i un ràfec bisellat que ressegueix la façana absidal.
L’aparell és format per carreuons ben escairats, sense polir, que es presenten disposats en filades molt uniformes i regulars, una tecnologia molt coherent amb la data de la consagració l’any 1104. Aquesta construcció, a més, avança ja les formes que caracteritzen les obres de la vall de l’Éssera, del principi del segle XII. (JAA)
Bibliografia
- La Canal, 1856, vol. XLVI, ap. XXVI, pàgs. 288-289
- Serrano, 1912, pàgs. 244-245
- Martín Duque, 1965, doc. 189
- Iglesias, 1985-88, vol. I/2, pàg. 145-147