Sant Pol de Cabanabona

Situació

Absis de l’antiga església romànica, adossada a la capella barroca.

ECSA - J.A. Adell

La capella de Sant Pol és isolada sobre un tossal, a uns 3 km a ponent de Cabanabona, en un indret on hi ha el despoblat medieval de Vilaior.

Mapa: 34-13(329). Situació: 31TCG500357.

Per a anar-hi, cal agafar una pista ben senyalitzada que surt de Cabanabona, pel costat sud de l’església parroquial. (JAA)

Història

Segurament la primera referència documental sobre aquesta església es troba en el testament sacramental de Pere, jurat l’any 1140 sobre l’altar de sant Pere de l’església de Santa Maria de Sanaüja. Entre les nombroses deixes, Pere llegà a Santa Maria de la Seu d’Urgell el quart de les vineas Sancti Pauli. Tanmateix, no es pot descartar que l’església de Sant Pol correspongui a l’església de Sant Pau, situada al castell de Claret, davant de la qual s’establí una convinença entre Bernat Ponç, paborde de Santa Maria de la Seu, i Pere Ramon de Ribelles l’any 1131. No es coneixen notícies posteriors referents a aquesta església, esdevinguda una ermita de la parròquia de Cabanabona. En construir-se una nova capella de Sant Pol en època barroca, el temple alt-medieval va ser convertit en una dependència seva i fou desafectat. Cada any s’hi celebra un aplec el dilluns de la segona Pasqua. (CPO)

Església

L’actual capella de Sant Pol és un edifici de factura barroca, datable amb anterioritat al 1798, data que consta en el seu paviment, que conserva en el seu costat nord l’antiga capella alt-medieval, utilitzada com a local secundari de servei a la capella moderna. En el moment present el temple romànic es troba en curs de rehabilitació i dignificació.

La seva estructura és d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, molt deformada, com les parets laterals, que presenten un acusat desplom generat aparentment per l’acció de l’empenta de la volta i dels fonaments.

La nau és capçada a llevant per un absis semicircular, obert a la nau mitjançant un arc presbiteral, sense brancals, que arrenca d’impostes bisellades, de les quals només es conserva la del costat nord.

Actualment, s’accedeix a la capella des de l’edifici modern, per una porta sense caràcter que s’obre en la seva façana sud. Tanmateix, l’accés des de l’exterior s’efectuava per la façana de ponent, a través d’una porta amb arc dovellat, que respon, clarament, a una reforma de la porta original. Tampoc sembla original l’ull de bou adovellat situat en la mateixa façana, per sobre la porta. A l’absis s’obre una finestra quadrada, de factura tardana, al costat de la qual es conserven els brancals de la finestra original, de doble esqueixada, com la que es conserva en la façana sud, oberta dins la capella moderna i que és resolta amb una llinda retallada interiorment en arc.

Les façanes visibles són totalment mancades d’ornamentació, i en la del nord es conserven quatre contraforts, construïts en època indeterminada per suportar la deformació de la volta i els murs.

L’aparell és format per carreuó irregular, escairat, disposat en filades uniformes i irregulars, i la volta és de formigó de calç, encofrat amb taulons, amb pedres disposades a plec de llibre; aquests elements palesen una obra rústega, sense excessives intencions arquitectòniques, datable dins la segona meitat del segle XI per les seves característiques constructives. (JAA)

Bibliografia

  • Baraut, 1988-89, vol. IX, doc. 1416, pàg. 229 i doc. 1473, pàgs. 277-278