Segurament el primer esment del castell o la fortificació de Comabella és de l’any 1064, en què Ramon, fill de Miró, i la seva muller van donar al seu vassall Ermengol Bernat l’alou que tenien al comtat d’Urgell, al lloc de Comabella, amb la vuitena part de la torre que hi havia i el delme. L’any 1069 Ermengol Bernat donà al seu parent Berenguer Ramon i a la seva esposa Rialena tot el que tenia a Comabella, amb la vuitena part de la torre i el delme. A la darreria del segle XII, el 1174, Pere Sanç de Llobera i el seu fill Pere empenyoraren a Elisenda “ipsum castrum de Comabella”, amb totes les seves pertinences, pel preu de tres-cents morabatins; al mateix temps aquest castell fou infeudat a Bernat de Viver, castlà de Llobera. Pocs anys després, per un document datat el 1179, hom té notícies que era senyora del castell Sança de Llobera, germana de Gombau de Ribelles i esposa de Bernat d’Anglesola, la qual en testament atorgat el 1204 deixà el castell de Comabella a l’església de Solsona. En endavant i fins a la fi de l’antic règim, la jurisdicció del lloc de Comabella, tal com recullen els fogatjaments del segle XIV, va pertànyer al prepòsit de Solsona.
En l’actualitat no resten vestigis del castell al poble de Comabella, al sud del terme.