A l’esquerra del riu Francolí, sobre un tossal de 132 m i als peus de la riera que travessa tot el terme i porta el seu nom, s’aixequen les restes del castell dels Garidells, d’estil gòtic; restes que es conserven en un estat de ruïna gairebé total.
La carta de poblament del lloc dels Garidells fou donada el 25 de juliol del 1174, i com en el cas de Vespella (1167), per Guillem de Claramunt, senyor de Tamarit, que es casà amb la pubilla d’un dels descendents de Ponç de Montoliu, fonamentador de Puigdelfí el 1066. Els receptors foren els germans de l’esmentat Guillem, Arnau i Berenguer de Claramunt, que a partir d’aleshores passaren a nomenar-se Garidells. Reberen del seu germà el castell que havien construït en aquell lloc perquè hi erigissin una població i concedissin franquícies. El document, realitzat, doncs, un cop el castell ja era edificat, formalitzava una situació preexistent, una empresa colonitzadora ja iniciada que ara es volia regularitzar tècnicament i jurídicament. El 1229 els drets que Guillem de Claramunt s’havia reservat en fer la donació passaren al monestir de Santes Creus per disposició testamentària.
Ja al segle XIV, els Garidells pertanyien a Saurina de Castellet (1309) i passaren a Galceran de Montoliu que alhora, el 1315, instituí hereu del lloc i també de la Pobla de Mafumet el seu fill Bernat. El 1363 era senyor dels Garidells Berenguer de Montoliu, el qual va fornir els exèrcits de Pere III en la guerra contra Castella.
El 1391, i després d’un primer fracàs en una permuta entre el rei Joan l i l’arquebisbe Ènnec de Vallterra, el monarca li va vendre pel preu de 17 000 florins d’or d’Aragó tots els drets reials sobre una munió de castlanies i jurisdiccions del camp tarragoní, entre les quals també figurava els Garidells.
Finalment, el 1582, el monestir de Santes Creus adquiria de Jaume de Rossell, a qui havia passat la senyoria, la jurisdicció sobre el castell i terme dels Garidells, i la conservà fins a la primeria del segle XIX.