Situació
Façana meridional de l’església, en procés de restauració.
ECSA - J.A. Adell
L’església de Santa Magdalena és al costat del mas dels Arquells, que és situat a 100 m de la carretera d’Agramunt a Coscó, passant per les Puelles, perfectament visible. (JAA)
Mapa: 34-14(361). Situació: 31TCG462298.
Història
Fins a l’actualitat, l’única notícia que es coneix d’aquesta església en època medieval data del 19 de març de 1141, quan el bisbe Pere Berenguer d’Urgell, poc abans de la seva mort, va fer un important llegat d’esglésies i castells a l’església de Santa Maria de la Seu d’Urgell i a la seva canònica, entre els quals hi havia la capella de Santa Maria de Coscó (Coscol) i a continuació l’església de Archels, amb tot el que li pertanyia.
La capella de Santa Magdalena dels Arquells és de propietat particular; fa set anys que es van emprendre unes obres de restauració que encara continuen a càrrec del seu propietari actual. S’ha restaurat part de la volta que havia caigut, s’ha consolidat i atirantat tot l’edifici, s’han pavimentat i s’han cobert amb pedra els dos absis i amb teula la resta de la nau. L’interior de la capçalera és ornat amb pintures barroques fetes el 1745, en part malmeses pel llarg temps d’abandonament de la capella. Hi ha un projecte de completar la restauració i restituir l’església al culte.(*) (APF)
Església
Planta d’aquest singular temple, caracteritzat pels arcs torals de reforçament i l’absidiola de planta ultrasemicircular, afegida al centre de l’absis.
J.A. Adell
És un edifici d’una sola nau, coberta amb una volta de canó de perfil semicircular, molt deformada pels problemes estructurals que ha patit l’edifici, i que haurien produït la seva ruïna si no s’haguessin efectuat, a instàncies dels actuals propietaris, unes imprescindibles obres de consolidació de les estructures.
La volta és reforçada per quatre arcs torals, de perfil acusadament apuntat, que responen a una primera reforma per a consolidar l’edifici, que ja al segle XIV o XV devia presentar seriosos problemes estructurals. El segon arc toral, des de llevant, és situat per sota d’un arc toral originàriament semicircular, que correspon a l’obra primitiva. Amb anterioritat a aquesta reforma, la nau fou ampliada cap a ponent amb un tram cobert amb volta de canó, de perfil semicircular (actualment substituïda per una volta ceràmica en el curs dels recents treballs de consolidació), que arrenca d’unes impostes de perfil bisellat.
La capçalera és, sense cap mena de dubte, l’element més interessant de l’edifici i el que li confereix una gran singularitat; és formada per un absis semicircular precedit d’un arc presbiteral, que té adossat, a l’eix, un segon absis amb una planta ultrasemicircular, de ferradura, que s’hi obre directament amb una aresta ben marcada. Actualment, aquest segon absis és amagat per un retaule pintat, datat el 1745.
La solució d’aquest doble absis és totalment singular en el context de l’arquitectura catalana del seu temps, i evoca les formes de les esglésies de nau circular com Sant Pere Gros o Sant Miquel de Lillet; només trobem un paral·lelisme, llunyà, però, i limitat a la seva disposició en planta, amb l’absis central de la catedral de la Seu d’Urgell, on també hi ha el doble absis més petit, però amb una resolució formal molt diferent, que no es reflecteix a l’exterior del volum absidal.
La porta, resolta en arc de mig punt, s’obre a la façana sud, on també s’obren dues finestres de doble esqueixada, una prop de l’angle sud-est, i l’altra, en el costat de ponent de la nau. A l’absis principal hi ha una finestra al seu costat sud, de factura tardana, probablement coetània de la decoració, i al centre de l’absidiola hi ha una finestra d’una sola esqueixada invertida.
Secció isomètrica on destaquen els arcs torals fets per assegurar l’estructura i l’original doble absis.
J.A. Adell
L’aparell del sector de la nau original i la capçalera és de carreu sense escairar, només desbastat, disposat en filades uniformes i regulars, de forma molt ordenada; aquest aparell contrasta amb el de la part de ponent, fet de carreus ben tallats i polits, que s’estenen també per la part alta dels murs de la nau original i de l’absis principal, que sembla que haurien estat sobrealçats quan fou allargada la nau cap a ponent. També en aquest moment es devien construir les dues finestres de la façana sud. Cal assenyalar que en l’entrega dels murs de l’absidiola amb l’absis principal s’observa que el parament continua per sobre del ràfec de l’absidiola, talment com si en el seu origen, l’absidiola hagués estat concebuda amb més alçada, projecte que no s’hauria arribat a concloure i hauria deixat l’absidiola en la seva alçada actual.
L’estructura constructiva posa de manifest, molt clarament, el procés constructiu que ha tingut l’església, a partir d’un edifici inicial, que correspon a la part de llevant de l’església amb la seva capçalera, datable entre la fi del segle XI i el començament del segle XII. Aquest edifici fou sobrealçat i allargat cap a ponent durant el segle XII, i encara fou reformat entre els segles XIV i XV, quan es construïren els arcs torals de reforç de la volta; posteriorment patí noves reformes per motius estructurals, que es fan patents en el mur oest i en l’angle sud-oest, on es construí un contrafort, amb anterioritat a la redecoració de la primera meitat del segle XVIII. (JAA)
Bibliografia
- Vidal-Vilaseca, 1984, pàg. 509
- Baraut, 1988-89, vol. IX, doc. 1 476, pàgs. 280-281