Situació
Vista del carrer de la Closa amb el portal i la muralla que encerclava la vila medieval.
ECSA - J. Bolòs
Vila situada al pla, a la riba dreta de la riera de Montbrió. S’hi concentrava bona part de la població del terme.
Mapa: 33-18(472). Situació: 31TCF325542.
A Montbrió del Camp, s’hi arriba per la carretera local T-310 que arrenca de Reus i passa per Riudoms. (JBM)
Història
La referència més antiga sobre Montbrió del Camp se situa entre el 1164 i el 1171, quan l’arquebisbe Hug de Cervelló donà a Guillem de Jorba el lloc de Montbrió perquè hi bastís un castell. D’aquest castell no en sabem la situació exacta. Al mes de febrer de l’any 1186 el mateix Guillem de Jorba cedí a l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls la tercera part dels delmes del lloc de Montbrió del Camp. Montbrió del Camp es configurà, al final del segle XII, com una de les quadres del terme de Cambrils, i de fet la seva història anà estretament lligada a aquesta població. El 5 de desembre de l’any 1274 el rei Jaume I dispensà als veïns de Montbrió del Camp de contribuir a les despeses de construcció de les muralles de Cambrils, en canvi, que en construïssin unes a la seva pròpia vila. El 1391 el terme de Montbrió del Camp fou alienat juntament amb altres llocs del Camp pel rei Joan I a l’arquebisbe Ènnec de Vallterra per 17 000 florins. Més tard retornà a domini reial. (MMFG)
Nucli urbà
A la vila de Montbrió del Camp trobem un molt bon exemple de vila closa d’època romànica regular i planificada. La població primitiva s’organitzà en dos carrers. Un d’orientat de nord a sud, anomenat del Cappuig o de la Closa i l’altre que el travessa al mig anomenat, a l’oest, el Corredor i, a l’est, l’Embaixada (la baixada cap a la riera de Montbrió, situada a llevant de la població).
A l’extrem nord d’aquesta petita vila hi havia el portal del Cappuig, refet modernament. Aquí devia començar el camí que anava cap a Botarell i Riudecanyes. A l’extrem sud, on ara hi ha els porxos de la plaça de la Casa de la Vila, hi devia haver un altre portal, el Portal Major, des d’on devia sortir el camí de Mont-roig del Camp, fossilitzat en l’actual Carrer Major, on hi ha l’església parroquial de Sant Pere. Potser també hi havia alguna porta al final de l’Embaixada, per anar a la riera, o al capdavall del Corredor, que comunicava amb l’anomenat carrer del Rec (paral·lel al carrer de la Closa).
Tot i que en aquest cas segurament aquest rec era situat fora del nucli de la vila closa, convé assenyalar la importància de les sèquies en l’urbanisme de les viles del Camp de Tarragona (vegeu, per exemple, els casos d’Alcover o de la Selva del Camp).
A la banda nord-oest de la vila closa, prop del portal del Cappuig, hi ha la placeta del Mestre Carceller, on segurament hi havia hagut una fortificació medieval.
És interessant d’analitzar les característiques del parcel·lari actual d’aquesta població. Si ens fixem en les mides de les façanes del carrer de la Closa, veiem que hi ha una sèrie de coincidències que fan pensar que en un moment determinat hi hagué la fragmentació de l’espai d’aquesta vila closa —o d’una part d’aquest espai— en parcel·les semblants. La longitud de la façana de diverses cases de tots dos costats del carrer és de 3,6 m. En trobem dues a la banda est que tenen aquestes mides. Al costat oposat n’hi ha una que fa 7,2 m, una de 3,6 i diverses de 3,9 m. La que fa 7,2 m, amb un gran portal, de fet correspon a dos mòduls de 3,6. A més, també és cert que, en tot aquest sector meridional del carrer de la Closa, trobem algunes cases més grans, d’uns 4,7 m de façana o una (amb un portal datat el 1660) que fa 6,5 m. A l’altra banda del Corredor o la Baixada (o Embaixada), per tant, a la part septentrional del carrer de la Closa, les cases ja són molt més grans, fet que no impedeix que encara n’hi hagi alguna que faci 3,1, 4,3 o 5,8 m.
Tot i que és difícil d’arribar a cap conclusió segura, podem suposar, en primer lloc, que en un moment inicial no hi hagué una parcel·lació de tot l’espai de la vila closa. Sembla que només es va parcel·lar el sector més meridional de la vila. A més, sembla que no totes les parcel·les d’aquest sector devien ésser ben iguals. Si bé podem suposar que hi hagué l’ocupació de tot el sector meridional de la població en un període primerenc, no gaire prolongat, segurament, ja de bon principi, s’establiren certes diferències en les característiques de les parcel·les, per raó de la riquesa del possessor o per raó d’allò a què es dedicava el sòl. També és possible que es fes aquesta parcel·lació i ocupació de l’espai meridional per a construir habitatges en diverses etapes poc o molt separades en el temps.
El portal principal de la vila closa, edificat dins d’una torre i situat a la banda meridional de la closa, ha estat molt reformat. A la façana d’aquest edifici que dona a la plaça de la Casa de la Vila hi ha uns porxos. A la cara interior, que dona al carrer de la Closa, es conserva encara en part en la seva forma original. Amb tot, mentre la part on hi devia haver el portal ha estat modificat, a la part superior encara hi veiem una finestra amb una alçada d’uns 125 cm, acabada amb un arc de mig punt format per set dovelles d’una pedra de color rogenc. La resta de la paret és feta de pedres poc treballades unides amb morter. Per les seves característiques ho podem datar cap al segle XIII. (JBM)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1973, vol. IV, pàgs. 186-187
- Ribas, 1990, 2 vols. pàssim.