Situació
Aspecte d'una de les quaranta-tres sepultures que componen aquesta necròpoli.
ECSA-J. Gallart
Aquesta necròpoli és situada al NW de Massoteres, al vessant esquerre del Llobregós, a la part est d’una carena de 474 m d’altitud.
Mapa: 34-14 (361). Situació: 31TCG591311.
S’hi accedeix, des de Massoteres, per la carretera LV-3113, que porta a Biosca. A 1 km de Massoteres, en un revolt tancat, surt un camí a l’esquerra en direcció oest que puja fins a uns serrats que dominen un barranc i que baixa cap al Llobregós. Al S, destaca un turó allargat en sentit E-W, amb un bosc d’alzines que cobreix parcialment un aflorament de roca sorrenca. En aquest aflorament, en una extensió de prop de 200 m, es localitza la necròpoli. (JRG-DRR-JIR-JMT)
També s’hi pot accedir des de Guissona pel camí del mas de Farrell, que té el seu origen al carrer de l’Onze de Setembre. Sense desviar-nos d’aquest camí, a uns 2,5 km trobarem l’esmentat mas; d’aquí continuarem uns 500 m fins a arribar al mas de Cornudella, passat el qual, a uns 150 m, ens desviarem a mà dreta per un camí poc transitat, el qual seguirem fins que mor. (JOL-FXRS-JRM-PVP)
Necròpoli
Aspecte d'una de les quaranta-tres sepultures que componen aquesta necròpoli.
ECSA-J. Gallart
Aquesta necròpoli és formada per quaranta-tres enterraments excavats a la roca sorrenca. A les parets d’algunes d’aquestes tombes s’observen encara els senyals de l’eina utilitzada en la seva construcció. Les tombes són de diferents tipus, però com és habitual tenen els peus en direcció a llevant; n’hi ha dues que estan lleugerament desviades cap al SE. Predominen les de forma trapezoidal i rectangular, encara que també n’hi ha que tenen els extrems arrodonits. De cap diferenciat, solament se’n localitza una, amb la peculiaritat de no tenir gaire desenvolupada la característica antropomòrfica.
La majoria d’aquestes sepultures corresponen a adults, si bé n’hi ha tres de llargada inferior a 1,30 m i tres més que no arriben a 1 m. Algunes tenen el ressalt per a posar la tapa, d’un gruix de 5 cm, la qual sembla de tipus monolític, segons es pot deduir d’aquelles que es troben encara escampades pel pendent. Una de les tombes és envoltada per una estructura pseudotumulària, semblant a les localitzades a la necròpoli del Tossal de les Forques, situada a la Sentiu de Sió, a la veïna comarca de la Noguera (vegeu el volum XVII, pàgs. 433-434, de la present obra). En aquest cas, té una llosa més grossa a manera d’estela clavada a la capçalera, que destaca de la resta de pedres que emmarquen l’enterrament, les quals són de mida més petita. L’erosió de la roca sorrenca, per fracturació, forma blocs paral·lelepipèdics que cauen pel pendent septentrional del turó, i en algun dels quals són visibles restes de tombes completament desplaçades del seu lloc original.
Alguns enterraments del sector més meridional han estat objecte d’excavacions clandestines recents, que de manera sistemàtica els han buidat completament. No obstant això, en el munt de terra que emplenava les tombes són visibles encara petits fragments d’ossos humans que poden aportar importants dades antropològiques en algunes sepultures. Com és habitual en aquest tipus d’enterraments, es fa difícil concretar-ne la cronologia. El fet de no haver-hi cap hàbitat proper ens permet suposar una datació antiga. Tenint en compte la seva situació en una terra de frontera durant el segle XI, sembla que hauria de ser anterior a l’arribada definitiva dels cristians a la contrada. Això no vol dir que les tombes siguin forçosament d’època islàmica, ja que també és possible que corresponguin a la població que patí la invasió sarraïna. En favor d’aquesta darrera hipòtesi hi havia el proper topònim de Santa Onís, a escassament 1 km al NE, que podria indicar un vell lloc de culte de l’època romana tardana associat a una vil·la senyorial. Un cas semblant és el jaciment romà de Santa Quitèria que podria estar vinculat a la propera necròpoli rupestre del Tossal de les Forques, abans esmentada. (JRG-DRR-JIR-JMT)