Capella o antic santuari situat en una petita vall, a uns 3 km vers el nord de la població. L’edifici actual fou reconstruït a partir de l’any 1766 i és un edifici d’una nau rectangular amb el seu presbiteri, que té davant de la seva porta un atri espaiós, molt més tardà que la resta de l’edifici. Al costat hi té la casa dels ermitans o guardians. L’església és documentada des del 1307, quan hi ha una deixa per a la seva llàntia, cosa que suposa una existència més antiga. Novament és documentada el 1322 i molt sovint als segles posteriors. Els seus aplecs eren molt concorreguts, sobretot per gent del sector del Barcelonès que formaven les típiques colles dels “Xatos de Sant Muç”.