Situació
Torre circular sobre el llogaret de Gavadà, del qual pren el nom.
ECSA - J. Bolòs
Torre circular situada en un vessant, damunt del llogaret de Gavadà. S’hi domina la vall d’aquesta població.
Mapa: 32-18(471) Situació: 31TCF137415.
Seguint la carretera que va de Vandellòs cap a Móra d’Ebre, havent deixat a la dreta les cases de Fatxes (i abans d’arribar al coll), surt una pista a l’esquerra (un tros, al començament, correspon a l’antiga carretera) que porta cap a la masia de Genessies i després, havent trencat a la dreta, a Gavadà. Són uns 4 km. Del trencall que hi ha abans d’aquest llogaret de Gavadà, surt un corriol que en pocs minuts duu fins a la torre. (JBM)
Història
El lloc de Gavadà, juntament amb Vandellòs, formà part originàriament del terme del castell de Tivissa i seguí les mateixes vicissituds. Depengué de la baronia de Castellvell, a partir de mitjan segle XIII dita baronia d’Entença, per la infeudació efectuada pel rei Alfons I a Guillem de Castellvell l’any 1174 del terme de Tivissa. L’any 1324, com tota la baronia, Gavadà s’incorporà al comtat de Prades que aquell mateix any Jaume II havia creat. (RMG)
Torre
La torre és circular. Al nivell inferior, a l’interior, té un diàmetre de 4,1 m i el gruix de les seves parets és de 120 cm. Al primer pis, les parets tenen un gruix de només 90 cm. La seva alçada total és d’uns 6 m. El compartiment inferior és acabat amb una falsa cúpula, rebaixada. El punt més alt d’aquesta falsa cúpula és a 3,5 m del sòl. L’alçada de les parets del primer pis, per damunt d’aquest espai cobert amb una cúpula, són molt malmeses; allà on són més ben conservades tenen una alçada d’uns 2 m. A la banda meridional, a la cara exterior, hi ha un lleuger talús amb una alçada d’uns 2 m. L’alçada total, per tant, era superior als 6 m.
Al nivell inferior de la torre, hi ha una obertura, situada al sud-oest, arran de la paret, que permetia de comunicar aquest compartiment amb el pis principal. Al sud-est d’aquest nivell de peu pla hi ha indicis d’haver-hi hagut una obertura, potser una espitllera força gran (ara molt malmesa). A la banda nord hi ha una porta acabada amb un arc rebaixat, fet amb el sistema de plec de llibre, la qual també permet d’entrar a aquest espai inferior. Aquesta porta té una alçada de 170 cm. Segurament hi devia haver una altra porta més gran al nivell superior; actualment, per les escasses restes de les parets d’aquesta planta, no podem saber ni on era situada ni com era.
Les parets d’aquesta torre són fetes amb filades de pedres no treballades, no gaire grans (per exemple, 15 cm d’alt per 30 cm de llarg), unides amb un morter de poca qualitat. Aquestes filades formen capes d’uns 90 cm d’alt, visibles de l’exterior estant, que recorden un sistema d’encofrat.
En principi hem de pensar que aquesta fortificació devia ser la torre de defensa i de guaita d’aquest llogaret o potser la casa forta d’un senyor local. La datació d’aquesta fortificació, però, és difícil. Si bé es troba dins la tradició de les torres de planta circular romàniques, té alguns elements, com poden ser el talús o la porta al nivell inferior, que fan pensar en una datació més aviat tardana, al límit de l’època gòtica. (JBM)
Bibliografia
- Buron, 1989, pàg. 70.