Situació
Possible torre de guaita del terme primitiu de Castellví de la Marca, situada al cim de la carena de la Tossa Grossa.
ECSA - J. Bolòs
Torre situada al cim de la carena de la Tossa Grossa, al sud del poble de Montferri (abans del 1917, Puigtinyós). Des de la fortificació hi ha una bona panoràmica sobre aquest sector oriental de l’Alt Camp, travessat de nord a sud pel Gaià.
Mapa: 34-17(446). Situació: 31TCF636684.
Per a arribar a la torre, cal seguir la carretera que va del poble de Montferri cap a Salomó. Menys d’1 km després d’haver passat el trencall de Masllorenç, surt, a mà dreta, un camí que porta fins a uns camps. Des d’aquí s’ha d’enfilar un corriol que passa pel costat d’una torre d’alta tensió. Un cop al cim de la Tossa Grossa, cal seguir uns centenars de metres la carena fins a arribar a les restes de la fortificació. (JBM)
Història
Aquesta torre potser fou en els seus orígens una torre de guaita del castell de Castellví de la Marca. L’indret és conegut des de l’any 1011, en què apareix entre les afrontacions del castell d’Albinyana. Sembla que formà una quadra o petit terme autònom que agrupava un veïnat independent de Puigtinyós. El 1594 Montferri era de Francesc Joan de Tamarit, senyor de Rodonyà.
Els darrers anys la torre ha estat restaurada, gràcies a un conveni entre la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya. (CPO)
Torre
Planta de la torre, oblonga I amb els dos extrems arrodonits.
J. Bolòs
La torre té una planta de forma lleugerament el·líptica, oblonga amb els dos extrems arrodonits. A l’interior té una longitud de 290 cm i una amplada màxima de 165 cm. També a peu pla, el gruix de la paret és de 130 cm. La seva alçada actual és d’uns 8 m. Aquesta alçada resta repartida amb un espai inferior, que fa 5,25 m, i que és acabat amb una volta lleugerament rebaixada, on encara s’endevinen les empremtes d’un encanyissat entrecreuat que va servir per a construir-la. En aquesta volta hi ha una petita obertura, a l’extrem oest, que permet d’accedir a un nivell superior.
Es conserva, però, només una alçada d’uns 2 m d’aquest pis superior. El gruix de les seves parets és uns 30 cm més reduït. En aquest nivell superior, a la banda del sud-oest, hi devia haver la porta d’accés. A més, també hi havia tres espitlleres, una d’orientada cap al nord, l’altra cap a l’est i una altra cap al sud. Aquestes espitlleres a l’interior són acabades amb una finestreta coronada per un arc angular, format per dues lloses.
Les dues cares de les parets, l’exterior i la interior, són fetes amb pedres molt poc treballades i col·locades en filades; són unides amb un morter de calç dur. Els carreus fan unes mides d’uns 20 cm d’alt per 45 cm de llarg, per exemple. Curiosament, a la cara exterior hi ha una sèrie de ratlles paral·leles, separades entre elles uns 20 cm, que sembla que vulguin imitar uns carreus més escairats. A la cara del nord-oest hi ha, així mateix, diversos forats, en dos nivells diferents, potser destinats a suportar les bigues d’algun edifici que s’hi adossà.
Tot i que no es pugui assegurar, en principi hem de datar aquesta torre en un moment proper a l’any 1000. La podem relacionar amb altres construccions que tenen aquesta mateixa planta oblonga, amb els extrems arrodonits, com pot ésser la torre del Papiol del Penedès, la de Cal Pascol o la del castell de Font-rubí, totes tres al Penedès. Quan fou construïda, segurament era almenys uns 2 m més alta. Darrerament ha estat restaurada, fet que ha representat la reconstrucció d’algun fragment del mur, sobretot del costat meridional. (JBM)
Bibliografia
- Rius, 1945-47, vol. II, doc. 432, pàgs. 76-77 i doc. 730, pàgs. 392-393
- Els castells catalans, 1971, vol. III, pàgs. 522-524, 564 i 568
- Buron, 1989, pàg. 18.