Situació
Vista parcial de l’absis, amb la finestra de doble esqueixada, únics elements que palesen l’origen romànic d’aquesta església.
ECSA - J.A. Adell
L’església parroquial de Sant Bartomeu és al centre del poble d’Albinyana, situat a uns 6,5 km del Vendrell. (JAA)
Mapa: 35-17(447). Situació: 31TCF733674.
Història
Sant Bartomeu d’Albinyana fou una església lligada a Sant Cugat del Vallès des del segle XI. L’any 1040 Guitard, abat de Sant Cugat del Vallès, establí a Bernat Odegarii el castell d’Albinyana amb els seus termes i les seves pertinences amb la condició que construís el castell, i que dins el termini de set anys tingués una torre de pedra i calç de 50 pams d’alçada amb muralla de pedra i calç al seu entorn, i amb la condició de fer treballar les terres. Entre altres condicions l’abat es retingué l’elecció del prevere de l’església del castell. L’any 1098 el papa Urbà II confirmà a Sant Cugat del Vallès el castell d’Albinyana amb la seva església. Per últim, l’any 1120 el papa Calixt II confirmà a Sant Cugat l’església de Sant Bartomeu d’Albinyana amb el seu castell, els termes, les possessions, els delmes i les primícies.
Durant el segle XV tingué unida l’església de Sant Vicenç de Calders, que se’n va separar el 1502 per unir-se a la de Sant Salvador del Vendrell. (SFM-ALS)
Església
Es tracta d’un edifici totalment transformat, fins al punt que l’únic element visible que permet evocar el seu origen medieval és la façana de l’absis, semicircular, en la qual hi ha una esvelta finestra de doble esqueixada i una motllura, en cavet, que formava el ràfec de la seva coberta original. Possiblement, també la volta de canó que cobreix la nau actual té relació amb l’estructura original de l’edifici.
Els paraments de l’absis són totalment arrebossats, fet que impedeix veure’n les característiques constructives, però tant el ràfec com la finestra són realitzats amb carreus ben tallats i polits, que palesen les formes pròpies del segle XII. (JAA)
Bibliografia
- Rius, 1945-47, vols. II i III, pàssim
- Llorach, 1983, pàg. 181
- Cruañes, 1990, pàgs. 79-80